Creixent amb el projecte (Valoració Final)

Imatge sota llicència Creative Commons. Font: Pixabay

Finalment, ha arribat el moment d'acomiadar el projecte pel qual a La Fundació hem estat lluitant durant sis mesos. No ha estat un camí fàcil, durant la realització del nostre treball ens hem trobat amb imprevists tècnics i personals, però gràcies a la nostra dinàmica de grup ens n'hem acabat sortint sempre, beneficiant-nos així de les lliçons que aquestes experiències ens podien aportar i procurant no ensopegar mai dues vegades amb la mateixa pedra.

Si miro enrere, m'adono que gràcies a aquest projecte i sobretot, al meu equipàs, jo també he tingut l'oportunitat d'anar creixent i evolucionant a mesura que el nostre treball ho feia. El primer que em ve al cap (i de fet, la millor ensenyança que m'emporto) és la gran sensació de nerviosisme que vaig experimentar el dia que em va tocar elegir el meu grup, tenia por de que aquella elecció acabés sent, posteriorment, un problema durant els pròxims sis mesos. Intentava trobar persones semblants a mi, amb qui em pogués entendre o identificar i al veure que no me'n sortia, vaig acabar escollint el meravellós grup de La Fundació per l'interès que em despertava el tema proposat pel Josep Maria. Així doncs, em trobava davant un pensament erroni que gràcies a La Fundació acabaria superant.

Actualment puc afirmar que en aquells moments estava cercant l'impossible, que no existeixen dues persones iguals, que a La Fundació tots tenim els nostres punts forts i febles, les nostres aficions, la nostra vida personal diferent de la resta de membres de l'equip... I que són aquestes diferències les que ens han enriquit i han aconseguit que avui em senti tant orgullosa del projecte que presentem. En resum, he après que un equip no és ric per les similituds dels seus integrants, sinó per les seves diferències, i que La Fundació no es limita a ser un conjunt homogeni, sinó que té quatre peces diferents i importantíssimes que són les que l'han fet especial: El Josep Maria, la Carla, el Moisès i l'Aura.

A més, m'he emportat un munt d'aprenentatges relacionats pròpiament amb les TIC i he tingut l'oportunitat de conèixer plataformes web que eren totalment desconegudes per mi (com per exemple Gantter, gràcies Moisès per donar-me un cop de mà!) a part d'endinsar-me en el meravellós món del Govern Obert.

La Pràctica Final ha estat, sens dubte, la més complicada de realitzar des del meu parer. Personalment l'activitat que va ser mes difícil de realitzar per mi, va ser el fet d'haver de valorar el treball realitzat per un altre equip, ja que els meus projectes han estat avaluat contínuament, però mai havia hagut d'assumir jo el rol d'avaluadora. Sóc conscient de que la meva valoració és susceptible de moltes millores, de fet, realment no sabia com havia de començar-la, ni com l'havia de continuar... Recordo que em trobava davant un document de text en blanc, el qual havia d'omplir, i estava constantment envoltada de dubtes. Observava el projecte de l'equip Boig Data! amb la mateixa estimació amb la que hauria pogut observar el de La Fundació, era conscient de la importància que devia tenir aquell treball per la Pilar Quintilla, l'Elisenda Jané, la Ruth Cortés i en Camilo Rocca, i que probablement a ells les crítiques dels companys de l'aula (encara que fóssin constructives) els podien afectar una mica, com a nosaltres ens afectarien en un primer moment.

També penso que l’oportunitat de poder redactar la nostra defensa en equip va ser un punt a favor nostre, ja que un cop més vam poder demostrar del que és capaç La Fundació. Altres activitats interessants han estat la rebuda de valoracions externes i la futura correcció del nostre treball, gràcies a aquestes experiències hem pogut adonar-nos que les opinions i suggeriments proposades pels companys de la nostra aula, han contribuït a que el nostre apreciat projecte hagi pogut créixer una mica més.

Com a conclusions, en primer lloc vull remarcar l’important paper que han tingut els meus tres companys durant els últims sis mesos. Gràcies a ells he pogut adquirir molts coneixements relacionats amb les TIC i créixer personalment, elaborar un projecte que hauria estat impossible sense ells i actualment sentir una gran satisfacció pel treball que presentem (sou genials!). En segon lloc m’agradaria compartir la lliçó que per mi ha estat més important durant aquest projecte: en un equip els membres no només no han de ser iguals sinó que les seves diferències l’enriquiran molt més, per tant és inútil negar-se a conèixer persones amb qui a priori no comparteixes similituds, ja que et pots estar perdent un tresor. Finalment vull comentar que em sento molt satisfeta del treball que hem elaborat i que m’emporto el descobriment d’un munt de plataformes web que desconeixia.

Ítaca (valoració final)

Una vegada ja hem defensat el nostre estimat projecte, és hora de posar punt i final a aquesta sorprenent assignatura.

Com ja he dit en altres posts, he tingut molts dubtes sobre el nostre treball fins l’últim moment. Pensava que rebríem crítiques més dures, però al final no ha estat així, i les que hem rebut gairebé totes han sigut constructives. Encara que no ho sembli, la pràctica final ha resultat molt valuosa per nosaltres perquè ens ha servit per certificar que hem realitzat en termes generals un bon treball. L'escrutini per part de diferents lectors realment ens ha servit per millorar la wiki, cosa que personalment agraeixo. La resta de companys ha vist coses que nosaltres no hem sabut percebre. Al final la sensació que m’ha quedat és que tots hem col·laborat en millorar els nostres projectes, que hi ha un trosset de cadascú als demés treballs.

Si tingués que escollir entre les tasques que més he gaudit a aquesta pràctica final serien l’elaboració del Prezi i les preguntes que ens va fer a la valoració la Verònica. Per una banda, va ser molt divertit treballar tots alhora en la presentació. Volíem crear una atmosfera de misteri i que crec que ho hem aconseguit. Un punt a favor va ser la idea de la Carla d’incloure el vídeo de presentació al principi, donant un punt de calidesa a la presentació. A més, ens ho vam passar d’allò més bé ideant-lo. Va ser un gran moment.

D’altra banda, donant resposta a la Verònica vam poder desenvolupar una mica més el projecte. Hem tingut que deixar de costat molts temes interessants per falta d’espai, resumint al màxim un tema tan complex com és l’OG.

En quant a la valoració final de l’assignatura primer us de posar en context. Aquest és el meu debut a la UOC, i vaig decidir cursar dues assignatures per provar. Al veure que no hi havia examen en l’assignatura vaig pensar, bé, això està llepat, agafo aquesta per estar més tranquil. Realment no sabia ni a que m’apuntava! Doncs ara puc dir que em vaig equivocar de ple. Pràcticament des del primer dia ha sigut picar pedra. Ni un respir. He arribat a angoixar-me a diversos punts de les PACS pel volum de feina. El pitjor moment va coincidir amb el lliurament de la PAC3, perquè vaig tenir torn de nit de 12 hores tota la setmana i vaig anar al límit. Sort de l’Aura que em va donar un cop de mà! Com a part negativa doncs, el haver d’estar sempre alerta, tenir sempre al cap Competències TIC en Informació i Documentació les 24 hores del dia.

Com a part positiva tots el coneixements que he adquirit al llarg del semestre, que han estat molts, perquè gairebé he començat des de zero. Sense saber utilitzar ni tan sols el processador de text ( l’open office en el meu cas) i amb molts dubtes. He après a usar un munt d’eines com Gantter, Bubbl, Prezi o Sites que desconeixia. Les més interessants, al meu parer, són les que es poden usar simultàniament amb altres persones. Això fa més fàcil i dinàmic el treball col·laboratiu.

Un altre punt a destacar és que per arribar a la meta, és vital una bona planificació i compromís total. Per això trobo molt important el document d’acords inicials que varem redactar, ens ha servit de guia durant tot el procés. Vam ser molt ambiciosos donant-nos de tres a cinc dies de marge per poder repassar la feina abans de lliurar-la, i quasi sempre hem complit aquest propòsit. Això dóna fe del nivell de compromís del grup.

El tema que vam escollir m'ha semblat apassionant. Encara que l'OG sigui una concepció del món poc realista, és gratificant veure com es donen petits passos en aquesta direcció. S'arribarà mai a una societat on els ciutadans realment posseeixin  el poder o potser el futur serà com la novel·la 1984 de George Orwell? Un futur utòpic o distòpic?

El més important però, és pertànyer a la Fundació. Ha sigut una experiència fantàstica poder treballar amb en Josep, la Carla i l’Aura. He de reconèixer que sense aquesta companyonia, solidaritat i sintonia el semestre podria haver sigut un calvari. M'he esforçat al màxim per poder estar a l'alçada dels tres cracks que tinc per compis , gaudint de la seva companyia durant aquest trajecte. Sense cap mena de dubte, puc dir que he fet tres amics dels de debò. Som un verdader EQUIPOOOOO!!

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
 has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

Ítaca, Kostantin Kavafis. 

Font: Youtube 

This is the End...

Doncs bé, ara sí que podem afirmar que el trajecte ha acabat. Un trajecte que es va iniciar ara deu fer uns 3 mesos ben bons i que tots els tripulants afrontaven amb il·lusió però amb temor, amb determinació però amb dubtes: que era això de fer un treball en grup en un entorn virtual amb una colla de desconeguts que ves a saber per a on et podien sortir?? A més a més, vaig tenir la inconsciència de plantejar un tema de treball: ja que havíem de fer un treball en grup, que millor de fer-lo sobre algun tema que em resultés la mar d’ interessant no??

Doncs bé, ara que tornem a estar a terra ferma, amb un bon botí entre les mans, penso que l’experiència ha estat molt bona, que això de portar una doble vida en format virtual també serveix per idear, projectar i construir una cosa tant complexa i enriquidora com és un treball.Suposo que això ens anirà molt bé per preparar-nos pel món que s’està formant davant nostre, un món on cada cop més la virtualitat serà més real que la realitat empírica en si mateixa.

He tingut la sort de comptar amb uns acompanyants que m’ho han posat molt i molt fàcil. Seria il·lús pensar que en qualsevol treball en equip, per molt que un vulgui, no pot control·lar com la resta de persones s ’implicaran en el projecte. I sé que aquesta experiència no serà la norma, serà difícil tornar a trobar unes personetes com el Moisès, l’ Aura i la Carla que demostren que amb bona voluntat, sacrifici, empatia i companyonia, qualsevol repte es pot superar malgrat que a priori no ho sembli.

Si ens endinsem en el projecte pròpiament dit, poder treballar sobre l’OG m’ha proporcionat una sèrie de coneixements i m’han suscitat una sèrie de reflexions força interessants. És un repte preciós que hem d’afrontar com a societat, però tenim en compte el context politicoeconòmic per on ens movem, sé que la plenitud d’un OG en unes condicions favorables als ciutadans, ara per ara, és una utopia. Això no vol dir que no hi cregui ni que tingui la percepció que és l’horitzó cap a on ens hem de dirigir, però ens hi hem d’acostar amb peus de ferro i molts conscients de les dificultats, interessos i motivacions que ens trobarem pel camí amb l’objectiu de desvirtuar-lo perquè la implantació no sigui del tot real i efectiva.

Ja per acabar, si em centro en els aspectes tècnics, tecnològics i procedimentals de l’assignatura, les meves competències en programes com Drive, Zotero, Gantter,Sites...han augmentat significativament, tot i que penso que alguns procediments de com vertebrar el projecte no ens han acabat d’ajudar en la confecció del mateix. Hi ha hagut moments que els recursos tecnològics més que ajudar-nos, ens han generat unes dificultats que pensem que no s’haguessin manifestat si els recursos emprats haguessin sigut uns altres. Però bé, al cap i a la fi  un sap que una bona manera d’aprendre i de dominar recursos és quan es presenten dificultats, que si tot va ben rodat i flueix d’una manera harmònica un no s’ha de trencar el cap per desxifrar el funcionament de les coses i, en conseqüència, el nivell d’aprenentatge acaba essent més superficial.

Doncs diria que això és tot. M’acomiado de tots vosaltres tot desitjant que no m’hagi fet molt pesat i que, de tant en tant, us hagi arrencat algun somriure per fer més plàcid el trajecte.

“La sabiduría no nos es dada; debemos descubrirla por nosotros mismos tras un viaje que nadie puede evitarnos ni recorrer por nosotros."

Marcel Proust

Al final de l’Arc de Sant Martí hi ha el calderí (valoració final)

Ara que els moments d’estrès ja formen part dels records, puc assegurar que haver fet aquest projecte amb els meus companys ha sigut tant dolç com un Arc de Sant Martí. I ja ho diuen que si el segueixes, i en trobes el peu, hi trobes un calderí ple d’or. Doncs jo l’he seguit i m’hi he trobat un grapat de bones notes!

Realment, la sensació actual, a l’espera de saber la nota de la Pràctica Final i la global de l’assignatura, ja és així:

La meva valoració sobre la Pràctica Final és que ha sigut un dels punts més interessants de l’assignatura. A partir de la valoració dels altres projectes, la comparació que n’hem pogut fer respecte el nostre, i les crítiques i els elogis rebuts, hem pogut fer madurar el nostre projecte veient i entenent els errors.

Pensava que seria més traumàtic. Reconec que amb la primera lectura de les valoracions individuals et poses molt a defensiva perquè dol que et critiquin allò que tant t’ha costat de fer. Però després, quan fas la defensa comences a veure que el que et diu no és tant dolent i que resulta ser una crítica realment constructiva. Entenc que totes les fases tenen un perquè, i m’imagino que és això el que es busca amb el plantejament de l’activitat.

A més, ha coincidit que era la fase que em tocava coordinar i, tal com he dit en un post anterior, ho he gaudit molt sobretot per la resposta activa dels meus companys.

Referent a la valoració que faig en conjunt de l’assignatura, gairebé tot en són elogis. En excepció de l’inconvenient que suposa una dedicació pràcticament diària i el volum de feina de l’elaboració de tot el projecte, durant el transcurs d’aquest mòdul he après a utilitzar molts recursos que desconeixia (per exemple, Gantter o Prezi) i m’he acostumat a utilitzar eines que utilitzava molt puntualment, com per exemple Google Drive.

El fet de que consti de molt de treball pràctic fa que tot el volum de feina no resulti feixuc. Amb un plantejament diferent probablement el fet d’haver de fer un recerca sobre l’Open Government hauria sigut molt dens (per molt que t’interessi aquest tema).

Finalment, i amb perill de repetir-ho per enèsima vegada, vull felicitar a en Josep Maria, en Moisés i l’Aura per ser uns companys excel·lents. I sobretot, gràcies per ser de les millors persones amb les que he coincidit al llarg de la meva vida. Dono gràcies per la conjunció d’astres que va fer que aquell dia ens trobéssim tots al fòrum per formar equip.

"Equipo", sou el millors! ♥

Pors infundades

Després d'haver patit tant pel tema de les avaluacions dels treballs per part de la resta de companys, al final resulta que ha sigut menys traumàtic del que m'esperava. Ha sigut un procés que ens ha servit per conèixer els treballs dels companys, ja que com suposo que ha fet quasi tothom, ha tafanejat les avaluacions dels grups que no el  pertocava. No sé si aquest és un dels propòsits de l'assignatura, però ha sigut enriquidor. Les crítiques quasi sempre han sigut constructives i així ho hem entès. Ens servirà per millorar els nostres projectes, gràcies als suggeriments proposats pels nostres companys. El que més m'ha agradat de les valoracions dels companys no és si hem fet un bon treball, que sembla ser que sí gràcies al super-equipàs que hem format, són els que l'han trobat interessant. Això dóna sentit a la decisió que vam prendre al principi de l'assignatura, quan vam determinar  arriscar i tractar un tema un xic diferent a la resta. Ara estem en un punt de calma tensa, mentre esperem el veredicte final d'aquí  a unes setmanes.

Víctima i botxí

Doncs aquesta setmana ha estat ben curiosa: m'he trobat en aquella situació d'aparent contradicció en veure com havia de ser, a la vegada, víctima i botxí. Víctima de les propostes de millora del Sites per part dels companys i botxí per trobar aquells aspectes de millora envers el projecte dels BoigData!

És lògic que el plantejament de defensa i valoració del Sites no es pot encarar des d'una perspectiva destructiva, és a dir, pensar que hi ha algú que es vol carregar la teva feina alhora que tu t'has de carregar la seva; sinó que el posicionament adoptat era del tot constructiu: veure quins aspectes formals i de contingut podien ajudar a rubricar de la millor manera possible el projecte. Però els éssers humans, a vegades, ens costa desenvolupar-los en uns termes justos quan se'ns plantegen dicotomies clàssiques universals: amor/odi, blanc/negre...

Però penso que, personalment, he sigut capaç de veure amb bons ulls les diverses suggerències de millora del nostre projecte. Òbviament hi ha hagut alguns comentaris que no m'han agradat, que he tingut la sensació o que no s'han presentat bé o que no s'han entès, però com que teníem l'oportunitat de poder donar resposta a les valoracions, sabia que podíem puntualitzar, argumentar o justificar alguna decisió que no ha acabat d'entusiasmar.

Pel que fa a la valoració que he hagut de realitzar, m'ha passat el mateix: ha planejat aquella sensació de no disposar d'uns paràmetres adequats per articular la meva crítica, aquella sensació de no saber si estàs essent massa caut o massa agosarat. En tot cas, he confiat que els companyes entenien clarament l'objectiu de l' exercici, que no hi havia cap consideració personal en la valoració.

I res més. Ara toca esperar unes hores per posar-nos mà a l'obra i acabar de rematar el projecte, aquest cop el definitiu. Confio  i espero que no ens fallin els forces i acabem rematant aquesta feina tant rica, complexa i interessant que hem estat desenvolupant durant més de tres mesos.

Fi de la meva etapa com a coordinadora

Acostant-nos al final del semestre, també m'acosto al final de la meva etapa com a coordinadora de la pràctica final. He de dir que m'he hagut d'afanyar molt per estar a l'alçada dels meus companys i espero que l'esforç hagi servit per ajudar al nostre equip a arribar a bon port.

(Font: http://economy.blogs.ie.edu)

He fet servir l'estratègia de documentar a mode de registre tots els nostre moviments a l'espai de debat, potser a estones un xic massa. Però és que em feia tanta por fer un pas en fals... He emprenyat una micona per evitar l'inactivitat dels membres en alguns aspectes i els he preguntat mil i una vegades cada qüestió perquè fos segur que l'acord era factible.

Igualment, ser coordinadora no és gens difícil quan tens un EQUIPÀS disposat a posar el 100% de les seves capacitats sobre la taula (o al teclat de l'ordinador). És cert que la Fundació hi és les 24h els 365 dies de l'any (i espero que, fora de l'àmbit del projecte, continuï essent així)

Gràcies "equipo", heu fet que aquests dies hagin sigut una passada. Espero poder dir el mateix d'aquesta última (ultimíssima) setmana que ens queda per acabar l'assignatura.

Cuando la gratitud es tan absoluta las palabras sobran.

Álvaro Mutis (1923-2013) Novelista i poeta colombià 

Valoracions del nostre projecte

Aquesta setmana, finalment, ens ha tocat presentar el nostre projecte davant els companys de l'aula. Llegint les entrades dels demès membres de La Fundació, m'he adonat que prèviament tots quatre experimentàvem els mateixos temors i ens preguntàvem si el nostre esforç donaria bons resultats i si agradaria a la resta d'equips. Calia que tant els elements que formaven part de la seva presentació com el treball en si, fossin el més perfectes possible.

Un cop presentat el nostre projecte, vam començar a rebre les opinions de la resta de companys. He de dir que els suggeriments que hem rebut m'han semblat molt útils, ja que he pogut comprovar que un mateix treball es pot elaborar de diverses maneres i no per aquest motiu, deixar de ser correcte.

Imatge sota llicència Creative Commons. Font: Pixabay

Tot i així vull confessar que molt poques propostes han aconseguit fer­-me creure que ens vam equivocar a l'hora de realitzar el nostre projecte (sí però, van ampliar el meu ventall d'opcions per elaborar-lo). En certa manera és normal, ja que els membres de La Fundació hem construït el treball raonadament d’acord amb les nostres preferències i decisions acordades en grup, no es tracta d’un treball fet a la babalà. Per tant, alguns dels suggeriments proposats pels companys han format part prèviament d'un debat en equip i com a grup, hem escollit una sortida que probablement una altra persona hauria descartat a l’hora de prendre decisions.

Així doncs, el següent pas que ens queda és redactar la nostra defensa d’acord amb les opinions rebudes i argumentar-­hi els motius pels quals vam decidir decantar­-nos per una solució o una altra, demostrant l’esforç que ha comportat el nostre projecte i la bona dinàmica de treball que hem aconseguit a La Fundació.

Un botxí amb cor agre

Quantes emocions aquesta setmana!

M'he sentit com un botxí tallant caps mentre trobava pegues i mancances al projecte dels Boig Data (perdó!), però també he hagut de tirar de sal de fruites per ajudar a pair totes les critiques rebudes per el nostre projecte.

Ara encarem una setmana on haurem de demostrar els fonaments del nostre projecte i que, sobretot, els hem format nosaltres. Ens ho seguim passant igual de bé com sempre, llàstima que ara ja es veu el final molt a prop... Em fa molta pena!!!

http://fantsamesdebarcelona.blogspot.com

Always look on the bright side of life

Per primera vegada en el que va de semestre, encaro l’assignatura amb optimisme. Ja es veu la llum al final del túnel i queda poc per unes merescudes vacances. Podré passar més temps amb el "PAC"  Lorenardo, és a dir, amb  la Lorena  i el Leonardo,  la meva dona i fill respectivament , i això m’engresca molt . El nen ja està apuntat a classes de piscina aquest Juliol! Durant el semestre, el meu cap ha sigut un camp de batalla. A un costat de la trinxera i capitanejat pel meu cervell, els estudis a la UOC. Per l’altra banda i comandat pel meu cor, els deures com a pare. La lluita és aferrissada, el combat serà llarg i espero estar preparat.
 Però, no estava parlant d’optimisme? Sí, després d’haver rebut una bona nota a la PAC3, conjuntament amb els meus companys d’equip. He estat molt preocupat perquè aquesta fase del projecte és decisiva. Després de veure alguns dels treballs dels companys d’assignatura, vaig pensar que potser no havíem estat a l’alçada. Durant aquests dies, només he vist defectes al nostre projecte, he estat cec davant les moltes virtuts que posseeix. Però la nota ha fet que obri els ulls i miri el projecte d’altra manera. Ara sóc conscient plenament de l’abast del nostre treball, de les seves mancances i encerts. Com si fos Zaratustra baixant de la muntanya, aquesta «il·luminació» m’ha ajudat a avaluar el projecte dels nostres estimats companys del grup Healers. Entendre el nostre projecte és vital per poder valorar els altres, de fet, ens estem avaluant a nosaltres mateixos. També m'ha preparat per rebre hòsties com pans de quilo.

 

Font:Youtube

TERMINUS

Font: Fotograma de la sèrie The Walking Dead

Suposo que heu sentit a parlar de la sèrie The Walking Dead. En un moment de la sèrie els protagonistes es dirigeixen cap a Terminus, un destí final de la seva particular odisea que alhora els proporcionaria un nou inici, un nou origen.

. Sense fer els paral·lelismes salvatges de l'estada dels protagonistes en aquesta zona, és la sensació que tinc ara: hem arribat al final i estem a l'espera de començar de nou. Amb els meus companys ens hem dirigit cap aquesta estació on, de nou, ens tornarem a trobar amb tots els companys d'assignatura per compartir el projecte que hem anat configurant durant aquests 3 mesos; uns 3 mesos que ens hem aïllat de tothom i només hem conviscut amb uns quants en aquest microunivers.

Fins ara les sensacions són bones: gaudim d'una molt bona valoració de la feina feta per part del nostre mentor, del professor que ens va assegurar que un cop ens tornéssim a trobar-nos al final del camí, hauríem emplenat el sarró d'una engruna més de coneixements.

Són dies de tensa espera. Amb aquell xic d' il·lusió barrejat amb temor per saber si ha agradat el projecte que hem realitzat. També són dies de descobrir projectes aliens,  veure com els altres han enfocat la seva obra i, alhora, comprovar com alguns aspectes els han desenvolupat d'una manera que a un també li hagués agradat executar.

Això s'acaba, companys. Suposo que tots tenim aquella sensació de calma i d'alleujament després de la multitud de moments viscuts, de els hores invertides en el projecte, dels nervis en acostar-se l'hora límit de els entregues...però alhora sabem que no tornarem a viure una assignatura com aquesta, amb el bo i el dolent que comporta.

En fi, ens retrobem d'aquí uns dies amb la valoració dels companys sobre la taula...

Quina serà la seva decisió?

     

Por escènica

Veig que tots els membres de La Fundació tenim la mateixa por escènica: el neguit de presentar el nostre projecte en públic. No sé si ens fa angúnia perquè no volem rebre crítiques (igual que en Moisés, a mi també em costen d’encaixar, sobretot quan s’hi ha dedicat tant de temps i esforç) o perquè no volem que les rebi el nostre projecte, al qual hem vist néixer i hem “criat” com un fill. Al llarg d’aquesta propera setmana ho descobrirem.

Font: http://www.uakix.com

També m’inquieta haver d’avaluar els projectes dels companys. Em fa sentir com un botxí. Realment espero que al analitzar el projecte que se m’ha assignat, hi trobi les mil i una meravelles... Perquè no tinc gens de ganes de trobar-m’hi errades i haver-les de transmetre.

En fi, crec que encarem una de les setmanes més difícils a nivell d’empatia. Som-hi?

Mira con los ojos de otro, escucha con los 

ojos de otro y siente con el corazón de otro

Alfred Adler (1870 - 1937)

Sprint a meta

Ha arribat el moment de la veritat. Ahir els meus companys i jo vam presentar en societat el nostre projecte. Aquest treball és la culminació del nostre esforç i tenacitat, ens sentim orgullosos. El procés ha sigut com pujar l'Alpe D'Huez. Les primeres rampes les encares amb força, saps que és molt dur però estàs  preparat. A mida que vas pujant, l'energia  inicial va minvant i els dubtes neixen el teu cap. Potser que no arribi al cim! Al final, treus forces d'on no hi ha ,fas l'últim sprint i...voilà! Repte aconseguit! El que ningú ens diu és que després de coronar, s'ha de baixar, que és tan important com la pujada. Ara ens trobem en aquest punt. Hem assolit el cim, però encara no la meta.
Vull fer un canvi de xip i encarar la PAC final de manera positiva. Les crítiques m'afecten molt negativament, no les assimilo massa bé. Per això vull encarar la PAC com el meu company Josep Maria, pensant que aquestes faran el nostre treball millor, més complert. Per tant, serà un bon test per les pròximes assignatures, i en general, pel meu dia a dia.

"A res en la vida se li ha de témer. Només se li ha de comprendre"

 Marie Curie

Font :http://www.lesliewong.us

Projecció del projecte

Ahir va ser el dia que el nostre projecte, fins ara mimat, cuidat, estimat només per nosaltres, passava a ser de tots els companys de l'aula, de domini públic.
Després d'uns mesos tancats en la nostra cova perfilant, construint i creant la nostra obra, ara és quan surt a la llum i veurem si la nostra creació, la nineta dels nostres ulls, es percebuda de la mateixa manera per la part de persones que no han tingut la sort de compartir el procés de gestació.

Suposo que és com tenir un fill: que dins del teu entorn, de la teva llar, el veus com la personeta més maca, simpàtica i agradable del món...i quan la resta dels teus amics i companys el veuen, penses que ells també el veuen amb els teus ulls.

I aquesta etapa del projecte és important ja que ens proporcionarà una sèrie de punts de vista diferents perquè el treball sigui el més complert possible. Segurament, des de dins, costa més de veure els defectes, els vicis o demès contingències negatives, així que suposo que aquest nou focus de llum serà molt important per detectar aspectes que hem estat incapaços de copsar.

Esperem i desitgem que els companys siguin exigents tal i com ho hem estat amb nosaltres mateixos. Com més exigents siguin, més complerta serà la nostra obra.

Ens tornem a trobar per aquí, a veure que ens depara aquesta nova setmana que just acabem d'encetar.

Presentació del projecte

Durant la prova final ens trobem davant el desenllaç del nostre projecte: la seva presentació. Com si es tractés d’una obra de Furoshiki, l’art tradicional japonès, els membres de La Fundació haurem de decidir quines teles són les òptimes per a representar el nostre projecte i embolcallar-lo acuradament.

                    Imatge sota llicència Creative Commons. Font:Flickr

Per a fer-ho primer de tot és necessari repassar el contingut que es presentarà, així que al començar aquesta última fase del projecte, els membres de La Fundació vam fer una última avaluació i les rectificacions necessàries del contingut del nostre Sites.

Un cop avaluada la nostra wiki, vam decidir realitzar una conversa síncrona a través de Hangouts per tal de decidir com portaríem a terme la nostra presentació. Va ser durant aquesta conversa quan va sorgir la idea de gravar cadascun de nosaltres un vídeo breu per a presentar els membres de La Fundació.

Sincerament aquesta última setmana ha estat bastant complicada per mi i he pogut ajudar poc als meus companys, la veritat és que ells han estat en tot moment recolzant-me i un cop més m'han demostrat la importància dels treballs en equip.

L'inici del projecte finalitzat

                                                                              Font: https://mediamag.am


Doncs aquesta és la meva sensació: que després de moltes i moltes hores endinsant-nos en el fabulós però alhora fastuós univers de l' Open Data, tinc la sensació que el projecte s'ha fet gran i que, des de les altures, estic força orgullós de la feina que hem desenvolupat aquest equip.

Un equip que s'ha compenetrat la mar de bé, que hem remat tots alhora, que ens hem arremangat quan la situació ho ha requerit...però alhora un equip divertit, per moments lisèrgics, per moments surrealista...Vaja, que aquest tarannà de companyonia on cadascú parlava de les seves fílies i de les seves fòbies ha contribuït, de manera inconscient per a tots, en compactar l'esperit col·lectiu i fer una mica menys feixuc el dia a dia del projecte.

Lògicament el projecte no ha acabat, just ara acaba de començar ja que si no som capaços d'articular i vertebrar una lògica i un sentit fora de nosaltres mateixos, segurament tota la feina haurà servit de molt poc.
Sóc conscient que un projecte no es configura per als propis creadors del mateix, sinó per donar resposta, per posar una mica de llum, a tots aquells interrogants i inquietuds que provenen de l'exterior del grup de treball. I ara és quan tocarà enfrontar-nos-hi, ara és quan comprovarem si hem estat capaços de descobrir aquest microunivers a la resta de companys de l'assignatura.

Fins fa quatre dies tenia la sensació que el projecte moria en mans del Site, que aquest seria el seu lloc de repòs des d'on es manifestaria ad eternum. Però no, anava equivocat.
Just quan el projecte toca a la seva fi, just quan el projecte el podem donar per finalitzat, tot just ens indica que és en aquest moment quan neix, quan aflora, quan pren vida en mans de la resta de persones.

Esperem, doncs, que aquest nounat ens proporcioni moltes més respostes que preguntes.

Aquesta setmana ens ho hem passat teta!

Aquesta setmana ha sigut divertida. Hem aportat un component boig al nostre treball i hem rigut molt.

Tal com ha explicat en Moisés, vàrem decidir de posar cara i ulls a La Fundació fent un vídeo de presentació. I com que el membres del grup de seriosos ho som poc (bé, ja sabem que en Josep Maria és un "gentleman" de cap a peus, però en el fons és un "catxondu") varem decidir fer fora a la vergonya i el pànic escènic i fer un vídeo en la nostra línea.

Font: http://www.pexels.com

Després havíem d'incloure el vídeo al nostre Prezi (i com que ens ha quedat molt "cuqui" també al Site), i aquí va ser quan varen fer la seva aparició estel·lar en Josep Maria i en Moisés. Primer, i guiant-nos els passos com sempre (si no fos per ell encara ens ho estariem rumiant) en Josep Maria va posar-nos una magnífica proposta de contingut pel Prezi al Drive. No hi havia dubte que, si amb aixó no generaven atracció cap al nostre projecte, ja no ho faria res.


Havent decidit que una proposta tan engrescadora ja s'havia de plasmar al Prezi vàrem posar-nos en marxa en Moisés i jo a remenar l'aplicació. La veritat és que el vaig fer parar boig, li desfeia sense voler les rutes i li posava marcs a on no havien de ser! Però per sort, al sortir per complir amb les meves obligacions maternals i domèstiques, en Moisés va poder fer la seva màgia i... Tatxàn! Tenim una presentació que fa posar la pell de gallina (i amb el punt rocker que tant ens agrada)

Finalment, només faltava incloure-hi el factor boig. Tots em van fer arribar a través del Drive les seves presentacions en vídeo i ho vaig posar tot en comú. Després de parar bojos amb músiques, rutes i mil i una coses que no quadraven, vàrem poder-lo incloure al Prezi. N'estic molt satisfeta del resultat!

Em fa una mica de pena que ja s'estigui acabant aquest projecte... Realment ens ho estem passant molt bé!

El compañerismo es algo magnífico, ilumina los 

senderos la vida, alegra el ánimo y se cotiza alto.

Paul Harris (1868-1947)

Klaatu barada nikto

Aquesta setmana l'he començat amb pocs ànims. L'estrès dels dies anteriors, previs a l'entrega de la PAC 3 van propiciar un efecte negatiu sobre la meva moral. Inicies un diàleg intern amb tu mateix i sorgeixen qüestions com si aquest patiment val  la pena i que nassos estic fent. Però per sort, dos factors han fet que la situació canvii radicalment. El primer i més important, és la consecució d'una bona nota a la PAC2, tant grupal com individual. Ha sigut un xic desconcertant treballar i lliurar la PAC3 sense conèixer la nota de l'anterior, més que res perquè no sabíem si anàvem pel  bon camí. Suposo que no ha de ser fàcil  corregir un treball d'aquestes característiques, amb tants paràmetres per avaluar. Sigui com sigui, sembla ser  que anem per la senda de l'èxit. L'altre cop de moral va ser la trobada síncrona al hangouts que vam establir ahir a la nit els meus companys i jo. Principalment, vam estar parlant sobre com hem de presentar el projecte, quines opcions tenim i com l'executarem. De moment no puc dir res, perquè és secret ;-). El moment estel·lar de la nit va ser quan Carla va proposar fer un vídeo de presentació dels membres del grup. No sabíem si era en broma o anava de debò, però la idea va anar quallant i en pocs minuts ens vam engrescar. No puc avançar més, només dir que el guió ja està confeccionat i  els actors de La Fundació  apunt de debutar a la petita pantalla.

Font:Youtube

Situació actual: pur estrès

Pel que sé i llegeixo dels meus companys, no sóc l’única que se sent una mica desbordada amb l’acumulació de tasques i el fet de compaginar-les amb la nostra vida personal i laboral.

Font: http://www.flickr.com

Personalment, aquest semestre estic patint. Em trobo que cada dia suposa un suplici triar quina tasca he de prioritzar: el projecte en grup, les PAC de les altres assignatures, el temari de les oposicions que estic preparant (que no tenir previst presentar-m’hi a inicis del semestre) o la feina domèstica (crec que començaré a batejar les boles de borrissol que rodolen per el terra de casa meva).

Segueixo amb el neguit de publicacions anteriors. La por de no aportar prou al grup, de no ser prou útil, de fer menys que els altres. Realment aquest semestre no és agradable. Massa feina! (Ho potser és que no em sé organitzar prou.)

Feia anys, de fet des de que vaig entrar de ple al món laboral, que no esperava els estius amb candeletes. Igualment me’ls passava treballant... Però aquest any si que seran de “semi-vacances” sense haver de pensar uns mesos en les PAC.

Sort que ja estem a la recta final!

Desenvolupament dels continguts

La setmana passada vaig comentar les dificultats que ens vam trobar durant l'elaboració del mapa conceptual mitjançant Bubbl i la solució que vam proposar per a evitar que el mateix problema tornés a succeir.

Al llarg d'aquesta setmana hem estat desenvolupant els continguts del nostre projecte. Per a realitzar-ho primer vam repartir-nos els diferents apartats segones les preferències de cada membre del grup i més endavant, vam planificar l'extensió que volíem dedicar a cada secció, prenent com a referència la proposta oferida pel nostre professor col·laborador (de 3.000 a 4.000 paraules en total).

Imatge sota llicència de Creative Commons. Font: Pixabay

A part del petit inconvenient que els meus companys han comentat entorn al Google Sites (només podia editar-hi una sola persona en un mateix moment), la veritat és que l'elaboració d'aquesta tasca no ha presentat cap dificultat rellevant, tots els membres del grup teníem clar quina feina havíem d'elaborar i tot i que alguns apartats han sigut realitzats per més d'una persona, no ens ha suposat cap problema. Això és degut a que en tot moment hem tingut una comunicació molt bona entre l'equip, quan se'ns presentava un dubte iniciàvem un debat mitjançant el nostre espai de l'aula o inclús, en algun cas hem utilitzat el propi Google Sites per a comunicar-nos, deixant un missatge juntament amb el contingut del projecte, marcat amb el nostre color pertinent.

Així doncs, personalment crec que tot i que en un principi la tercera PAC va presentar certes dificultats i va arribar a angoixar-me una mica, a mesura que l'hem anat avançant, la realització del projecte ha esdevingut molt més tranquil·la i satisfactòria.

Temps Perdut

Font: Pixabay.com

Ja ens hem endinsat en la part del projecte que més temia, la redacció de continguts. Estic patint més del desitjat, per varis motius. El principal handicap és la manca de temps. Les obligacions personals, un excés d’hores de feina i la família fan que redacti a ràfegues intermitents. De vegades neix una bona idea al meu cap, però en aquest mateix instant no puc escriure i aquesta passa a millor vida. D’altres, l’esgotament provoca que ni tan sols em plantegi escriure ni una paraula, el cervell ja fa estona que ha desconnectat . El bucle pervers pot durar varis dies, a la espera de que les bones idees i el temps de dedicació al projecte es sincronitzin i em permetin continuar. Estudiar en aquestes condicions, amb una mancança de temps important, està sent el meu tour de force particular, però de moment la determinació és forta. Els meus companys també estan fent filigranes per treure temps d’on no hi ha i observar com ho aconsegueixen em dóna forces per continuar.

Un altre obstacle a superar en la qüestió de la redacció és l’idioma. El català no és la meva llengua habitual, la fluïdesa no és la mateixa com la que tinc en castellà. Per aquest motiu, vaig triar fer totes les assignatures en català, per poder practicar i millorar en aquest aspecte encara que suposi un esforç extra.

En conseqüència, la manca de temps i la poca traça en la redacció s’estan tornant en un autèntic malson en aquesta tercera PAC.

Ja entrant en matèria, coincideixo amb en Josep que els Sites no és la millor eina per treballar en grup i és fins i tot contradictori amb el propòsit de l’assignatura. Si hem de redactar entre tots el contingut directament al propi Sites, com podem fer que sigui una tasca interactiva i dinàmica si hem d’escriure per torns perquè no poden editar dues persones la mateixa pàgina a la vegada? Potser s’ha triat aquest mètode per afegir més dificultat al procés? Per sort i gràcies a altres eines síncrones, hem pogut reduir aquest problema a la categoria d’anècdota.

Cogita finem

  

   Doncs si, segurament aquesta és la frase que ha definit aquesta última setmana.

     Una setmana que, en termes ciclistes, podria ser ben bé una etapa de contra rellotge. Malgrat que la distribució de tasques ha equilibrat adequadament la feina de cada membre, tots hem sigut conscients que un pas en fals en aquesta etapa pot ser clau de cara a la PAC final. 

     Tots teníem moltes ganes d'aportar molt en el projecte, però hem estat una mica engabiats en un topall de paraules màximes que, lògicament, dificultava la nostra feina però alhora l'enriquiria. Sempre he pensat que sintetitzar és un art que molts pocs dominen i aquesta part era una prova de foc per a tots. 

     Penso que vam fer una distribució de paraules força òptim per poder armar un bon treball sense defugir cap aspecte i potenciant aquells que estan relacionats amb la nostra disciplina. Hem compartit un mateix punt de vista de quins aspectes havíem de donar més èmfasi en el treball, així que no hi ha hagut cap conflicte en aquest marc, malgrat que a priori en podria haver ocasionat algun.

   Poca cosa més a comentar d'aquesta setmana, ja que ha estat caracteritzada per un treball força individual amb puntuals consultes amb el companys de com enfocar algun tema en concret. Tot i això, ara encarem la recta final on haurem d'acabar de realitzar la posada en comú i validar tant el contingut com les conclusions.

   Doncs res més, fins la setmana que ve ja plenament immersos en la PAC final.

El Govern Obert: un tema que apassiona a molta gent

Aquesta setmana ens ha servit per aprendre molt més enllà de les Competències TIC. Amb l’elaboració del contingut del projecte hem aprés molt sobre el Govern Obert.

Personalment, un fet que m’ha cridat l’atenció és com el l’Open Goverment i l’Open Data esdevenen, per molta gent, conceptes clau en el desenvolupament de la societat mundial.

Font: http://www.pixabay.com

Existeix una voluntat de que les dades en obert siguin un fet omnipresent a la xarxa, ja que el seu ús i difusió constitueix una eina de transparència i de bona praxis per els poders públics, les grans empreses i la societat en general.

És emocionant que hi hagi una gran xarxa de persones treballant per assolir aquesta fita, que nosaltres tinguem opció de contribuir-hi i que governs com el de Catalunya estiguin adaptant-se a aquest nou model de món de la informació.

A més a més, es bo veure com alguns estudis demostren que les noves generacions digitals anem obrint pas cap a la normalització d’aquest fet i que, potser, serem els precursors d’una nova revolució de la era de la informació.

Estic impacient per veure què passarà en un futur pròxim!

El futuro pertenece a quienes creen en la belleza de sus sueños.

Eleanor Roosevelt (1884-1962)

Tecnologia antitecnològica

   

Doncs sí, l'última setmana la podria definir en base a aquesta oxímoron per culpa d'un programari que, en comptes de facilitar-nos la feina, ens la ha dificultat. Però abans d'entrar en aquest tema, anem per parts.

     La setmana passada es va iniciar aquesta tercera PAC, una PAC que es planteja com a decisiva per a la formulació final del projecte. Tots som conscients que hem de presentar un avantprojecte consolidat del què serà el nostre objecte d'estudi, així que era imprescindible posar-nos a fer feina des del primer minut per poder articular un bon desenvolupament dels diversos objectius que hem d'assolir.

     Tal i com ha comentat l'Aura, vam iniciar la setmana treballant entorn al mapa conceptual, pal de paller per a la redacció de continguts. Després de discutir sobre diversos programaris, vam optar per elegir el bubbl.
El primer entrebanc que ens vam trobar fou que no permetia treballar de manera sincrònica. Això va comportar que traslladéssim els debats entorn al mapa conceptual en un espai del Drive i a través del Whatsapp. Lògicament no és una manera molt pràctica i funcional de treballar, però vam saber trobar recursos alternatius per superar aquesta primera pedra.
Però la sorpresa va saltar al cap d'uns dies quan vam comprovar que bona part de la feina s' havia esfumat per art de màgia. Ja no va ser només la inversió de temps perduda per part del Moisès, sinó algun mal de cap derivat d'intentar resoldre l'entrellat.

     A principis d'aquesta setmana, un cop que el mapa conceptual ja s'havia treballat a fons, vam començar a redactar els continguts.
I va ser en aquest punt on ens vam tornar a trobar el següent entrebanc tecnològic: el Sites no permet editar dues persones a la vegada, ja que, com em va passar, en el moment de guardar el fruit del treball, el del company se'n va anar en orris.
Això va suposar tornar a trobar una alternativa per evitar aquesta eventualitat: fer una còpia de seguretat del text en una carpeta del Drive. A nivell personal, trobo una mica incoherent i paradoxal  haver d'usar aquesta recurs tecnològic amb certes limitacions manifestes en detriment d'altres opcions que podrien facilitar i optimitzar la feina.

Però en fi, ningú va dir que seria fàcil, i malgrat que hem patit algun sotrac en aquest moment clau del projecte, hem continuat avançant en bon peu i segons els tempos marcats.

Tercera PAC: comencem forts!

Aquesta nit ha finalitzat una setmana bastant caòtica per mi, durant la qual la meva rutina s'ha basat en treure temps de sota les pedres i estirar-me una mica dels cabells... jeje. Finalment però, l'he pogut superar amb èxit.

Per altra banda també fa ben poc que ha començat una nova etapa dins la meva vida acadèmica que em presenta un repte encara més important: ser coordinadora de La Fundació durant la tercera PAC del nostre projecte. Així doncs, després d'un cap de setmana bastant intens, em disposo a assumir aquest rol que, de ben segur, m'ajudarà a adquirir noves competències.

                                           Font: https://pixabay.com/en/road-sign-site-attention-note-663360/

La primera tasca que ens calia resoldre dins aquesta PAC era l'estructuració del projecte mitjançant un mapa conceptual. Per a portar-ho a terme vam utilitzar la plataforma Bubbl, ja que tots quatre membres de l'equip vam creure que ens permetia obtenir bons resultats i la seva utilització era senzilla. El que cap de nosaltres imaginava és que Bubbl també ens aportaria una lliçó.

Després de debatre com ens organitzaríem per desenvolupar el mapa conceptual (ja que Bubbl requereix que només una persona editi en un mateix moment), vam posar fil a l'agulla i vàrem començar a treballar. Però, aquest cap de setmana, quan un dels membres de l'equip va voler comprovar com el nostre mapa conceptual anava desenvolupant-se, va adonar-se que gran part de la seva feina havia desaparegut i al seu lloc, hi apareixien les aportacions de la resta. Ens trobàvem davant la primera "mini-crisi" de La Fundació, i dic "mini-crisi" perquè en qüestió de minuts vàrem adonar-nos que no es tractava de l'incompliment de la nostra norma primordial (no eliminar mai la feina dels demès), sinó que, el que passava era que el guardat automàtic de Bubbl ens havia jugat una mala passada.

Fruit d'aquest petit conflicte va sorgir una nova regla: cada nova aportació dins el mapa conceptual havia de ser capturada i emmagatzemada dins una carpeta conjunta. Així, si per mala sort tornés a succeir, la feina quedaria sempre guardada i a punt per ser traslladada de nou a Bubbl.

Un cop més La Fundació ha aconseguit resoldre un imprevist i ha adoptat les mesures necessàries per a evitar que el mateix error torni a succeir. Així doncs, amb una nova lliçó apresa (i amb la reestructuració del nostre mapa conceptual en marxa), és hora d'endinsar-se a la següent tasca: el desenvolupament del nostre projecte.

El neguit de l'absència

Res de res. Vaig intentar posar-me al dia el dijous, poc temps, impossible aportar res de qualitat a la tasca del treball conceptual. Divendres res. Dissabte res. Ho intento al vespre i... Nyac! Falla el servidor del Campus de la UOC. Ho intento avui, diumenge... I seguim amb els problemes de servidor. Una autèntica sort haver pogut entregar les PAC que finalitzaven avui en dies anteriors, ja que sinó hauria sigut impossible.

Aquesta setmana ha sigut dura en molts aspectes. Tots ens trobàvem en la situació d’haver d’entregar diverses PACs d’altres assignatures (i la majoria de gran dificultat). Personalment, la meva setmana ha sigut horriblement caòtica.

Però deixant de banda l’estrès de tenir masses obligacions i massa poc temps per complir-les, el que més em neguitejava era estar absent en el grup de treball. Els meus companys, com sempre, han sigut extremadament eficients; i han realitzat les tasques planificades per aquesta setmana amb l’excel·lència que caracteritza habitualment la seva feina. Però jo no he fet res.

Font: http://www.flickr.com

Els meus companys es mereixen una disculpa. He prioritzat altres tasques abans que el nostre grup i, si ells haguessin fet el mateix, tindríem el treball ben coix. Però ells han estat al peu del canó, i gràcies a ells tot segueix encarrilat.

Gràcies companys, jo sempre us donaria una A. Sou l’excel·lència personificada. Sento no haver estat aquesta setmana a la vostra alçada. Perdoneu-me.