Por escènica

Veig que tots els membres de La Fundació tenim la mateixa por escènica: el neguit de presentar el nostre projecte en públic. No sé si ens fa angúnia perquè no volem rebre crítiques (igual que en Moisés, a mi també em costen d’encaixar, sobretot quan s’hi ha dedicat tant de temps i esforç) o perquè no volem que les rebi el nostre projecte, al qual hem vist néixer i hem “criat” com un fill. Al llarg d’aquesta propera setmana ho descobrirem.

Font: http://www.uakix.com

També m’inquieta haver d’avaluar els projectes dels companys. Em fa sentir com un botxí. Realment espero que al analitzar el projecte que se m’ha assignat, hi trobi les mil i una meravelles... Perquè no tinc gens de ganes de trobar-m’hi errades i haver-les de transmetre.

En fi, crec que encarem una de les setmanes més difícils a nivell d’empatia. Som-hi?

Mira con los ojos de otro, escucha con los 

ojos de otro y siente con el corazón de otro

Alfred Adler (1870 - 1937)

Sprint a meta

Ha arribat el moment de la veritat. Ahir els meus companys i jo vam presentar en societat el nostre projecte. Aquest treball és la culminació del nostre esforç i tenacitat, ens sentim orgullosos. El procés ha sigut com pujar l'Alpe D'Huez. Les primeres rampes les encares amb força, saps que és molt dur però estàs  preparat. A mida que vas pujant, l'energia  inicial va minvant i els dubtes neixen el teu cap. Potser que no arribi al cim! Al final, treus forces d'on no hi ha ,fas l'últim sprint i...voilà! Repte aconseguit! El que ningú ens diu és que després de coronar, s'ha de baixar, que és tan important com la pujada. Ara ens trobem en aquest punt. Hem assolit el cim, però encara no la meta.
Vull fer un canvi de xip i encarar la PAC final de manera positiva. Les crítiques m'afecten molt negativament, no les assimilo massa bé. Per això vull encarar la PAC com el meu company Josep Maria, pensant que aquestes faran el nostre treball millor, més complert. Per tant, serà un bon test per les pròximes assignatures, i en general, pel meu dia a dia.

"A res en la vida se li ha de témer. Només se li ha de comprendre"

 Marie Curie

Font :http://www.lesliewong.us

Presentació del projecte

Durant la prova final ens trobem davant el desenllaç del nostre projecte: la seva presentació. Com si es tractés d’una obra de Furoshiki, l’art tradicional japonès, els membres de La Fundació haurem de decidir quines teles són les òptimes per a representar el nostre projecte i embolcallar-lo acuradament.

                    Imatge sota llicència Creative Commons. Font:Flickr

Per a fer-ho primer de tot és necessari repassar el contingut que es presentarà, així que al començar aquesta última fase del projecte, els membres de La Fundació vam fer una última avaluació i les rectificacions necessàries del contingut del nostre Sites.

Un cop avaluada la nostra wiki, vam decidir realitzar una conversa síncrona a través de Hangouts per tal de decidir com portaríem a terme la nostra presentació. Va ser durant aquesta conversa quan va sorgir la idea de gravar cadascun de nosaltres un vídeo breu per a presentar els membres de La Fundació.

Sincerament aquesta última setmana ha estat bastant complicada per mi i he pogut ajudar poc als meus companys, la veritat és que ells han estat en tot moment recolzant-me i un cop més m'han demostrat la importància dels treballs en equip.

Aquesta setmana ens ho hem passat teta!

Aquesta setmana ha sigut divertida. Hem aportat un component boig al nostre treball i hem rigut molt.

Tal com ha explicat en Moisés, vàrem decidir de posar cara i ulls a La Fundació fent un vídeo de presentació. I com que el membres del grup de seriosos ho som poc (bé, ja sabem que en Josep Maria és un "gentleman" de cap a peus, però en el fons és un "catxondu") varem decidir fer fora a la vergonya i el pànic escènic i fer un vídeo en la nostra línea.

Font: http://www.pexels.com

Després havíem d'incloure el vídeo al nostre Prezi (i com que ens ha quedat molt "cuqui" també al Site), i aquí va ser quan varen fer la seva aparició estel·lar en Josep Maria i en Moisés. Primer, i guiant-nos els passos com sempre (si no fos per ell encara ens ho estariem rumiant) en Josep Maria va posar-nos una magnífica proposta de contingut pel Prezi al Drive. No hi havia dubte que, si amb aixó no generaven atracció cap al nostre projecte, ja no ho faria res.


Havent decidit que una proposta tan engrescadora ja s'havia de plasmar al Prezi vàrem posar-nos en marxa en Moisés i jo a remenar l'aplicació. La veritat és que el vaig fer parar boig, li desfeia sense voler les rutes i li posava marcs a on no havien de ser! Però per sort, al sortir per complir amb les meves obligacions maternals i domèstiques, en Moisés va poder fer la seva màgia i... Tatxàn! Tenim una presentació que fa posar la pell de gallina (i amb el punt rocker que tant ens agrada)

Finalment, només faltava incloure-hi el factor boig. Tots em van fer arribar a través del Drive les seves presentacions en vídeo i ho vaig posar tot en comú. Després de parar bojos amb músiques, rutes i mil i una coses que no quadraven, vàrem poder-lo incloure al Prezi. N'estic molt satisfeta del resultat!

Em fa una mica de pena que ja s'estigui acabant aquest projecte... Realment ens ho estem passant molt bé!

El compañerismo es algo magnífico, ilumina los 

senderos la vida, alegra el ánimo y se cotiza alto.

Paul Harris (1868-1947)

Primeres Impressions

Hello world!

He de reconèixer que a principis d'any no tenia gens clar si havia fet bé o malament iniciant aquesta travessia. Han passat catorze anys des de que vaig acabar el mòdul de projectes i instal·lacions tèrmiques i sincerament, estava en molt baixa forma intel·lectualment parlant. És lògic,  doncs, que estigués navegant en un mar de dubtes.  Com és que tornes ara a estudiar, amb el nen petit? Informació i què? Això perquè serveix? Total, que amb aquests ànims, ja m'havia fet la meva pel·lícula al cap, i aquesta era ni més ni menys que Titànic. Com era possible que abans d'agafar el vaixell, hagués trobat el meu propi iceberg? Emulant a Leonardo di Caprio, la meva sensació era d'enfonsament total.
Doncs bé, aquest neguit va desaparèixer des de el primer dia que vàrem començar. Al principi, tot semblava una mica confús, massa informació de cop, però poc a poc, la tempesta amainava. Pensava que estudiar a distància seria més dificultós  que presencialment, però m'equivocava, de moment tot són facilitats.


Que puc dir de l'assignatura «Competències TIC en Informació i Documentació»?

La unió fa la força. Castellers de Vilafranca.

És més difícil del que sembla. És un bon repte. Una mica estressant, però molt divertit. Costa una mica coordinar-se amb els companys, però de moment ens n'hem sortit.
 Tinc el privilegi de pertànyer a  «La Fundació», d'aprendre d'en Josep, de la Carla i de l'Aura, de tenir els millors companys. No ens ha costat gens consolidar un grup sòlid com una roca, sense fissures.
Crec que hem trobat una bona dinàmica de treball,encara que una mica anàrquica, degut a l'excés de ganes que hi posem. Les idees flueixen i costa una mica posar-les en ordre. Però això mai pot ser dolent, oi?
Resumint, la meva primera impressió és molt positiva, encara que al principi tenia una mica de por, ara em trobo molt còmode amb aquest mètode d'estudi. Espero no llançar-ho tot per la borda!

"AQUELLS QUE VEUS ALLÀ, SON MORTALS, va prosseguir la Mort. ESTAN EN AQUEST MÓN JUST UNS QUANTS ANYS I SE'LS  PASSEN COMPLICANT-SE LA VIDA. ÉS FASCINANT. SERVEIX-TE UN COGOMBRET"

 Terry Pratchett

Presentació

Font: www.eliberico.com

Aquest blog té la pretensió de relatar les aventures i desventures de l' Aura, la Carla, el Moisés i el Josep Maria envers l'elaboració d'un projecte digital en equip entorn al concepte de l' Open Government, en l' ús de  dades obertes en l'àmbit governamental i les conseqüències que aquestes poden comportar a la ciutadania.

Per aquí podreu anar seguint totes les fases que, de mica en mica, anirem assolint fins a la confecció final del projecte. Serà un dietari virtual on cada membre anirà oferint el seu particular punt de vista sobre el dia a dia del nostre treball en grup, una petita escletxa oberta al món on mostrarem els nostres avenços, les nostres discussions, els nostres acords, els obstacles que haurem de superar...vaja, de com l'engranatge col·lectiu es va acoblant a partir de les potencialitats individuals de cadascú de nosaltres.

Esperem, doncs, que d'aquí un parell de mesos arribem  al final del trajecte tot transitant per un camí que no sabem si ens farà més savis, però si que estem segurs que haurà valgut la pena fer-lo.

• "L'aspecte més trist de la vida actual és que la ciència guanya en coneixement més ràpidament que el què la societat guanya en saviesa"

Isaac Asimov