Per primera vegada en el que va de semestre, encaro l’assignatura amb optimisme. Ja es veu la llum al final del túnel i queda poc per unes merescudes vacances. Podré passar més temps amb el "PAC" Lorenardo, és a dir, amb la Lorena i el Leonardo, la meva dona i fill respectivament , i això m’engresca molt . El nen ja està apuntat a classes de piscina aquest Juliol! Durant el semestre, el meu cap ha sigut un camp de batalla. A un costat de la trinxera i capitanejat pel meu cervell, els estudis a la UOC. Per l’altra banda i comandat pel meu cor, els deures com a pare. La lluita és aferrissada, el combat serà llarg i espero estar preparat.
Però, no estava parlant d’optimisme? Sí, després d’haver rebut una bona nota a la PAC3, conjuntament amb els meus companys d’equip. He estat molt preocupat perquè aquesta fase del projecte és decisiva. Després de veure alguns dels treballs dels companys d’assignatura, vaig pensar que potser no havíem estat a l’alçada. Durant aquests dies, només he vist defectes al nostre projecte, he estat cec davant les moltes virtuts que posseeix. Però la nota ha fet que obri els ulls i miri el projecte d’altra manera. Ara sóc conscient plenament de l’abast del nostre treball, de les seves mancances i encerts. Com si fos Zaratustra baixant de la muntanya, aquesta «il·luminació» m’ha ajudat a avaluar el projecte dels nostres estimats companys del grup Healers. Entendre el nostre projecte és vital per poder valorar els altres, de fet, ens estem avaluant a nosaltres mateixos. També m'ha preparat per rebre hòsties com pans de quilo.
Font:Youtube
