Desenvolupament dels continguts

La setmana passada vaig comentar les dificultats que ens vam trobar durant l'elaboració del mapa conceptual mitjançant Bubbl i la solució que vam proposar per a evitar que el mateix problema tornés a succeir.

Al llarg d'aquesta setmana hem estat desenvolupant els continguts del nostre projecte. Per a realitzar-ho primer vam repartir-nos els diferents apartats segones les preferències de cada membre del grup i més endavant, vam planificar l'extensió que volíem dedicar a cada secció, prenent com a referència la proposta oferida pel nostre professor col·laborador (de 3.000 a 4.000 paraules en total).

Imatge sota llicència de Creative Commons. Font: Pixabay

A part del petit inconvenient que els meus companys han comentat entorn al Google Sites (només podia editar-hi una sola persona en un mateix moment), la veritat és que l'elaboració d'aquesta tasca no ha presentat cap dificultat rellevant, tots els membres del grup teníem clar quina feina havíem d'elaborar i tot i que alguns apartats han sigut realitzats per més d'una persona, no ens ha suposat cap problema. Això és degut a que en tot moment hem tingut una comunicació molt bona entre l'equip, quan se'ns presentava un dubte iniciàvem un debat mitjançant el nostre espai de l'aula o inclús, en algun cas hem utilitzat el propi Google Sites per a comunicar-nos, deixant un missatge juntament amb el contingut del projecte, marcat amb el nostre color pertinent.

Així doncs, personalment crec que tot i que en un principi la tercera PAC va presentar certes dificultats i va arribar a angoixar-me una mica, a mesura que l'hem anat avançant, la realització del projecte ha esdevingut molt més tranquil·la i satisfactòria.

Temps Perdut

Font: Pixabay.com

Ja ens hem endinsat en la part del projecte que més temia, la redacció de continguts. Estic patint més del desitjat, per varis motius. El principal handicap és la manca de temps. Les obligacions personals, un excés d’hores de feina i la família fan que redacti a ràfegues intermitents. De vegades neix una bona idea al meu cap, però en aquest mateix instant no puc escriure i aquesta passa a millor vida. D’altres, l’esgotament provoca que ni tan sols em plantegi escriure ni una paraula, el cervell ja fa estona que ha desconnectat . El bucle pervers pot durar varis dies, a la espera de que les bones idees i el temps de dedicació al projecte es sincronitzin i em permetin continuar. Estudiar en aquestes condicions, amb una mancança de temps important, està sent el meu tour de force particular, però de moment la determinació és forta. Els meus companys també estan fent filigranes per treure temps d’on no hi ha i observar com ho aconsegueixen em dóna forces per continuar.

Un altre obstacle a superar en la qüestió de la redacció és l’idioma. El català no és la meva llengua habitual, la fluïdesa no és la mateixa com la que tinc en castellà. Per aquest motiu, vaig triar fer totes les assignatures en català, per poder practicar i millorar en aquest aspecte encara que suposi un esforç extra.

En conseqüència, la manca de temps i la poca traça en la redacció s’estan tornant en un autèntic malson en aquesta tercera PAC.

Ja entrant en matèria, coincideixo amb en Josep que els Sites no és la millor eina per treballar en grup i és fins i tot contradictori amb el propòsit de l’assignatura. Si hem de redactar entre tots el contingut directament al propi Sites, com podem fer que sigui una tasca interactiva i dinàmica si hem d’escriure per torns perquè no poden editar dues persones la mateixa pàgina a la vegada? Potser s’ha triat aquest mètode per afegir més dificultat al procés? Per sort i gràcies a altres eines síncrones, hem pogut reduir aquest problema a la categoria d’anècdota.

Cogita finem

  

   Doncs si, segurament aquesta és la frase que ha definit aquesta última setmana.

     Una setmana que, en termes ciclistes, podria ser ben bé una etapa de contra rellotge. Malgrat que la distribució de tasques ha equilibrat adequadament la feina de cada membre, tots hem sigut conscients que un pas en fals en aquesta etapa pot ser clau de cara a la PAC final. 

     Tots teníem moltes ganes d'aportar molt en el projecte, però hem estat una mica engabiats en un topall de paraules màximes que, lògicament, dificultava la nostra feina però alhora l'enriquiria. Sempre he pensat que sintetitzar és un art que molts pocs dominen i aquesta part era una prova de foc per a tots. 

     Penso que vam fer una distribució de paraules força òptim per poder armar un bon treball sense defugir cap aspecte i potenciant aquells que estan relacionats amb la nostra disciplina. Hem compartit un mateix punt de vista de quins aspectes havíem de donar més èmfasi en el treball, així que no hi ha hagut cap conflicte en aquest marc, malgrat que a priori en podria haver ocasionat algun.

   Poca cosa més a comentar d'aquesta setmana, ja que ha estat caracteritzada per un treball força individual amb puntuals consultes amb el companys de com enfocar algun tema en concret. Tot i això, ara encarem la recta final on haurem d'acabar de realitzar la posada en comú i validar tant el contingut com les conclusions.

   Doncs res més, fins la setmana que ve ja plenament immersos en la PAC final.

El Govern Obert: un tema que apassiona a molta gent

Aquesta setmana ens ha servit per aprendre molt més enllà de les Competències TIC. Amb l’elaboració del contingut del projecte hem aprés molt sobre el Govern Obert.

Personalment, un fet que m’ha cridat l’atenció és com el l’Open Goverment i l’Open Data esdevenen, per molta gent, conceptes clau en el desenvolupament de la societat mundial.

Font: http://www.pixabay.com

Existeix una voluntat de que les dades en obert siguin un fet omnipresent a la xarxa, ja que el seu ús i difusió constitueix una eina de transparència i de bona praxis per els poders públics, les grans empreses i la societat en general.

És emocionant que hi hagi una gran xarxa de persones treballant per assolir aquesta fita, que nosaltres tinguem opció de contribuir-hi i que governs com el de Catalunya estiguin adaptant-se a aquest nou model de món de la informació.

A més a més, es bo veure com alguns estudis demostren que les noves generacions digitals anem obrint pas cap a la normalització d’aquest fet i que, potser, serem els precursors d’una nova revolució de la era de la informació.

Estic impacient per veure què passarà en un futur pròxim!

El futuro pertenece a quienes creen en la belleza de sus sueños.

Eleanor Roosevelt (1884-1962)