Descoordinant-me..

                                                                             Font: https://www.mestreacasa.gva..es


M'agradaria fer una reflexió valorativa de tot allò que ha significat, tant per a mi com per al grup, la consecució d'aquesta segona PAC.
No vull aprofundir en la part més pragmàtica d'aquesta etapa, ja que tots aquests aspectes ja en quedat negre sobre blanc en els anteriors comentaris tant meus com dels companys, sinó que m'agradaria aprofundir-hi des d'un enfocament més personal en base al meu rol de coordinador d'aquesta PAC.

Primer de tot, penso que va ser molt encertat que totes coincidíssim que aquest rol havia de ser rotatori. Tot i que la implicació, l'esforç i la rutina del dia a dia es comparteix entre tots els membres del grup, el fet de ser coordinador provoca que estiguis un punt d'alerta envers tot l'ecosistema del grup, de vetllar no només per anar validant que s'estan executant tots els passos d'una manera correcta, sinó de visualitzar que allà a on ens encamina el resultat també concorda amb les expectatives generades.
Projectar el projecte una mica més enllà de la realitat del dia a dia permet solidificar el camí que anem deixant endarrere, tenir la certesa que si el tornem a recórrer comprovarem que totes les pedres estan ben col·locades sense que hi hagi sots en el recorregut.
Respecte a aquest punt, també ha estat molt agraït comprovar que malgrat que un exerceix com a coordinador, la resta de companys no es desentenen de la visió global del projecte, sinó que actuen com a (co)coordinadors que van ratificant les validacions que un dóna per aprovades. Compartir aquesta seguretat en tots els aspectes del procés genera, implicítament, que l'harmonia flueixi de manera natural i que només ens haguem de centrar en el projecte en si mateix sense res més que despisti o alteri el procés productiu.

Arribat aquest punt de desenvolupament del projecte, tinc la certesa que les següents PAC continuarant essent supervisades de manera magistral i que les companyes tindran la sort,  reapropiant-me de Shakespeare, d' aprendre una mica més d' ahir però una mica menys que demà,

És ben bé, doncs,  que quatre solistes que fa quatre dies no sabíem ni de la nostra existència, hem sigut capaços de traçar una simfonia coral que, de moment, sóna a les mil meravelles.

Tot a punt per la segona entrega

Falta ben poc per al dia d'entrega i a La Fundació ja ho tenim tot gairebé enllestit.

Personalment crec que aquesta PAC ha estat clau per demostrar-nos els avantatges que poden aportar els treballs cooperatius. Hem superat obstacles, hem seguit coneixent-nos, no hem deixat d'ajudar-nos, hem après i sobretot en tot moment hem lluitat pel nostre objectiu comú.

Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/finger-gesture-good-good-job-great-163689/

La Fundació ha esdevingut un petit mecanisme on cada peça és imprescindible i, si bé es tracta d'un equip un xic anàrquic (tal i com comentava el meu company Moisés a la seva primera entrada) no ens hem trobat amb cap problema a l'hora de debatre, ni tan sols a l'hora de repartir les tasques imprevisibles que podien sorgir a mesura que aquesta PAC avançava, ja que en tot moment han sortit voluntaris per a realitzar-les i cadascun de nosaltres ha vetllat pel bé de la resta del grup.

Personalment estic encantada de pertànyer a aquest magnífic equip. M'alegro molt d'haver conegut al Josep Maria, el Moisés i la Carla i tenir l'oportunitat de compartir un projecte amb ells. Està clar que sense ells no hagués pogut aprendre ni la meitat del que he après i que m'han aportat un munt de coneixements, tant d'àmbit acadèmic com social.

Durant la pròxima PAC em tocarà assumir el rol de coordinadora de l'equip. Desitjo i procuraré en tot moment poder estar a l'altura i que els meus companys se sentin tant còmodes com jo m'he sentit fins ara amb ells, ja que han sigut capaços de transformar un grup de treball, en una petita família.

Entrem en la recta final

A falta de tres dies per la entrega de la PAC, tot són nervis i presses. Estem repassant que tot sigui correcte, que no ens deixem res encara que sabem que la feina ja està feta. Ens va costar horrors començar. No sé perquè, però crec que tots, en major o menor grau, ens vam bloquejar. Després de llegir l'enunciat de la PAC i les successives directrius per poder començar, vaig tenir aquella sensació de quan el professor et lliura l'examen, tens una hora i escaig, sents la pressió, comences a llegir les preguntes i tot et sona a klingon. Per sort això és un treball en equip i mai estem sols davant el perill. Vam optar per fer una trobada síncrona al hangouts per intentar engegar, i a partir d'aquell moment, tot va anar sobre rodes. Els nervis es van esvair i ens  vam posar d'acord al moment. Per sort, hem sabut aprofitar tots els recursos que disposem per comunicar-nos, ja que amb l'aula de debat, no hi ha prou. Al principi, quan estàvem redactant els acords inicials, érem una mica reticents a utilitzar eines de comunicació síncrones, però crec que al final, han sigut vitals per poder portar el treball endavant. A més, ens ha servit per poder conèixer-nos millor i per crear llaços d'afecte i amistat. Així doncs, he pogut conèixer els periquitos de l'Aura, el Boris i l'Àgata, gaudir dels vídeos de la Carla i de les ocurrències del Josep.

 Parlant de la  dinàmica de treball que hem assolit a aquesta segona PAC, crec, com ja vaig comentar a la primera entrada, que ha sigut una mica caòtica, però en el bon sentit de la paraula. No hem creat una estructura monolítica de treball. Al final, sense voler, cadascú ha anat desenvolupant el que millor sap fer, i alhora, afegir  petites aportacions als treballs dels altres, complementant-nos a la perfecció. Per tant , crec que hem assolit els nostres objectius de forma solvent. Ara tan sols queda posar-ho cuqui i llestos!

 Font: Youtube

"Són tres les coses que li diria a un equip per ajudar-lo a mantenir-se unit: Quan alguna cosa resulta malament: jo ho vaig fer. Quan alguna cosa resulta més o menys bé: nosaltres ho vam fer. Quan alguna cosa resulta realment bé: vostès ho van fer"."Paul" Bear "Bryant

Desenvolupament de la planificació

Fa una setmana el meu company comentava les dificultats que vàrem tenir a l'hora de començar la planificació del nostre projecte i com el treball en equip va ser la clau per a sortir d'aquest pou.

Avui exposaré el procés que va tenir lloc durant i després de la conversa a través de Hangouts, és a dir quan, gràcies a la unió de tot el grup, vam aconseguir orientar-nos i conduir el nostre treball en aquesta etapa del projecte.

Al principi tots teníem un aspecte clar: havíem dedicat molts dies a l'organització i plantejament d'aquesta planificació i ara havíem de continuar-la d'acord amb el marge de temps que ens quedava disponible, així que vam posar fil a l'agulla.

Font: https://www.flickr.com/photos/17258892@N05/2588347668

Ens vam adonar que individualment no havíem estat capaços d'assolir el plantejament d'aquesta planificació i que el contingut de l'enunciat no ens acabava de quedar clar, ja que cadascú en feia la seva pròpia interpretació i no teníem clar per on havíem de començar a treballar. Per tant, el primer que calia fer era definir entre tots les tasques que requeria la planificació del projecte, per després, poder actualitzar el nostre calendari d'acord amb aquestes (i amb el període de temps del que disposàvem per a realitzar-les).

Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/away-junction-direction-1019911/

A part de definir les tasques requerides i consensuar algunes dates clau d'acord amb el nostre marge de temps, durant la conversa vam repassar conjuntament els exemples de presentació per a la planificació proposats pel nostre professor col·laborador i a partir d'aquests exemples vam decidir quin tipus de presentació ens semblava més adient i cap on havíem d'encaminar el nostre treball. Un membre de l'equip, Josep Maria Augé, va idear una estructura per a la presentació de la planificació del projecte (a partir de l'exemple que ens havia convençut) i la va compartir a través de Google Drive. A tots ens va semblar molt completa i entenedora, així que vam començar a distribuïr-nos les tasques d'acord amb les habilitats de cada membre del grup, que anàvem coneixent a mesura que treballàvem junts. Per posar un exemple, el Moisés Castillo mostrava facilitat a l'hora de treballar amb el Gantter i va ser l'encarregat de controlar aquesta part del projecte. A més, ens ajudava als demés membres de l'equip quan intentàvem introduir-hi dades i no ens en sortíem.

En definitiva, tots els membres de l'equip ens vam sentir molt còmodes treballant junts i tot i repartir-nos les tasques segons les habilitats de cadascú, vam donar-nos l'oportunitat d'aprendre els uns dels altres.










Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/help-refugees-refuge-charity-1019912/