Aquesta setmana ha sigut un remolí d’emocions. Hem passat de
l’eufòria de veure que havíem obtingut la qualificació més alta a la PAC, a la
decepció i el rebuig al comprovar que no tots havíem estat avaluats
equitativament.
En el transcurs de setmanes des de la formació del grup de
treball, l’estil i el contingut de les nostres comunicacions ha anat
evolucionant: hem passat de la més absoluta formalitat, aquella que s’espera d’un
assenyat universitari, a un registre més col·loquial fruit de l’augment de la
confiança entre nosaltres.
Aquesta confiança ha conduit la nostra relació a un nivell
més proper, dins i fora del Campus Virtual: explicar més detalls de la nostra
vida personal, fer bromes, ensenyar cofois que tenim els fills més guapos del
món i, fins i tot, fer-nos partícips de les relacions amoroses dels nostres
periquitos. Treballem, molt, però alhora ens ho passem bé.
És aquí on la Fundació ha passat de ser un grup de treball dins
una assignatura de la universitat, a esdevenir un EQUIP. Un grup de persones,
que s’aprecien, que valoren treballar colze amb colze amb els altres i que
saben que poden comptar amb el suport de la totalitat dels membres, tant per
les coses bones com per el moments difícils.
Confiança, eufòria, èxit, decepció, companyonia, rebuig,
diversió, riure, treball, suport... Masses conceptes i masses emocions per ser
associades a un simple i fred grup de treball. Però massa pocs per poder
arribar a expressar el que significa La Fundació.
“Lo más hermoso del trabajo en equipo es que siempre tienes a otros de tu lado” Margaret Carty.
