Dietari d'un projecte virtual

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Equip. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Equip. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de juny del 2016

Creixent amb el projecte (Valoració Final)


Imatge sota llicència Creative Commons. Font: Pixabay

Finalment, ha arribat el moment d'acomiadar el projecte pel qual a La Fundació hem estat lluitant durant sis mesos. No ha estat un camí fàcil, durant la realització del nostre treball ens hem trobat amb imprevists tècnics i personals, però gràcies a la nostra dinàmica de grup ens n'hem acabat sortint sempre, beneficiant-nos així de les lliçons que aquestes experiències ens podien aportar i procurant no ensopegar mai dues vegades amb la mateixa pedra.

Si miro enrere, m'adono que gràcies a aquest projecte i sobretot, al meu equipàs, jo també he tingut l'oportunitat d'anar creixent i evolucionant a mesura que el nostre treball ho feia. El primer que em ve al cap (i de fet, la millor ensenyança que m'emporto) és la gran sensació de nerviosisme que vaig experimentar el dia que em va tocar elegir el meu grup, tenia por de que aquella elecció acabés sent, posteriorment, un problema durant els pròxims sis mesos. Intentava trobar persones semblants a mi, amb qui em pogués entendre o identificar i al veure que no me'n sortia, vaig acabar escollint el meravellós grup de La Fundació per l'interès que em despertava el tema proposat pel Josep Maria. Així doncs, em trobava davant un pensament erroni que gràcies a La Fundació acabaria superant.

Actualment puc afirmar que en aquells moments estava cercant l'impossible, que no existeixen dues persones iguals, que a La Fundació tots tenim els nostres punts forts i febles, les nostres aficions, la nostra vida personal diferent de la resta de membres de l'equip... I que són aquestes diferències les que ens han enriquit i han aconseguit que avui em senti tant orgullosa del projecte que presentem. En resum, he après que un equip no és ric per les similituds dels seus integrants, sinó per les seves diferències, i que La Fundació no es limita a ser un conjunt homogeni, sinó que té quatre peces diferents i importantíssimes que són les que l'han fet especial: El Josep Maria, la Carla, el Moisès i l'Aura.

A més, m'he emportat un munt d'aprenentatges relacionats pròpiament amb les TIC i he tingut l'oportunitat de conèixer plataformes web que eren totalment desconegudes per mi (com per exemple Gantter, gràcies Moisès per donar-me un cop de mà!) a part d'endinsar-me en el meravellós món del Govern Obert.

La Pràctica Final ha estat, sens dubte, la més complicada de realitzar des del meu parer. Personalment l'activitat que va ser mes difícil de realitzar per mi, va ser el fet d'haver de valorar el treball realitzat per un altre equip, ja que els meus projectes han estat avaluat contínuament, però mai havia hagut d'assumir jo el rol d'avaluadora. Sóc conscient de que la meva valoració és susceptible de moltes millores, de fet, realment no sabia com havia de començar-la, ni com l'havia de continuar... Recordo que em trobava davant un document de text en blanc, el qual havia d'omplir, i estava constantment envoltada de dubtes. Observava el projecte de l'equip Boig Data! amb la mateixa estimació amb la que hauria pogut observar el de La Fundació, era conscient de la importància que devia tenir aquell treball per la Pilar Quintilla, l'Elisenda Jané, la Ruth Cortés i en Camilo Rocca, i que probablement a ells les crítiques dels companys de l'aula (encara que fóssin constructives) els podien afectar una mica, com a nosaltres ens afectarien en un primer moment.

També penso que l’oportunitat de poder redactar la nostra defensa en equip va ser un punt a favor nostre, ja que un cop més vam poder demostrar del que és capaç La Fundació. Altres activitats interessants han estat la rebuda de valoracions externes i la futura correcció del nostre treball, gràcies a aquestes experiències hem pogut adonar-nos que les opinions i suggeriments proposades pels companys de la nostra aula, han contribuït a que el nostre apreciat projecte hagi pogut créixer una mica més.

Com a conclusions, en primer lloc vull remarcar l’important paper que han tingut els meus tres companys durant els últims sis mesos. Gràcies a ells he pogut adquirir molts coneixements relacionats amb les TIC i créixer personalment, elaborar un projecte que hauria estat impossible sense ells i actualment sentir una gran satisfacció pel treball que presentem (sou genials!). En segon lloc m’agradaria compartir la lliçó que per mi ha estat més important durant aquest projecte: en un equip els membres no només no han de ser iguals sinó que les seves diferències l’enriquiran molt més, per tant és inútil negar-se a conèixer persones amb qui a priori no comparteixes similituds, ja que et pots estar perdent un tresor. Finalment vull comentar que em sento molt satisfeta del treball que hem elaborat i que m’emporto el descobriment d’un munt de plataformes web que desconeixia.

dimecres, 8 de juny del 2016

Víctima i botxí




Doncs aquesta setmana ha estat ben curiosa: m'he trobat en aquella situació d'aparent contradicció en veure com havia de ser, a la vegada, víctima i botxí. Víctima de les propostes de millora del Sites per part dels companys i botxí per trobar aquells aspectes de millora envers el projecte dels BoigData!

És lògic que el plantejament de defensa i valoració del Sites no es pot encarar des d'una perspectiva destructiva, és a dir, pensar que hi ha algú que es vol carregar la teva feina alhora que tu t'has de carregar la seva; sinó que el posicionament adoptat era del tot constructiu: veure quins aspectes formals i de contingut podien ajudar a rubricar de la millor manera possible el projecte. Però els éssers humans, a vegades, ens costa desenvolupar-los en uns termes justos quan se'ns plantegen dicotomies clàssiques universals: amor/odi, blanc/negre...

Però penso que, personalment, he sigut capaç de veure amb bons ulls les diverses suggerències de millora del nostre projecte. Òbviament hi ha hagut alguns comentaris que no m'han agradat, que he tingut la sensació o que no s'han presentat bé o que no s'han entès, però com que teníem l'oportunitat de poder donar resposta a les valoracions, sabia que podíem puntualitzar, argumentar o justificar alguna decisió que no ha acabat d'entusiasmar.

Pel que fa a la valoració que he hagut de realitzar, m'ha passat el mateix: ha planejat aquella sensació de no disposar d'uns paràmetres adequats per articular la meva crítica, aquella sensació de no saber si estàs essent massa caut o massa agosarat. En tot cas, he confiat que els companyes entenien clarament l'objectiu de l' exercici, que no hi havia cap consideració personal en la valoració.

I res més. Ara toca esperar unes hores per posar-nos mà a l'obra i acabar de rematar el projecte, aquest cop el definitiu. Confio  i espero que no ens fallin els forces i acabem rematant aquesta feina tant rica, complexa i interessant que hem estat desenvolupant durant més de tres mesos.

dijous, 26 de maig del 2016

Projecció del projecte



Ahir va ser el dia que el nostre projecte, fins ara mimat, cuidat, estimat només per nosaltres, passava a ser de tots els companys de l'aula, de domini públic.
Després d'uns mesos tancats en la nostra cova perfilant, construint i creant la nostra obra, ara és quan surt a la llum i veurem si la nostra creació, la nineta dels nostres ulls, es percebuda de la mateixa manera per la part de persones que no han tingut la sort de compartir el procés de gestació.

Suposo que és com tenir un fill: que dins del teu entorn, de la teva llar, el veus com la personeta més maca, simpàtica i agradable del món...i quan la resta dels teus amics i companys el veuen, penses que ells també el veuen amb els teus ulls.

I aquesta etapa del projecte és important ja que ens proporcionarà una sèrie de punts de vista diferents perquè el treball sigui el més complert possible. Segurament, des de dins, costa més de veure els defectes, els vicis o demès contingències negatives, així que suposo que aquest nou focus de llum serà molt important per detectar aspectes que hem estat incapaços de copsar.

Esperem i desitgem que els companys siguin exigents tal i com ho hem estat amb nosaltres mateixos. Com més exigents siguin, més complerta serà la nostra obra.

Ens tornem a trobar per aquí, a veure que ens depara aquesta nova setmana que just acabem d'encetar.

dimarts, 24 de maig del 2016

Presentació del projecte

Durant la prova final ens trobem davant el desenllaç del nostre projecte: la seva presentació. Com si es tractés d’una obra de Furoshiki, l’art tradicional japonès, els membres de La Fundació haurem de decidir quines teles són les òptimes per a representar el nostre projecte i embolcallar-lo acuradament.


                    Imatge sota llicència Creative Commons. Font:Flickr


Per a fer-ho primer de tot és necessari repassar el contingut que es presentarà, així que al començar aquesta última fase del projecte, els membres de La Fundació vam fer una última avaluació i les rectificacions necessàries del contingut del nostre Sites.


Un cop avaluada la nostra wiki, vam decidir realitzar una conversa síncrona a través de Hangouts per tal de decidir com portaríem a terme la nostra presentació. Va ser durant aquesta conversa quan va sorgir la idea de gravar cadascun de nosaltres un vídeo breu per a presentar els membres de La Fundació.

Sincerament aquesta última setmana ha estat bastant complicada per mi i he pogut ajudar poc als meus companys, la veritat és que ells han estat en tot moment recolzant-me i un cop més m'han demostrat la importància dels treballs en equip.

dimecres, 20 d’abril del 2016

Tot a punt per la segona entrega

Falta ben poc per al dia d'entrega i a La Fundació ja ho tenim tot gairebé enllestit.

Personalment crec que aquesta PAC ha estat clau per demostrar-nos els avantatges que poden aportar els treballs cooperatius. Hem superat obstacles, hem seguit coneixent-nos, no hem deixat d'ajudar-nos, hem après i sobretot en tot moment hem lluitat pel nostre objectiu comú.



Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/finger-gesture-good-good-job-great-163689/


La Fundació ha esdevingut un petit mecanisme on cada peça és imprescindible i, si bé es tracta d'un equip un xic anàrquic (tal i com comentava el meu company Moisés a la seva primera entrada) no ens hem trobat amb cap problema a l'hora de debatre, ni tan sols a l'hora de repartir les tasques imprevisibles que podien sorgir a mesura que aquesta PAC avançava, ja que en tot moment han sortit voluntaris per a realitzar-les i cadascun de nosaltres ha vetllat pel bé de la resta del grup.

Personalment estic encantada de pertànyer a aquest magnífic equip. M'alegro molt d'haver conegut al Josep Maria, el Moisés i la Carla i tenir l'oportunitat de compartir un projecte amb ells. Està clar que sense ells no hagués pogut aprendre ni la meitat del que he après i que m'han aportat un munt de coneixements, tant d'àmbit acadèmic com social.


Durant la pròxima PAC em tocarà assumir el rol de coordinadora de l'equip. Desitjo i procuraré en tot moment poder estar a l'altura i que els meus companys se sentin tant còmodes com jo m'he sentit fins ara amb ells, ja que han sigut capaços de transformar un grup de treball, en una petita família.

dijous, 14 d’abril del 2016

De “grup de treball” a “equip”: un component emocional

Aquesta setmana ha sigut un remolí d’emocions. Hem passat de l’eufòria de veure que havíem obtingut la qualificació més alta a la PAC, a la decepció i el rebuig al comprovar que no tots havíem estat avaluats equitativament.

En el transcurs de setmanes des de la formació del grup de treball, l’estil i el contingut de les nostres comunicacions ha anat evolucionant: hem passat de la més absoluta formalitat, aquella que s’espera d’un assenyat universitari, a un registre més col·loquial fruit de l’augment de la confiança entre nosaltres.

Aquesta confiança ha conduit la nostra relació a un nivell més proper, dins i fora del Campus Virtual: explicar més detalls de la nostra vida personal, fer bromes, ensenyar cofois que tenim els fills més guapos del món i, fins i tot, fer-nos partícips de les relacions amoroses dels nostres periquitos. Treballem, molt, però alhora ens ho passem bé.

És aquí on la Fundació ha passat de ser un grup de treball dins una assignatura de la universitat, a esdevenir un EQUIP. Un grup de persones, que s’aprecien, que valoren treballar colze amb colze amb els altres i que saben que poden comptar amb el suport de la totalitat dels membres, tant per les coses bones com per el moments difícils.

Confiança, eufòria, èxit, decepció, companyonia, rebuig, diversió, riure, treball, suport... Masses conceptes i masses emocions per ser associades a un simple i fred grup de treball. Però massa pocs per poder arribar a expressar el que significa La Fundació.


“Lo más hermoso del trabajo en equipo es que siempre tienes a otros de tu lado” Margaret Carty.

dimarts, 12 d’abril del 2016

Desenvolupament de la planificació


Fa una setmana el meu company comentava les dificultats que vàrem tenir a l'hora de començar la planificació del nostre projecte i com el treball en equip va ser la clau per a sortir d'aquest pou.


Avui exposaré el procés que va tenir lloc durant i després de la conversa a través de Hangouts, és a dir quan, gràcies a la unió de tot el grup, vam aconseguir orientar-nos i conduir el nostre treball en aquesta etapa del projecte.

Al principi tots teníem un aspecte clar: havíem dedicat molts dies a l'organització i plantejament d'aquesta planificació i ara havíem de continuar-la d'acord amb el marge de temps que ens quedava disponible, així que vam posar fil a l'agulla.

Font: https://www.flickr.com/photos/17258892@N05/2588347668


Ens vam adonar que individualment no havíem estat capaços d'assolir el plantejament d'aquesta planificació i que el contingut de l'enunciat no ens acabava de quedar clar, ja que cadascú en feia la seva pròpia interpretació i no teníem clar per on havíem de començar a treballar. Per tant, el primer que calia fer era definir entre tots les tasques que requeria la planificació del projecte, per després, poder actualitzar el nostre calendari d'acord amb aquestes (i amb el període de temps del que disposàvem per a realitzar-les).



Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/away-junction-direction-1019911/


A part de definir les tasques requerides i consensuar algunes dates clau d'acord amb el nostre marge de temps, durant la conversa vam repassar conjuntament els exemples de presentació per a la planificació proposats pel nostre professor col·laborador i a partir d'aquests exemples vam decidir quin tipus de presentació ens semblava més adient i cap on havíem d'encaminar el nostre treball. Un membre de l'equip, Josep Maria Augé, va idear una estructura per a la presentació de la planificació del projecte (a partir de l'exemple que ens havia convençut) i la va compartir a través de Google Drive. A tots ens va semblar molt completa i entenedora, així que vam començar a distribuïr-nos les tasques d'acord amb les habilitats de cada membre del grup, que anàvem coneixent a mesura que treballàvem junts. Per posar un exemple, el Moisés Castillo mostrava facilitat a l'hora de treballar amb el Gantter i va ser l'encarregat de controlar aquesta part del projecte. A més, ens ajudava als demés membres de l'equip quan intentàvem introduir-hi dades i no ens en sortíem.


En definitiva, tots els membres de l'equip ens vam sentir molt còmodes treballant junts i tot i repartir-nos les tasques segons les habilitats de cadascú, vam donar-nos l'oportunitat d'aprendre els uns dels altres.










Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/help-refugees-refuge-charity-1019912/