Pors infundades

Després d'haver patit tant pel tema de les avaluacions dels treballs per part de la resta de companys, al final resulta que ha sigut menys traumàtic del que m'esperava. Ha sigut un procés que ens ha servit per conèixer els treballs dels companys, ja que com suposo que ha fet quasi tothom, ha tafanejat les avaluacions dels grups que no el  pertocava. No sé si aquest és un dels propòsits de l'assignatura, però ha sigut enriquidor. Les crítiques quasi sempre han sigut constructives i així ho hem entès. Ens servirà per millorar els nostres projectes, gràcies als suggeriments proposats pels nostres companys. El que més m'ha agradat de les valoracions dels companys no és si hem fet un bon treball, que sembla ser que sí gràcies al super-equipàs que hem format, són els que l'han trobat interessant. Això dóna sentit a la decisió que vam prendre al principi de l'assignatura, quan vam determinar  arriscar i tractar un tema un xic diferent a la resta. Ara estem en un punt de calma tensa, mentre esperem el veredicte final d'aquí  a unes setmanes.

Víctima i botxí

Doncs aquesta setmana ha estat ben curiosa: m'he trobat en aquella situació d'aparent contradicció en veure com havia de ser, a la vegada, víctima i botxí. Víctima de les propostes de millora del Sites per part dels companys i botxí per trobar aquells aspectes de millora envers el projecte dels BoigData!

És lògic que el plantejament de defensa i valoració del Sites no es pot encarar des d'una perspectiva destructiva, és a dir, pensar que hi ha algú que es vol carregar la teva feina alhora que tu t'has de carregar la seva; sinó que el posicionament adoptat era del tot constructiu: veure quins aspectes formals i de contingut podien ajudar a rubricar de la millor manera possible el projecte. Però els éssers humans, a vegades, ens costa desenvolupar-los en uns termes justos quan se'ns plantegen dicotomies clàssiques universals: amor/odi, blanc/negre...

Però penso que, personalment, he sigut capaç de veure amb bons ulls les diverses suggerències de millora del nostre projecte. Òbviament hi ha hagut alguns comentaris que no m'han agradat, que he tingut la sensació o que no s'han presentat bé o que no s'han entès, però com que teníem l'oportunitat de poder donar resposta a les valoracions, sabia que podíem puntualitzar, argumentar o justificar alguna decisió que no ha acabat d'entusiasmar.

Pel que fa a la valoració que he hagut de realitzar, m'ha passat el mateix: ha planejat aquella sensació de no disposar d'uns paràmetres adequats per articular la meva crítica, aquella sensació de no saber si estàs essent massa caut o massa agosarat. En tot cas, he confiat que els companyes entenien clarament l'objectiu de l' exercici, que no hi havia cap consideració personal en la valoració.

I res més. Ara toca esperar unes hores per posar-nos mà a l'obra i acabar de rematar el projecte, aquest cop el definitiu. Confio  i espero que no ens fallin els forces i acabem rematant aquesta feina tant rica, complexa i interessant que hem estat desenvolupant durant més de tres mesos.

Valoracions del nostre projecte

Aquesta setmana, finalment, ens ha tocat presentar el nostre projecte davant els companys de l'aula. Llegint les entrades dels demès membres de La Fundació, m'he adonat que prèviament tots quatre experimentàvem els mateixos temors i ens preguntàvem si el nostre esforç donaria bons resultats i si agradaria a la resta d'equips. Calia que tant els elements que formaven part de la seva presentació com el treball en si, fossin el més perfectes possible.

Un cop presentat el nostre projecte, vam començar a rebre les opinions de la resta de companys. He de dir que els suggeriments que hem rebut m'han semblat molt útils, ja que he pogut comprovar que un mateix treball es pot elaborar de diverses maneres i no per aquest motiu, deixar de ser correcte.

Imatge sota llicència Creative Commons. Font: Pixabay

Tot i així vull confessar que molt poques propostes han aconseguit fer­-me creure que ens vam equivocar a l'hora de realitzar el nostre projecte (sí però, van ampliar el meu ventall d'opcions per elaborar-lo). En certa manera és normal, ja que els membres de La Fundació hem construït el treball raonadament d’acord amb les nostres preferències i decisions acordades en grup, no es tracta d’un treball fet a la babalà. Per tant, alguns dels suggeriments proposats pels companys han format part prèviament d'un debat en equip i com a grup, hem escollit una sortida que probablement una altra persona hauria descartat a l’hora de prendre decisions.

Així doncs, el següent pas que ens queda és redactar la nostra defensa d’acord amb les opinions rebudes i argumentar-­hi els motius pels quals vam decidir decantar­-nos per una solució o una altra, demostrant l’esforç que ha comportat el nostre projecte i la bona dinàmica de treball que hem aconseguit a La Fundació.

Sprint a meta

Ha arribat el moment de la veritat. Ahir els meus companys i jo vam presentar en societat el nostre projecte. Aquest treball és la culminació del nostre esforç i tenacitat, ens sentim orgullosos. El procés ha sigut com pujar l'Alpe D'Huez. Les primeres rampes les encares amb força, saps que és molt dur però estàs  preparat. A mida que vas pujant, l'energia  inicial va minvant i els dubtes neixen el teu cap. Potser que no arribi al cim! Al final, treus forces d'on no hi ha ,fas l'últim sprint i...voilà! Repte aconseguit! El que ningú ens diu és que després de coronar, s'ha de baixar, que és tan important com la pujada. Ara ens trobem en aquest punt. Hem assolit el cim, però encara no la meta.
Vull fer un canvi de xip i encarar la PAC final de manera positiva. Les crítiques m'afecten molt negativament, no les assimilo massa bé. Per això vull encarar la PAC com el meu company Josep Maria, pensant que aquestes faran el nostre treball millor, més complert. Per tant, serà un bon test per les pròximes assignatures, i en general, pel meu dia a dia.

"A res en la vida se li ha de témer. Només se li ha de comprendre"

 Marie Curie

Font :http://www.lesliewong.us

Projecció del projecte

Ahir va ser el dia que el nostre projecte, fins ara mimat, cuidat, estimat només per nosaltres, passava a ser de tots els companys de l'aula, de domini públic.
Després d'uns mesos tancats en la nostra cova perfilant, construint i creant la nostra obra, ara és quan surt a la llum i veurem si la nostra creació, la nineta dels nostres ulls, es percebuda de la mateixa manera per la part de persones que no han tingut la sort de compartir el procés de gestació.

Suposo que és com tenir un fill: que dins del teu entorn, de la teva llar, el veus com la personeta més maca, simpàtica i agradable del món...i quan la resta dels teus amics i companys el veuen, penses que ells també el veuen amb els teus ulls.

I aquesta etapa del projecte és important ja que ens proporcionarà una sèrie de punts de vista diferents perquè el treball sigui el més complert possible. Segurament, des de dins, costa més de veure els defectes, els vicis o demès contingències negatives, així que suposo que aquest nou focus de llum serà molt important per detectar aspectes que hem estat incapaços de copsar.

Esperem i desitgem que els companys siguin exigents tal i com ho hem estat amb nosaltres mateixos. Com més exigents siguin, més complerta serà la nostra obra.

Ens tornem a trobar per aquí, a veure que ens depara aquesta nova setmana que just acabem d'encetar.

Klaatu barada nikto

Aquesta setmana l'he començat amb pocs ànims. L'estrès dels dies anteriors, previs a l'entrega de la PAC 3 van propiciar un efecte negatiu sobre la meva moral. Inicies un diàleg intern amb tu mateix i sorgeixen qüestions com si aquest patiment val  la pena i que nassos estic fent. Però per sort, dos factors han fet que la situació canvii radicalment. El primer i més important, és la consecució d'una bona nota a la PAC2, tant grupal com individual. Ha sigut un xic desconcertant treballar i lliurar la PAC3 sense conèixer la nota de l'anterior, més que res perquè no sabíem si anàvem pel  bon camí. Suposo que no ha de ser fàcil  corregir un treball d'aquestes característiques, amb tants paràmetres per avaluar. Sigui com sigui, sembla ser  que anem per la senda de l'èxit. L'altre cop de moral va ser la trobada síncrona al hangouts que vam establir ahir a la nit els meus companys i jo. Principalment, vam estar parlant sobre com hem de presentar el projecte, quines opcions tenim i com l'executarem. De moment no puc dir res, perquè és secret ;-). El moment estel·lar de la nit va ser quan Carla va proposar fer un vídeo de presentació dels membres del grup. No sabíem si era en broma o anava de debò, però la idea va anar quallant i en pocs minuts ens vam engrescar. No puc avançar més, només dir que el guió ja està confeccionat i  els actors de La Fundació  apunt de debutar a la petita pantalla.

Font:Youtube

Cogita finem

  

   Doncs si, segurament aquesta és la frase que ha definit aquesta última setmana.

     Una setmana que, en termes ciclistes, podria ser ben bé una etapa de contra rellotge. Malgrat que la distribució de tasques ha equilibrat adequadament la feina de cada membre, tots hem sigut conscients que un pas en fals en aquesta etapa pot ser clau de cara a la PAC final. 

     Tots teníem moltes ganes d'aportar molt en el projecte, però hem estat una mica engabiats en un topall de paraules màximes que, lògicament, dificultava la nostra feina però alhora l'enriquiria. Sempre he pensat que sintetitzar és un art que molts pocs dominen i aquesta part era una prova de foc per a tots. 

     Penso que vam fer una distribució de paraules força òptim per poder armar un bon treball sense defugir cap aspecte i potenciant aquells que estan relacionats amb la nostra disciplina. Hem compartit un mateix punt de vista de quins aspectes havíem de donar més èmfasi en el treball, així que no hi ha hagut cap conflicte en aquest marc, malgrat que a priori en podria haver ocasionat algun.

   Poca cosa més a comentar d'aquesta setmana, ja que ha estat caracteritzada per un treball força individual amb puntuals consultes amb el companys de com enfocar algun tema en concret. Tot i això, ara encarem la recta final on haurem d'acabar de realitzar la posada en comú i validar tant el contingut com les conclusions.

   Doncs res més, fins la setmana que ve ja plenament immersos en la PAC final.