Una vegada ja hem defensat el nostre estimat projecte, és hora de posar punt i final a aquesta sorprenent assignatura.
Com ja he dit en altres posts, he tingut molts dubtes sobre el nostre treball fins l’últim moment. Pensava que rebríem crítiques més dures, però al final no ha estat així, i les que hem rebut gairebé totes han sigut constructives. Encara que no ho sembli, la pràctica final ha resultat molt valuosa per nosaltres perquè ens ha servit per certificar que hem realitzat en termes generals un bon treball. L'escrutini per part de diferents lectors realment ens ha servit per millorar la wiki, cosa que personalment agraeixo. La resta de companys ha vist coses que nosaltres no hem sabut percebre. Al final la sensació que m’ha quedat és que tots hem col·laborat en millorar els nostres projectes, que hi ha un trosset de cadascú als demés treballs.
Si tingués que escollir entre les tasques que més he gaudit a aquesta pràctica final serien l’elaboració del Prezi i les preguntes que ens va fer a la valoració la Verònica. Per una banda, va ser molt divertit treballar tots alhora en la presentació. Volíem crear una atmosfera de misteri i que crec que ho hem aconseguit. Un punt a favor va ser la idea de la Carla d’incloure el vídeo de presentació al principi, donant un punt de calidesa a la presentació. A més, ens ho vam passar d’allò més bé ideant-lo. Va ser un gran moment. D’altra banda, donant resposta a la Verònica vam poder desenvolupar una mica més el projecte. Hem tingut que deixar de costat molts temes interessants per falta d’espai, resumint al màxim un tema tan complex com és l’OG.
En quant a la valoració final de l’assignatura primer us de posar en context. Aquest és el meu debut a la UOC, i vaig decidir cursar dues assignatures per provar. Al veure que no hi havia examen en l’assignatura vaig pensar, bé, això està llepat, agafo aquesta per estar més tranquil. Realment no sabia ni a que m’apuntava! Doncs ara puc dir que em vaig equivocar de ple. Pràcticament des del primer dia ha sigut picar pedra. Ni un respir. He arribat a angoixar-me a diversos punts de les PACS pel volum de feina. El pitjor moment va coincidir amb el lliurament de la PAC3, perquè vaig tenir torn de nit de 12 hores tota la setmana i vaig anar al límit. Sort de l’Aura que em va donar un cop de mà! Com a part negativa doncs, el haver d’estar sempre alerta, tenir sempre al cap Competències TIC en Informació i Documentació les 24 hores del dia.
Com a part positiva tots el coneixements que he adquirit al llarg del semestre, que han estat molts, perquè gairebé he començat des de zero. Sense saber utilitzar ni tan sols el processador de text ( l’open office en el meu cas) i amb molts dubtes. He après a usar un munt d’eines com Gantter, Bubbl, Prezi o Sites que desconeixia. Les més interessants, al meu parer, són les que es poden usar simultàniament amb altres persones. Això fa més fàcil i dinàmic el treball col·laboratiu.
Un altre punt a destacar és que per arribar a la meta, és vital una bona planificació i compromís total. Per això trobo molt important el document d’acords inicials que varem redactar, ens ha servit de guia durant tot el procés. Vam ser molt ambiciosos donant-nos de tres a cinc dies de marge per poder repassar la feina abans de lliurar-la, i quasi sempre hem complit aquest propòsit. Això dóna fe del nivell de compromís del grup.
El tema que vam escollir m'ha semblat apassionant. Encara que l'OG sigui una concepció del món poc realista, és gratificant veure com es donen petits passos en aquesta direcció. S'arribarà mai a una societat on els ciutadans realment posseeixin el poder o potser el futur serà com la novel·la 1984 de George Orwell? Un futur utòpic o distòpic?
El més important però, és pertànyer a la Fundació. Ha sigut una experiència fantàstica poder treballar amb en Josep, la Carla i l’Aura. He de reconèixer que sense aquesta companyonia, solidaritat i sintonia el semestre podria haver sigut un calvari. M'he esforçat al màxim per poder estar a l'alçada dels tres cracks que tinc per compis , gaudint de la seva companyia durant aquest trajecte. Sense cap mena de dubte, puc dir que he fet tres amics dels de debò. Som un verdader EQUIPOOOOO!!
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que
Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Ítaca, Kostantin Kavafis.
Font: Youtube
