Tecnologia antitecnològica

   

Doncs sí, l'última setmana la podria definir en base a aquesta oxímoron per culpa d'un programari que, en comptes de facilitar-nos la feina, ens la ha dificultat. Però abans d'entrar en aquest tema, anem per parts.

     La setmana passada es va iniciar aquesta tercera PAC, una PAC que es planteja com a decisiva per a la formulació final del projecte. Tots som conscients que hem de presentar un avantprojecte consolidat del què serà el nostre objecte d'estudi, així que era imprescindible posar-nos a fer feina des del primer minut per poder articular un bon desenvolupament dels diversos objectius que hem d'assolir.

     Tal i com ha comentat l'Aura, vam iniciar la setmana treballant entorn al mapa conceptual, pal de paller per a la redacció de continguts. Després de discutir sobre diversos programaris, vam optar per elegir el bubbl.
El primer entrebanc que ens vam trobar fou que no permetia treballar de manera sincrònica. Això va comportar que traslladéssim els debats entorn al mapa conceptual en un espai del Drive i a través del Whatsapp. Lògicament no és una manera molt pràctica i funcional de treballar, però vam saber trobar recursos alternatius per superar aquesta primera pedra.
Però la sorpresa va saltar al cap d'uns dies quan vam comprovar que bona part de la feina s' havia esfumat per art de màgia. Ja no va ser només la inversió de temps perduda per part del Moisès, sinó algun mal de cap derivat d'intentar resoldre l'entrellat.

     A principis d'aquesta setmana, un cop que el mapa conceptual ja s'havia treballat a fons, vam començar a redactar els continguts.
I va ser en aquest punt on ens vam tornar a trobar el següent entrebanc tecnològic: el Sites no permet editar dues persones a la vegada, ja que, com em va passar, en el moment de guardar el fruit del treball, el del company se'n va anar en orris.
Això va suposar tornar a trobar una alternativa per evitar aquesta eventualitat: fer una còpia de seguretat del text en una carpeta del Drive. A nivell personal, trobo una mica incoherent i paradoxal  haver d'usar aquesta recurs tecnològic amb certes limitacions manifestes en detriment d'altres opcions que podrien facilitar i optimitzar la feina.

Però en fi, ningú va dir que seria fàcil, i malgrat que hem patit algun sotrac en aquest moment clau del projecte, hem continuat avançant en bon peu i segons els tempos marcats.

Tercera PAC: comencem forts!

Aquesta nit ha finalitzat una setmana bastant caòtica per mi, durant la qual la meva rutina s'ha basat en treure temps de sota les pedres i estirar-me una mica dels cabells... jeje. Finalment però, l'he pogut superar amb èxit.

Per altra banda també fa ben poc que ha començat una nova etapa dins la meva vida acadèmica que em presenta un repte encara més important: ser coordinadora de La Fundació durant la tercera PAC del nostre projecte. Així doncs, després d'un cap de setmana bastant intens, em disposo a assumir aquest rol que, de ben segur, m'ajudarà a adquirir noves competències.

                                           Font: https://pixabay.com/en/road-sign-site-attention-note-663360/

La primera tasca que ens calia resoldre dins aquesta PAC era l'estructuració del projecte mitjançant un mapa conceptual. Per a portar-ho a terme vam utilitzar la plataforma Bubbl, ja que tots quatre membres de l'equip vam creure que ens permetia obtenir bons resultats i la seva utilització era senzilla. El que cap de nosaltres imaginava és que Bubbl també ens aportaria una lliçó.

Després de debatre com ens organitzaríem per desenvolupar el mapa conceptual (ja que Bubbl requereix que només una persona editi en un mateix moment), vam posar fil a l'agulla i vàrem començar a treballar. Però, aquest cap de setmana, quan un dels membres de l'equip va voler comprovar com el nostre mapa conceptual anava desenvolupant-se, va adonar-se que gran part de la seva feina havia desaparegut i al seu lloc, hi apareixien les aportacions de la resta. Ens trobàvem davant la primera "mini-crisi" de La Fundació, i dic "mini-crisi" perquè en qüestió de minuts vàrem adonar-nos que no es tractava de l'incompliment de la nostra norma primordial (no eliminar mai la feina dels demès), sinó que, el que passava era que el guardat automàtic de Bubbl ens havia jugat una mala passada.

Fruit d'aquest petit conflicte va sorgir una nova regla: cada nova aportació dins el mapa conceptual havia de ser capturada i emmagatzemada dins una carpeta conjunta. Així, si per mala sort tornés a succeir, la feina quedaria sempre guardada i a punt per ser traslladada de nou a Bubbl.

Un cop més La Fundació ha aconseguit resoldre un imprevist i ha adoptat les mesures necessàries per a evitar que el mateix error torni a succeir. Així doncs, amb una nova lliçó apresa (i amb la reestructuració del nostre mapa conceptual en marxa), és hora d'endinsar-se a la següent tasca: el desenvolupament del nostre projecte.

El neguit de l'absència

Res de res. Vaig intentar posar-me al dia el dijous, poc temps, impossible aportar res de qualitat a la tasca del treball conceptual. Divendres res. Dissabte res. Ho intento al vespre i... Nyac! Falla el servidor del Campus de la UOC. Ho intento avui, diumenge... I seguim amb els problemes de servidor. Una autèntica sort haver pogut entregar les PAC que finalitzaven avui en dies anteriors, ja que sinó hauria sigut impossible.

Aquesta setmana ha sigut dura en molts aspectes. Tots ens trobàvem en la situació d’haver d’entregar diverses PACs d’altres assignatures (i la majoria de gran dificultat). Personalment, la meva setmana ha sigut horriblement caòtica.

Però deixant de banda l’estrès de tenir masses obligacions i massa poc temps per complir-les, el que més em neguitejava era estar absent en el grup de treball. Els meus companys, com sempre, han sigut extremadament eficients; i han realitzat les tasques planificades per aquesta setmana amb l’excel·lència que caracteritza habitualment la seva feina. Però jo no he fet res.

Font: http://www.flickr.com

Els meus companys es mereixen una disculpa. He prioritzat altres tasques abans que el nostre grup i, si ells haguessin fet el mateix, tindríem el treball ben coix. Però ells han estat al peu del canó, i gràcies a ells tot segueix encarrilat.

Gràcies companys, jo sempre us donaria una A. Sou l’excel·lència personificada. Sento no haver estat aquesta setmana a la vostra alçada. Perdoneu-me.