Dietari d'un projecte virtual

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Fundació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Fundació. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de juny del 2016

Creixent amb el projecte (Valoració Final)


Imatge sota llicència Creative Commons. Font: Pixabay

Finalment, ha arribat el moment d'acomiadar el projecte pel qual a La Fundació hem estat lluitant durant sis mesos. No ha estat un camí fàcil, durant la realització del nostre treball ens hem trobat amb imprevists tècnics i personals, però gràcies a la nostra dinàmica de grup ens n'hem acabat sortint sempre, beneficiant-nos així de les lliçons que aquestes experiències ens podien aportar i procurant no ensopegar mai dues vegades amb la mateixa pedra.

Si miro enrere, m'adono que gràcies a aquest projecte i sobretot, al meu equipàs, jo també he tingut l'oportunitat d'anar creixent i evolucionant a mesura que el nostre treball ho feia. El primer que em ve al cap (i de fet, la millor ensenyança que m'emporto) és la gran sensació de nerviosisme que vaig experimentar el dia que em va tocar elegir el meu grup, tenia por de que aquella elecció acabés sent, posteriorment, un problema durant els pròxims sis mesos. Intentava trobar persones semblants a mi, amb qui em pogués entendre o identificar i al veure que no me'n sortia, vaig acabar escollint el meravellós grup de La Fundació per l'interès que em despertava el tema proposat pel Josep Maria. Així doncs, em trobava davant un pensament erroni que gràcies a La Fundació acabaria superant.

Actualment puc afirmar que en aquells moments estava cercant l'impossible, que no existeixen dues persones iguals, que a La Fundació tots tenim els nostres punts forts i febles, les nostres aficions, la nostra vida personal diferent de la resta de membres de l'equip... I que són aquestes diferències les que ens han enriquit i han aconseguit que avui em senti tant orgullosa del projecte que presentem. En resum, he après que un equip no és ric per les similituds dels seus integrants, sinó per les seves diferències, i que La Fundació no es limita a ser un conjunt homogeni, sinó que té quatre peces diferents i importantíssimes que són les que l'han fet especial: El Josep Maria, la Carla, el Moisès i l'Aura.

A més, m'he emportat un munt d'aprenentatges relacionats pròpiament amb les TIC i he tingut l'oportunitat de conèixer plataformes web que eren totalment desconegudes per mi (com per exemple Gantter, gràcies Moisès per donar-me un cop de mà!) a part d'endinsar-me en el meravellós món del Govern Obert.

La Pràctica Final ha estat, sens dubte, la més complicada de realitzar des del meu parer. Personalment l'activitat que va ser mes difícil de realitzar per mi, va ser el fet d'haver de valorar el treball realitzat per un altre equip, ja que els meus projectes han estat avaluat contínuament, però mai havia hagut d'assumir jo el rol d'avaluadora. Sóc conscient de que la meva valoració és susceptible de moltes millores, de fet, realment no sabia com havia de començar-la, ni com l'havia de continuar... Recordo que em trobava davant un document de text en blanc, el qual havia d'omplir, i estava constantment envoltada de dubtes. Observava el projecte de l'equip Boig Data! amb la mateixa estimació amb la que hauria pogut observar el de La Fundació, era conscient de la importància que devia tenir aquell treball per la Pilar Quintilla, l'Elisenda Jané, la Ruth Cortés i en Camilo Rocca, i que probablement a ells les crítiques dels companys de l'aula (encara que fóssin constructives) els podien afectar una mica, com a nosaltres ens afectarien en un primer moment.

També penso que l’oportunitat de poder redactar la nostra defensa en equip va ser un punt a favor nostre, ja que un cop més vam poder demostrar del que és capaç La Fundació. Altres activitats interessants han estat la rebuda de valoracions externes i la futura correcció del nostre treball, gràcies a aquestes experiències hem pogut adonar-nos que les opinions i suggeriments proposades pels companys de la nostra aula, han contribuït a que el nostre apreciat projecte hagi pogut créixer una mica més.

Com a conclusions, en primer lloc vull remarcar l’important paper que han tingut els meus tres companys durant els últims sis mesos. Gràcies a ells he pogut adquirir molts coneixements relacionats amb les TIC i créixer personalment, elaborar un projecte que hauria estat impossible sense ells i actualment sentir una gran satisfacció pel treball que presentem (sou genials!). En segon lloc m’agradaria compartir la lliçó que per mi ha estat més important durant aquest projecte: en un equip els membres no només no han de ser iguals sinó que les seves diferències l’enriquiran molt més, per tant és inútil negar-se a conèixer persones amb qui a priori no comparteixes similituds, ja que et pots estar perdent un tresor. Finalment vull comentar que em sento molt satisfeta del treball que hem elaborat i que m’emporto el descobriment d’un munt de plataformes web que desconeixia.

dimarts, 14 de juny del 2016

This is the End...




Doncs bé, ara sí que podem afirmar que el trajecte ha acabat. Un trajecte que es va iniciar ara deu fer uns 3 mesos ben bons i que tots els tripulants afrontaven amb il·lusió però amb temor, amb determinació però amb dubtes: que era això de fer un treball en grup en un entorn virtual amb una colla de desconeguts que ves a saber per a on et podien sortir?? A més a més, vaig tenir la inconsciència de plantejar un tema de treball: ja que havíem de fer un treball en grup, que millor de fer-lo sobre algun tema que em resultés la mar d’ interessant no??

Doncs bé, ara que tornem a estar a terra ferma, amb un bon botí entre les mans, penso que l’experiència ha estat molt bona, que això de portar una doble vida en format virtual també serveix per idear, projectar i construir una cosa tant complexa i enriquidora com és un treball.Suposo que això ens anirà molt bé per preparar-nos pel món que s’està formant davant nostre, un món on cada cop més la virtualitat serà més real que la realitat empírica en si mateixa.

He tingut la sort de comptar amb uns acompanyants que m’ho han posat molt i molt fàcil. Seria il·lús pensar que en qualsevol treball en equip, per molt que un vulgui, no pot control·lar com la resta de persones s ’implicaran en el projecte. I sé que aquesta experiència no serà la norma, serà difícil tornar a trobar unes personetes com el Moisès, l’ Aura i la Carla que demostren que amb bona voluntat, sacrifici, empatia i companyonia, qualsevol repte es pot superar malgrat que a priori no ho sembli.

Si ens endinsem en el projecte pròpiament dit, poder treballar sobre l’OG m’ha proporcionat una sèrie de coneixements i m’han suscitat una sèrie de reflexions força interessants. És un repte preciós que hem d’afrontar com a societat, però tenim en compte el context politicoeconòmic per on ens movem, sé que la plenitud d’un OG en unes condicions favorables als ciutadans, ara per ara, és una utopia. Això no vol dir que no hi cregui ni que tingui la percepció que és l’horitzó cap a on ens hem de dirigir, però ens hi hem d’acostar amb peus de ferro i molts conscients de les dificultats, interessos i motivacions que ens trobarem pel camí amb l’objectiu de desvirtuar-lo perquè la implantació no sigui del tot real i efectiva.

Ja per acabar, si em centro en els aspectes tècnics, tecnològics i procedimentals de l’assignatura, les meves competències en programes com Drive, Zotero, Gantter,Sites...han augmentat significativament, tot i que penso que alguns procediments de com vertebrar el projecte no ens han acabat d’ajudar en la confecció del mateix. Hi ha hagut moments que els recursos tecnològics més que ajudar-nos, ens han generat unes dificultats que pensem que no s’haguessin manifestat si els recursos emprats haguessin sigut uns altres. Però bé, al cap i a la fi  un sap que una bona manera d’aprendre i de dominar recursos és quan es presenten dificultats, que si tot va ben rodat i flueix d’una manera harmònica un no s’ha de trencar el cap per desxifrar el funcionament de les coses i, en conseqüència, el nivell d’aprenentatge acaba essent més superficial.

Doncs diria que això és tot. M’acomiado de tots vosaltres tot desitjant que no m’hagi fet molt pesat i que, de tant en tant, us hagi arrencat algun somriure per fer més plàcid el trajecte.

La sabiduría no nos es dada; debemos descubrirla por nosotros mismos tras un viaje que nadie puede evitarnos ni recorrer por nosotros."

Marcel Proust


dimarts, 7 de juny del 2016

Valoracions del nostre projecte

Aquesta setmana, finalment, ens ha tocat presentar el nostre projecte davant els companys de l'aula. Llegint les entrades dels demès membres de La Fundació, m'he adonat que prèviament tots quatre experimentàvem els mateixos temors i ens preguntàvem si el nostre esforç donaria bons resultats i si agradaria a la resta d'equips. Calia que tant els elements que formaven part de la seva presentació com el treball en si, fossin el més perfectes possible.

Un cop presentat el nostre projecte, vam començar a rebre les opinions de la resta de companys. He de dir que els suggeriments que hem rebut m'han semblat molt útils, ja que he pogut comprovar que un mateix treball es pot elaborar de diverses maneres i no per aquest motiu, deixar de ser correcte.















Imatge sota llicència Creative Commons. Font: Pixabay

Tot i així vull confessar que molt poques propostes han aconseguit fer­-me creure que ens vam equivocar a l'hora de realitzar el nostre projecte (sí però, van ampliar el meu ventall d'opcions per elaborar-lo). En certa manera és normal, ja que els membres de La Fundació hem construït el treball raonadament d’acord amb les nostres preferències i decisions acordades en grup, no es tracta d’un treball fet a la babalà. Per tant, alguns dels suggeriments proposats pels companys han format part prèviament d'un debat en equip i com a grup, hem escollit una sortida que probablement una altra persona hauria descartat a l’hora de prendre decisions.

Així doncs, el següent pas que ens queda és redactar la nostra defensa d’acord amb les opinions rebudes i argumentar-­hi els motius pels quals vam decidir decantar­-nos per una solució o una altra, demostrant l’esforç que ha comportat el nostre projecte i la bona dinàmica de treball que hem aconseguit a La Fundació.

dilluns, 9 de maig del 2016

Temps Perdut




Font: Pixabay.com
Ja ens hem endinsat en la part del projecte que més temia, la redacció de continguts. Estic patint més del desitjat, per varis motius. El principal handicap és la manca de temps. Les obligacions personals, un excés d’hores de feina i la família fan que redacti a ràfegues intermitents. De vegades neix una bona idea al meu cap, però en aquest mateix instant no puc escriure i aquesta passa a millor vida. D’altres, l’esgotament provoca que ni tan sols em plantegi escriure ni una paraula, el cervell ja fa estona que ha desconnectat . El bucle pervers pot durar varis dies, a la espera de que les bones idees i el temps de dedicació al projecte es sincronitzin i em permetin continuar. Estudiar en aquestes condicions, amb una mancança de temps important, està sent el meu tour de force particular, però de moment la determinació és forta. Els meus companys també estan fent filigranes per treure temps d’on no hi ha i observar com ho aconsegueixen em dóna forces per continuar.

Un altre obstacle a superar en la qüestió de la redacció és l’idioma. El català no és la meva llengua habitual, la fluïdesa no és la mateixa com la que tinc en castellà. Per aquest motiu, vaig triar fer totes les assignatures en català, per poder practicar i millorar en aquest aspecte encara que suposi un esforç extra.

En conseqüència, la manca de temps i la poca traça en la redacció s’estan tornant en un autèntic malson en aquesta tercera PAC.

Ja entrant en matèria, coincideixo amb en Josep que els Sites no és la millor eina per treballar en grup i és fins i tot contradictori amb el propòsit de l’assignatura. Si hem de redactar entre tots el contingut directament al propi Sites, com podem fer que sigui una tasca interactiva i dinàmica si hem d’escriure per torns perquè no poden editar dues persones la mateixa pàgina a la vegada? Potser s’ha triat aquest mètode per afegir més dificultat al procés? Per sort i gràcies a altres eines síncrones, hem pogut reduir aquest problema a la categoria d’anècdota.

dimarts, 19 d’abril del 2016

Entrem en la recta final





A falta de tres dies per la entrega de la PAC, tot són nervis i presses. Estem repassant que tot sigui correcte, que no ens deixem res encara que sabem que la feina ja està feta. Ens va costar horrors començar. No sé perquè, però crec que tots, en major o menor grau, ens vam bloquejar. Després de llegir l'enunciat de la PAC i les successives directrius per poder començar, vaig tenir aquella sensació de quan el professor et lliura l'examen, tens una hora i escaig, sents la pressió, comences a llegir les preguntes i tot et sona a klingon. Per sort això és un treball en equip i mai estem sols davant el perill. Vam optar per fer una trobada síncrona al hangouts per intentar engegar, i a partir d'aquell moment, tot va anar sobre rodes. Els nervis es van esvair i ens  vam posar d'acord al moment. Per sort, hem sabut aprofitar tots els recursos que disposem per comunicar-nos, ja que amb l'aula de debat, no hi ha prou. Al principi, quan estàvem redactant els acords inicials, érem una mica reticents a utilitzar eines de comunicació síncrones, però crec que al final, han sigut vitals per poder portar el treball endavant. A més, ens ha servit per poder conèixer-nos millor i per crear llaços d'afecte i amistat. Així doncs, he pogut conèixer els periquitos de l'Aura, el Boris i l'Àgata, gaudir dels vídeos de la Carla i de les ocurrències del Josep.
 Parlant de la  dinàmica de treball que hem assolit a aquesta segona PAC, crec, com ja vaig comentar a la primera entrada, que ha sigut una mica caòtica, però en el bon sentit de la paraula. No hem creat una estructura monolítica de treball. Al final, sense voler, cadascú ha anat desenvolupant el que millor sap fer, i alhora, afegir  petites aportacions als treballs dels altres, complementant-nos a la perfecció. Per tant , crec que hem assolit els nostres objectius de forma solvent. Ara tan sols queda posar-ho cuqui i llestos!


 Font: Youtube



"Són tres les coses que li diria a un equip per ajudar-lo a mantenir-se unit: Quan alguna cosa resulta malament: jo ho vaig fer. Quan alguna cosa resulta més o menys bé: nosaltres ho vam fer. Quan alguna cosa resulta realment bé: vostès ho van fer"."Paul" Bear "Bryant


dijous, 14 d’abril del 2016

De “grup de treball” a “equip”: un component emocional

Aquesta setmana ha sigut un remolí d’emocions. Hem passat de l’eufòria de veure que havíem obtingut la qualificació més alta a la PAC, a la decepció i el rebuig al comprovar que no tots havíem estat avaluats equitativament.

En el transcurs de setmanes des de la formació del grup de treball, l’estil i el contingut de les nostres comunicacions ha anat evolucionant: hem passat de la més absoluta formalitat, aquella que s’espera d’un assenyat universitari, a un registre més col·loquial fruit de l’augment de la confiança entre nosaltres.

Aquesta confiança ha conduit la nostra relació a un nivell més proper, dins i fora del Campus Virtual: explicar més detalls de la nostra vida personal, fer bromes, ensenyar cofois que tenim els fills més guapos del món i, fins i tot, fer-nos partícips de les relacions amoroses dels nostres periquitos. Treballem, molt, però alhora ens ho passem bé.

És aquí on la Fundació ha passat de ser un grup de treball dins una assignatura de la universitat, a esdevenir un EQUIP. Un grup de persones, que s’aprecien, que valoren treballar colze amb colze amb els altres i que saben que poden comptar amb el suport de la totalitat dels membres, tant per les coses bones com per el moments difícils.

Confiança, eufòria, èxit, decepció, companyonia, rebuig, diversió, riure, treball, suport... Masses conceptes i masses emocions per ser associades a un simple i fred grup de treball. Però massa pocs per poder arribar a expressar el que significa La Fundació.


“Lo más hermoso del trabajo en equipo es que siempre tienes a otros de tu lado” Margaret Carty.