Tercera PAC: comencem forts!

Aquesta nit ha finalitzat una setmana bastant caòtica per mi, durant la qual la meva rutina s'ha basat en treure temps de sota les pedres i estirar-me una mica dels cabells... jeje. Finalment però, l'he pogut superar amb èxit.

Per altra banda també fa ben poc que ha començat una nova etapa dins la meva vida acadèmica que em presenta un repte encara més important: ser coordinadora de La Fundació durant la tercera PAC del nostre projecte. Així doncs, després d'un cap de setmana bastant intens, em disposo a assumir aquest rol que, de ben segur, m'ajudarà a adquirir noves competències.

                                           Font: https://pixabay.com/en/road-sign-site-attention-note-663360/

La primera tasca que ens calia resoldre dins aquesta PAC era l'estructuració del projecte mitjançant un mapa conceptual. Per a portar-ho a terme vam utilitzar la plataforma Bubbl, ja que tots quatre membres de l'equip vam creure que ens permetia obtenir bons resultats i la seva utilització era senzilla. El que cap de nosaltres imaginava és que Bubbl també ens aportaria una lliçó.

Després de debatre com ens organitzaríem per desenvolupar el mapa conceptual (ja que Bubbl requereix que només una persona editi en un mateix moment), vam posar fil a l'agulla i vàrem començar a treballar. Però, aquest cap de setmana, quan un dels membres de l'equip va voler comprovar com el nostre mapa conceptual anava desenvolupant-se, va adonar-se que gran part de la seva feina havia desaparegut i al seu lloc, hi apareixien les aportacions de la resta. Ens trobàvem davant la primera "mini-crisi" de La Fundació, i dic "mini-crisi" perquè en qüestió de minuts vàrem adonar-nos que no es tractava de l'incompliment de la nostra norma primordial (no eliminar mai la feina dels demès), sinó que, el que passava era que el guardat automàtic de Bubbl ens havia jugat una mala passada.

Fruit d'aquest petit conflicte va sorgir una nova regla: cada nova aportació dins el mapa conceptual havia de ser capturada i emmagatzemada dins una carpeta conjunta. Així, si per mala sort tornés a succeir, la feina quedaria sempre guardada i a punt per ser traslladada de nou a Bubbl.

Un cop més La Fundació ha aconseguit resoldre un imprevist i ha adoptat les mesures necessàries per a evitar que el mateix error torni a succeir. Així doncs, amb una nova lliçó apresa (i amb la reestructuració del nostre mapa conceptual en marxa), és hora d'endinsar-se a la següent tasca: el desenvolupament del nostre projecte.

Descoordinant-me..

                                                                             Font: https://www.mestreacasa.gva..es


M'agradaria fer una reflexió valorativa de tot allò que ha significat, tant per a mi com per al grup, la consecució d'aquesta segona PAC.
No vull aprofundir en la part més pragmàtica d'aquesta etapa, ja que tots aquests aspectes ja en quedat negre sobre blanc en els anteriors comentaris tant meus com dels companys, sinó que m'agradaria aprofundir-hi des d'un enfocament més personal en base al meu rol de coordinador d'aquesta PAC.

Primer de tot, penso que va ser molt encertat que totes coincidíssim que aquest rol havia de ser rotatori. Tot i que la implicació, l'esforç i la rutina del dia a dia es comparteix entre tots els membres del grup, el fet de ser coordinador provoca que estiguis un punt d'alerta envers tot l'ecosistema del grup, de vetllar no només per anar validant que s'estan executant tots els passos d'una manera correcta, sinó de visualitzar que allà a on ens encamina el resultat també concorda amb les expectatives generades.
Projectar el projecte una mica més enllà de la realitat del dia a dia permet solidificar el camí que anem deixant endarrere, tenir la certesa que si el tornem a recórrer comprovarem que totes les pedres estan ben col·locades sense que hi hagi sots en el recorregut.
Respecte a aquest punt, també ha estat molt agraït comprovar que malgrat que un exerceix com a coordinador, la resta de companys no es desentenen de la visió global del projecte, sinó que actuen com a (co)coordinadors que van ratificant les validacions que un dóna per aprovades. Compartir aquesta seguretat en tots els aspectes del procés genera, implicítament, que l'harmonia flueixi de manera natural i que només ens haguem de centrar en el projecte en si mateix sense res més que despisti o alteri el procés productiu.

Arribat aquest punt de desenvolupament del projecte, tinc la certesa que les següents PAC continuarant essent supervisades de manera magistral i que les companyes tindran la sort,  reapropiant-me de Shakespeare, d' aprendre una mica més d' ahir però una mica menys que demà,

És ben bé, doncs,  que quatre solistes que fa quatre dies no sabíem ni de la nostra existència, hem sigut capaços de traçar una simfonia coral que, de moment, sóna a les mil meravelles.

Entrem en la recta final

A falta de tres dies per la entrega de la PAC, tot són nervis i presses. Estem repassant que tot sigui correcte, que no ens deixem res encara que sabem que la feina ja està feta. Ens va costar horrors començar. No sé perquè, però crec que tots, en major o menor grau, ens vam bloquejar. Després de llegir l'enunciat de la PAC i les successives directrius per poder començar, vaig tenir aquella sensació de quan el professor et lliura l'examen, tens una hora i escaig, sents la pressió, comences a llegir les preguntes i tot et sona a klingon. Per sort això és un treball en equip i mai estem sols davant el perill. Vam optar per fer una trobada síncrona al hangouts per intentar engegar, i a partir d'aquell moment, tot va anar sobre rodes. Els nervis es van esvair i ens  vam posar d'acord al moment. Per sort, hem sabut aprofitar tots els recursos que disposem per comunicar-nos, ja que amb l'aula de debat, no hi ha prou. Al principi, quan estàvem redactant els acords inicials, érem una mica reticents a utilitzar eines de comunicació síncrones, però crec que al final, han sigut vitals per poder portar el treball endavant. A més, ens ha servit per poder conèixer-nos millor i per crear llaços d'afecte i amistat. Així doncs, he pogut conèixer els periquitos de l'Aura, el Boris i l'Àgata, gaudir dels vídeos de la Carla i de les ocurrències del Josep.

 Parlant de la  dinàmica de treball que hem assolit a aquesta segona PAC, crec, com ja vaig comentar a la primera entrada, que ha sigut una mica caòtica, però en el bon sentit de la paraula. No hem creat una estructura monolítica de treball. Al final, sense voler, cadascú ha anat desenvolupant el que millor sap fer, i alhora, afegir  petites aportacions als treballs dels altres, complementant-nos a la perfecció. Per tant , crec que hem assolit els nostres objectius de forma solvent. Ara tan sols queda posar-ho cuqui i llestos!

 Font: Youtube

"Són tres les coses que li diria a un equip per ajudar-lo a mantenir-se unit: Quan alguna cosa resulta malament: jo ho vaig fer. Quan alguna cosa resulta més o menys bé: nosaltres ho vam fer. Quan alguna cosa resulta realment bé: vostès ho van fer"."Paul" Bear "Bryant