L'inici del projecte finalitzat

                                                                              Font: https://mediamag.am


Doncs aquesta és la meva sensació: que després de moltes i moltes hores endinsant-nos en el fabulós però alhora fastuós univers de l' Open Data, tinc la sensació que el projecte s'ha fet gran i que, des de les altures, estic força orgullós de la feina que hem desenvolupat aquest equip.

Un equip que s'ha compenetrat la mar de bé, que hem remat tots alhora, que ens hem arremangat quan la situació ho ha requerit...però alhora un equip divertit, per moments lisèrgics, per moments surrealista...Vaja, que aquest tarannà de companyonia on cadascú parlava de les seves fílies i de les seves fòbies ha contribuït, de manera inconscient per a tots, en compactar l'esperit col·lectiu i fer una mica menys feixuc el dia a dia del projecte.

Lògicament el projecte no ha acabat, just ara acaba de començar ja que si no som capaços d'articular i vertebrar una lògica i un sentit fora de nosaltres mateixos, segurament tota la feina haurà servit de molt poc.
Sóc conscient que un projecte no es configura per als propis creadors del mateix, sinó per donar resposta, per posar una mica de llum, a tots aquells interrogants i inquietuds que provenen de l'exterior del grup de treball. I ara és quan tocarà enfrontar-nos-hi, ara és quan comprovarem si hem estat capaços de descobrir aquest microunivers a la resta de companys de l'assignatura.

Fins fa quatre dies tenia la sensació que el projecte moria en mans del Site, que aquest seria el seu lloc de repòs des d'on es manifestaria ad eternum. Però no, anava equivocat.
Just quan el projecte toca a la seva fi, just quan el projecte el podem donar per finalitzat, tot just ens indica que és en aquest moment quan neix, quan aflora, quan pren vida en mans de la resta de persones.

Esperem, doncs, que aquest nounat ens proporcioni moltes més respostes que preguntes.

Cogita finem

  

   Doncs si, segurament aquesta és la frase que ha definit aquesta última setmana.

     Una setmana que, en termes ciclistes, podria ser ben bé una etapa de contra rellotge. Malgrat que la distribució de tasques ha equilibrat adequadament la feina de cada membre, tots hem sigut conscients que un pas en fals en aquesta etapa pot ser clau de cara a la PAC final. 

     Tots teníem moltes ganes d'aportar molt en el projecte, però hem estat una mica engabiats en un topall de paraules màximes que, lògicament, dificultava la nostra feina però alhora l'enriquiria. Sempre he pensat que sintetitzar és un art que molts pocs dominen i aquesta part era una prova de foc per a tots. 

     Penso que vam fer una distribució de paraules força òptim per poder armar un bon treball sense defugir cap aspecte i potenciant aquells que estan relacionats amb la nostra disciplina. Hem compartit un mateix punt de vista de quins aspectes havíem de donar més èmfasi en el treball, així que no hi ha hagut cap conflicte en aquest marc, malgrat que a priori en podria haver ocasionat algun.

   Poca cosa més a comentar d'aquesta setmana, ja que ha estat caracteritzada per un treball força individual amb puntuals consultes amb el companys de com enfocar algun tema en concret. Tot i això, ara encarem la recta final on haurem d'acabar de realitzar la posada en comú i validar tant el contingut com les conclusions.

   Doncs res més, fins la setmana que ve ja plenament immersos en la PAC final.

Tercera PAC: comencem forts!

Aquesta nit ha finalitzat una setmana bastant caòtica per mi, durant la qual la meva rutina s'ha basat en treure temps de sota les pedres i estirar-me una mica dels cabells... jeje. Finalment però, l'he pogut superar amb èxit.

Per altra banda també fa ben poc que ha començat una nova etapa dins la meva vida acadèmica que em presenta un repte encara més important: ser coordinadora de La Fundació durant la tercera PAC del nostre projecte. Així doncs, després d'un cap de setmana bastant intens, em disposo a assumir aquest rol que, de ben segur, m'ajudarà a adquirir noves competències.

                                           Font: https://pixabay.com/en/road-sign-site-attention-note-663360/

La primera tasca que ens calia resoldre dins aquesta PAC era l'estructuració del projecte mitjançant un mapa conceptual. Per a portar-ho a terme vam utilitzar la plataforma Bubbl, ja que tots quatre membres de l'equip vam creure que ens permetia obtenir bons resultats i la seva utilització era senzilla. El que cap de nosaltres imaginava és que Bubbl també ens aportaria una lliçó.

Després de debatre com ens organitzaríem per desenvolupar el mapa conceptual (ja que Bubbl requereix que només una persona editi en un mateix moment), vam posar fil a l'agulla i vàrem començar a treballar. Però, aquest cap de setmana, quan un dels membres de l'equip va voler comprovar com el nostre mapa conceptual anava desenvolupant-se, va adonar-se que gran part de la seva feina havia desaparegut i al seu lloc, hi apareixien les aportacions de la resta. Ens trobàvem davant la primera "mini-crisi" de La Fundació, i dic "mini-crisi" perquè en qüestió de minuts vàrem adonar-nos que no es tractava de l'incompliment de la nostra norma primordial (no eliminar mai la feina dels demès), sinó que, el que passava era que el guardat automàtic de Bubbl ens havia jugat una mala passada.

Fruit d'aquest petit conflicte va sorgir una nova regla: cada nova aportació dins el mapa conceptual havia de ser capturada i emmagatzemada dins una carpeta conjunta. Així, si per mala sort tornés a succeir, la feina quedaria sempre guardada i a punt per ser traslladada de nou a Bubbl.

Un cop més La Fundació ha aconseguit resoldre un imprevist i ha adoptat les mesures necessàries per a evitar que el mateix error torni a succeir. Així doncs, amb una nova lliçó apresa (i amb la reestructuració del nostre mapa conceptual en marxa), és hora d'endinsar-se a la següent tasca: el desenvolupament del nostre projecte.

Trencaclosques d´idees

Font: http://www.tocamates.com/rubik-fractal/

Aquesta tercera PAC comença amb l'elaboració d'un mapa mental basat en l'índex que hem  desenvolupat i que farem servir per redactar el nostre treball. Mai he utilitzat aquesta tècnica, i he  de reconèixer que és una eina estupenda per fer brainstorming i després posar en ordre totes les idees sorgides. És com un trencaclosques
d´idees, les has d´encaixar correctament per
poder visualitzar finalment la panoràmica desitjada. És un procés molt dinàmic i divertit, espero que ens serveixi en la  redacció del treball.
Sobtadament, i sense voler,aquesta tasca  ens està ajudant a treballar  millor en equip. Hem tingut un petit problema de coordinació en la construcció del mapa, s´han perdut alguns conceptes que es van plasmar  i malauradament, no s´han pogut recuperar. Així que hem decidit  treballar sobre una còpia del mapa original i fer una captura de pantalla de tots els canvis que es fan perquè quedi constància. Amb aquesta mesura esperem evitar fer la feina dues vegades i  no caure en  malentesos.

Descoordinant-me..

                                                                             Font: https://www.mestreacasa.gva..es


M'agradaria fer una reflexió valorativa de tot allò que ha significat, tant per a mi com per al grup, la consecució d'aquesta segona PAC.
No vull aprofundir en la part més pragmàtica d'aquesta etapa, ja que tots aquests aspectes ja en quedat negre sobre blanc en els anteriors comentaris tant meus com dels companys, sinó que m'agradaria aprofundir-hi des d'un enfocament més personal en base al meu rol de coordinador d'aquesta PAC.

Primer de tot, penso que va ser molt encertat que totes coincidíssim que aquest rol havia de ser rotatori. Tot i que la implicació, l'esforç i la rutina del dia a dia es comparteix entre tots els membres del grup, el fet de ser coordinador provoca que estiguis un punt d'alerta envers tot l'ecosistema del grup, de vetllar no només per anar validant que s'estan executant tots els passos d'una manera correcta, sinó de visualitzar que allà a on ens encamina el resultat també concorda amb les expectatives generades.
Projectar el projecte una mica més enllà de la realitat del dia a dia permet solidificar el camí que anem deixant endarrere, tenir la certesa que si el tornem a recórrer comprovarem que totes les pedres estan ben col·locades sense que hi hagi sots en el recorregut.
Respecte a aquest punt, també ha estat molt agraït comprovar que malgrat que un exerceix com a coordinador, la resta de companys no es desentenen de la visió global del projecte, sinó que actuen com a (co)coordinadors que van ratificant les validacions que un dóna per aprovades. Compartir aquesta seguretat en tots els aspectes del procés genera, implicítament, que l'harmonia flueixi de manera natural i que només ens haguem de centrar en el projecte en si mateix sense res més que despisti o alteri el procés productiu.

Arribat aquest punt de desenvolupament del projecte, tinc la certesa que les següents PAC continuarant essent supervisades de manera magistral i que les companyes tindran la sort,  reapropiant-me de Shakespeare, d' aprendre una mica més d' ahir però una mica menys que demà,

És ben bé, doncs,  que quatre solistes que fa quatre dies no sabíem ni de la nostra existència, hem sigut capaços de traçar una simfonia coral que, de moment, sóna a les mil meravelles.

Desenvolupament de la planificació

Fa una setmana el meu company comentava les dificultats que vàrem tenir a l'hora de començar la planificació del nostre projecte i com el treball en equip va ser la clau per a sortir d'aquest pou.

Avui exposaré el procés que va tenir lloc durant i després de la conversa a través de Hangouts, és a dir quan, gràcies a la unió de tot el grup, vam aconseguir orientar-nos i conduir el nostre treball en aquesta etapa del projecte.

Al principi tots teníem un aspecte clar: havíem dedicat molts dies a l'organització i plantejament d'aquesta planificació i ara havíem de continuar-la d'acord amb el marge de temps que ens quedava disponible, així que vam posar fil a l'agulla.

Font: https://www.flickr.com/photos/17258892@N05/2588347668

Ens vam adonar que individualment no havíem estat capaços d'assolir el plantejament d'aquesta planificació i que el contingut de l'enunciat no ens acabava de quedar clar, ja que cadascú en feia la seva pròpia interpretació i no teníem clar per on havíem de començar a treballar. Per tant, el primer que calia fer era definir entre tots les tasques que requeria la planificació del projecte, per després, poder actualitzar el nostre calendari d'acord amb aquestes (i amb el període de temps del que disposàvem per a realitzar-les).

Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/away-junction-direction-1019911/

A part de definir les tasques requerides i consensuar algunes dates clau d'acord amb el nostre marge de temps, durant la conversa vam repassar conjuntament els exemples de presentació per a la planificació proposats pel nostre professor col·laborador i a partir d'aquests exemples vam decidir quin tipus de presentació ens semblava més adient i cap on havíem d'encaminar el nostre treball. Un membre de l'equip, Josep Maria Augé, va idear una estructura per a la presentació de la planificació del projecte (a partir de l'exemple que ens havia convençut) i la va compartir a través de Google Drive. A tots ens va semblar molt completa i entenedora, així que vam començar a distribuïr-nos les tasques d'acord amb les habilitats de cada membre del grup, que anàvem coneixent a mesura que treballàvem junts. Per posar un exemple, el Moisés Castillo mostrava facilitat a l'hora de treballar amb el Gantter i va ser l'encarregat de controlar aquesta part del projecte. A més, ens ajudava als demés membres de l'equip quan intentàvem introduir-hi dades i no ens en sortíem.

En definitiva, tots els membres de l'equip ens vam sentir molt còmodes treballant junts i tot i repartir-nos les tasques segons les habilitats de cadascú, vam donar-nos l'oportunitat d'aprendre els uns dels altres.










Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/help-refugees-refuge-charity-1019912/

Planificant la planificació

                                                          Font: www.diba.cat                                                             

La setmana passada vam iniciar aquesta nova etapa del projecte que ja ens comença a endinsar, de manera més clara, a l'objecte del treball.

Font: www.computerworld.pl

 Si la primera fase es va caracteritzar per la coneixença i descoberta mútua entre els membres del grup, a partir de trobar aquells ajustaments necessaris per disposar d'uns acords sòlids i compartits que ens aportessin  el com treballar; ara hem entrat en una nova dimensió que serà clau en el desenvolupament del projecte, la planificació del mateix.

Tots som conscients que aquesta part es decisiva , ja que es tracta de marcar el full de ruta adequat per anar avançant i consolidant el nostre projecte.
Actuarà com a marc referencial, l'esquelet que ha de perfilar i generar el múscul del treball.

Segurament per la importància d'aquesta fase, ens ha costat una mica agafar el ritme adequat, hem patit el què, en el mon dels escriptors, s'anomena La síndrome de la fulla en blanc.

Vam considerar que la millor manera de desbloquejar aquesta situació havia de ser una trobada sincrònica a través dels Hangouts, ja que les interaccions asincròniques no ens ajudaven, del tot, a definir-nos.
La sessió de xat va actuar com a desllorigador i l'endemà ja van començar a aflorar les primeres propostes que, de nou, ens reconduïa cap al bon camí després d'estar perduts per la selva.

Aquest pas també va suposar un enfortiment del grup ja que ens va fer veure que malgrat hi havia un obstacle que cadascú en la seva intimitat el percebia com a gegantí, un cop combinàvem les nostres potencialitats individuals pel bé del grup, l'obstacle passava a ser un gegant amb peus de sorra.

A nivell individual, m'ha encantat comprovar que tots aquells temors que podia tenir respecte a la coordinació d'un equip en un entorn virtual s'han esfumat de cop, que gràcies a trobar-nos una dificultat i superar-la col·lectivament he pogut espantar fantasmes i generar una confiança envers a les dinàmiques grupals virtuals.

"Cap de nosaltres és tant bo com tots nosaltres junts"

Ray Kroc