Veig que tots els membres de La Fundació tenim la mateixa
por escènica: el neguit de presentar el nostre projecte en públic. No sé si ens
fa angúnia perquè no volem rebre crítiques (igual que en Moisés, a mi també em
costen d’encaixar, sobretot quan s’hi ha dedicat tant de temps i esforç) o
perquè no volem que les rebi el nostre projecte, al qual hem vist néixer i hem “criat”
com un fill. Al llarg d’aquesta propera setmana ho descobrirem.
 |
| Font: http://www.uakix.com |
També m’inquieta haver d’avaluar els projectes dels
companys. Em fa sentir com un botxí. Realment espero que al analitzar el
projecte que se m’ha assignat, hi trobi les mil i una meravelles... Perquè no
tinc gens de ganes de trobar-m’hi errades i haver-les de transmetre.
En fi, crec que encarem una de les setmanes més difícils a
nivell d’empatia. Som-hi?
Mira con los ojos de otro, escucha con los
ojos de otro y siente con el corazón de otro
Alfred Adler (1870 - 1937)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada