Pors infundades

Després d'haver patit tant pel tema de les avaluacions dels treballs per part de la resta de companys, al final resulta que ha sigut menys traumàtic del que m'esperava. Ha sigut un procés que ens ha servit per conèixer els treballs dels companys, ja que com suposo que ha fet quasi tothom, ha tafanejat les avaluacions dels grups que no el  pertocava. No sé si aquest és un dels propòsits de l'assignatura, però ha sigut enriquidor. Les crítiques quasi sempre han sigut constructives i així ho hem entès. Ens servirà per millorar els nostres projectes, gràcies als suggeriments proposats pels nostres companys. El que més m'ha agradat de les valoracions dels companys no és si hem fet un bon treball, que sembla ser que sí gràcies al super-equipàs que hem format, són els que l'han trobat interessant. Això dóna sentit a la decisió que vam prendre al principi de l'assignatura, quan vam determinar  arriscar i tractar un tema un xic diferent a la resta. Ara estem en un punt de calma tensa, mentre esperem el veredicte final d'aquí  a unes setmanes.

Víctima i botxí

Doncs aquesta setmana ha estat ben curiosa: m'he trobat en aquella situació d'aparent contradicció en veure com havia de ser, a la vegada, víctima i botxí. Víctima de les propostes de millora del Sites per part dels companys i botxí per trobar aquells aspectes de millora envers el projecte dels BoigData!

És lògic que el plantejament de defensa i valoració del Sites no es pot encarar des d'una perspectiva destructiva, és a dir, pensar que hi ha algú que es vol carregar la teva feina alhora que tu t'has de carregar la seva; sinó que el posicionament adoptat era del tot constructiu: veure quins aspectes formals i de contingut podien ajudar a rubricar de la millor manera possible el projecte. Però els éssers humans, a vegades, ens costa desenvolupar-los en uns termes justos quan se'ns plantegen dicotomies clàssiques universals: amor/odi, blanc/negre...

Però penso que, personalment, he sigut capaç de veure amb bons ulls les diverses suggerències de millora del nostre projecte. Òbviament hi ha hagut alguns comentaris que no m'han agradat, que he tingut la sensació o que no s'han presentat bé o que no s'han entès, però com que teníem l'oportunitat de poder donar resposta a les valoracions, sabia que podíem puntualitzar, argumentar o justificar alguna decisió que no ha acabat d'entusiasmar.

Pel que fa a la valoració que he hagut de realitzar, m'ha passat el mateix: ha planejat aquella sensació de no disposar d'uns paràmetres adequats per articular la meva crítica, aquella sensació de no saber si estàs essent massa caut o massa agosarat. En tot cas, he confiat que els companyes entenien clarament l'objectiu de l' exercici, que no hi havia cap consideració personal en la valoració.

I res més. Ara toca esperar unes hores per posar-nos mà a l'obra i acabar de rematar el projecte, aquest cop el definitiu. Confio  i espero que no ens fallin els forces i acabem rematant aquesta feina tant rica, complexa i interessant que hem estat desenvolupant durant més de tres mesos.

Fi de la meva etapa com a coordinadora

Acostant-nos al final del semestre, també m'acosto al final de la meva etapa com a coordinadora de la pràctica final. He de dir que m'he hagut d'afanyar molt per estar a l'alçada dels meus companys i espero que l'esforç hagi servit per ajudar al nostre equip a arribar a bon port.

(Font: http://economy.blogs.ie.edu)

He fet servir l'estratègia de documentar a mode de registre tots els nostre moviments a l'espai de debat, potser a estones un xic massa. Però és que em feia tanta por fer un pas en fals... He emprenyat una micona per evitar l'inactivitat dels membres en alguns aspectes i els he preguntat mil i una vegades cada qüestió perquè fos segur que l'acord era factible.

Igualment, ser coordinadora no és gens difícil quan tens un EQUIPÀS disposat a posar el 100% de les seves capacitats sobre la taula (o al teclat de l'ordinador). És cert que la Fundació hi és les 24h els 365 dies de l'any (i espero que, fora de l'àmbit del projecte, continuï essent així)

Gràcies "equipo", heu fet que aquests dies hagin sigut una passada. Espero poder dir el mateix d'aquesta última (ultimíssima) setmana que ens queda per acabar l'assignatura.

Cuando la gratitud es tan absoluta las palabras sobran.

Álvaro Mutis (1923-2013) Novelista i poeta colombià 

Valoracions del nostre projecte

Aquesta setmana, finalment, ens ha tocat presentar el nostre projecte davant els companys de l'aula. Llegint les entrades dels demès membres de La Fundació, m'he adonat que prèviament tots quatre experimentàvem els mateixos temors i ens preguntàvem si el nostre esforç donaria bons resultats i si agradaria a la resta d'equips. Calia que tant els elements que formaven part de la seva presentació com el treball en si, fossin el més perfectes possible.

Un cop presentat el nostre projecte, vam començar a rebre les opinions de la resta de companys. He de dir que els suggeriments que hem rebut m'han semblat molt útils, ja que he pogut comprovar que un mateix treball es pot elaborar de diverses maneres i no per aquest motiu, deixar de ser correcte.

Imatge sota llicència Creative Commons. Font: Pixabay

Tot i així vull confessar que molt poques propostes han aconseguit fer­-me creure que ens vam equivocar a l'hora de realitzar el nostre projecte (sí però, van ampliar el meu ventall d'opcions per elaborar-lo). En certa manera és normal, ja que els membres de La Fundació hem construït el treball raonadament d’acord amb les nostres preferències i decisions acordades en grup, no es tracta d’un treball fet a la babalà. Per tant, alguns dels suggeriments proposats pels companys han format part prèviament d'un debat en equip i com a grup, hem escollit una sortida que probablement una altra persona hauria descartat a l’hora de prendre decisions.

Així doncs, el següent pas que ens queda és redactar la nostra defensa d’acord amb les opinions rebudes i argumentar-­hi els motius pels quals vam decidir decantar­-nos per una solució o una altra, demostrant l’esforç que ha comportat el nostre projecte i la bona dinàmica de treball que hem aconseguit a La Fundació.

Un botxí amb cor agre

Quantes emocions aquesta setmana!

M'he sentit com un botxí tallant caps mentre trobava pegues i mancances al projecte dels Boig Data (perdó!), però també he hagut de tirar de sal de fruites per ajudar a pair totes les critiques rebudes per el nostre projecte.

Ara encarem una setmana on haurem de demostrar els fonaments del nostre projecte i que, sobretot, els hem format nosaltres. Ens ho seguim passant igual de bé com sempre, llàstima que ara ja es veu el final molt a prop... Em fa molta pena!!!

http://fantsamesdebarcelona.blogspot.com