Dietari d'un projecte virtual

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sites. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sites. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de maig del 2016

Temps Perdut




Font: Pixabay.com
Ja ens hem endinsat en la part del projecte que més temia, la redacció de continguts. Estic patint més del desitjat, per varis motius. El principal handicap és la manca de temps. Les obligacions personals, un excés d’hores de feina i la família fan que redacti a ràfegues intermitents. De vegades neix una bona idea al meu cap, però en aquest mateix instant no puc escriure i aquesta passa a millor vida. D’altres, l’esgotament provoca que ni tan sols em plantegi escriure ni una paraula, el cervell ja fa estona que ha desconnectat . El bucle pervers pot durar varis dies, a la espera de que les bones idees i el temps de dedicació al projecte es sincronitzin i em permetin continuar. Estudiar en aquestes condicions, amb una mancança de temps important, està sent el meu tour de force particular, però de moment la determinació és forta. Els meus companys també estan fent filigranes per treure temps d’on no hi ha i observar com ho aconsegueixen em dóna forces per continuar.

Un altre obstacle a superar en la qüestió de la redacció és l’idioma. El català no és la meva llengua habitual, la fluïdesa no és la mateixa com la que tinc en castellà. Per aquest motiu, vaig triar fer totes les assignatures en català, per poder practicar i millorar en aquest aspecte encara que suposi un esforç extra.

En conseqüència, la manca de temps i la poca traça en la redacció s’estan tornant en un autèntic malson en aquesta tercera PAC.

Ja entrant en matèria, coincideixo amb en Josep que els Sites no és la millor eina per treballar en grup i és fins i tot contradictori amb el propòsit de l’assignatura. Si hem de redactar entre tots el contingut directament al propi Sites, com podem fer que sigui una tasca interactiva i dinàmica si hem d’escriure per torns perquè no poden editar dues persones la mateixa pàgina a la vegada? Potser s’ha triat aquest mètode per afegir més dificultat al procés? Per sort i gràcies a altres eines síncrones, hem pogut reduir aquest problema a la categoria d’anècdota.

dimecres, 4 de maig del 2016

Tecnologia antitecnològica

   




Doncs sí, l'última setmana la podria definir en base a aquesta oxímoron per culpa d'un programari que, en comptes de facilitar-nos la feina, ens la ha dificultat. Però abans d'entrar en aquest tema, anem per parts.

     La setmana passada es va iniciar aquesta tercera PAC, una PAC que es planteja com a decisiva per a la formulació final del projecte. Tots som conscients que hem de presentar un avantprojecte consolidat del què serà el nostre objecte d'estudi, així que era imprescindible posar-nos a fer feina des del primer minut per poder articular un bon desenvolupament dels diversos objectius que hem d'assolir.

     Tal i com ha comentat l'Aura, vam iniciar la setmana treballant entorn al mapa conceptual, pal de paller per a la redacció de continguts. Després de discutir sobre diversos programaris, vam optar per elegir el bubbl.
El primer entrebanc que ens vam trobar fou que no permetia treballar de manera sincrònica. Això va comportar que traslladéssim els debats entorn al mapa conceptual en un espai del Drive i a través del Whatsapp. Lògicament no és una manera molt pràctica i funcional de treballar, però vam saber trobar recursos alternatius per superar aquesta primera pedra.
Però la sorpresa va saltar al cap d'uns dies quan vam comprovar que bona part de la feina s' havia esfumat per art de màgia. Ja no va ser només la inversió de temps perduda per part del Moisès, sinó algun mal de cap derivat d'intentar resoldre l'entrellat.

     A principis d'aquesta setmana, un cop que el mapa conceptual ja s'havia treballat a fons, vam començar a redactar els continguts.
I va ser en aquest punt on ens vam tornar a trobar el següent entrebanc tecnològic: el Sites no permet editar dues persones a la vegada, ja que, com em va passar, en el moment de guardar el fruit del treball, el del company se'n va anar en orris.
Això va suposar tornar a trobar una alternativa per evitar aquesta eventualitat: fer una còpia de seguretat del text en una carpeta del Drive. A nivell personal, trobo una mica incoherent i paradoxal  haver d'usar aquesta recurs tecnològic amb certes limitacions manifestes en detriment d'altres opcions que podrien facilitar i optimitzar la feina.

Però en fi, ningú va dir que seria fàcil, i malgrat que hem patit algun sotrac en aquest moment clau del projecte, hem continuat avançant en bon peu i segons els tempos marcats.