Presentació del projecte

Durant la prova final ens trobem davant el desenllaç del nostre projecte: la seva presentació. Com si es tractés d’una obra de Furoshiki, l’art tradicional japonès, els membres de La Fundació haurem de decidir quines teles són les òptimes per a representar el nostre projecte i embolcallar-lo acuradament.

                    Imatge sota llicència Creative Commons. Font:Flickr

Per a fer-ho primer de tot és necessari repassar el contingut que es presentarà, així que al començar aquesta última fase del projecte, els membres de La Fundació vam fer una última avaluació i les rectificacions necessàries del contingut del nostre Sites.

Un cop avaluada la nostra wiki, vam decidir realitzar una conversa síncrona a través de Hangouts per tal de decidir com portaríem a terme la nostra presentació. Va ser durant aquesta conversa quan va sorgir la idea de gravar cadascun de nosaltres un vídeo breu per a presentar els membres de La Fundació.

Sincerament aquesta última setmana ha estat bastant complicada per mi i he pogut ajudar poc als meus companys, la veritat és que ells han estat en tot moment recolzant-me i un cop més m'han demostrat la importància dels treballs en equip.

Desenvolupament dels continguts

La setmana passada vaig comentar les dificultats que ens vam trobar durant l'elaboració del mapa conceptual mitjançant Bubbl i la solució que vam proposar per a evitar que el mateix problema tornés a succeir.

Al llarg d'aquesta setmana hem estat desenvolupant els continguts del nostre projecte. Per a realitzar-ho primer vam repartir-nos els diferents apartats segones les preferències de cada membre del grup i més endavant, vam planificar l'extensió que volíem dedicar a cada secció, prenent com a referència la proposta oferida pel nostre professor col·laborador (de 3.000 a 4.000 paraules en total).

Imatge sota llicència de Creative Commons. Font: Pixabay

A part del petit inconvenient que els meus companys han comentat entorn al Google Sites (només podia editar-hi una sola persona en un mateix moment), la veritat és que l'elaboració d'aquesta tasca no ha presentat cap dificultat rellevant, tots els membres del grup teníem clar quina feina havíem d'elaborar i tot i que alguns apartats han sigut realitzats per més d'una persona, no ens ha suposat cap problema. Això és degut a que en tot moment hem tingut una comunicació molt bona entre l'equip, quan se'ns presentava un dubte iniciàvem un debat mitjançant el nostre espai de l'aula o inclús, en algun cas hem utilitzat el propi Google Sites per a comunicar-nos, deixant un missatge juntament amb el contingut del projecte, marcat amb el nostre color pertinent.

Així doncs, personalment crec que tot i que en un principi la tercera PAC va presentar certes dificultats i va arribar a angoixar-me una mica, a mesura que l'hem anat avançant, la realització del projecte ha esdevingut molt més tranquil·la i satisfactòria.

Tot a punt per la segona entrega

Falta ben poc per al dia d'entrega i a La Fundació ja ho tenim tot gairebé enllestit.

Personalment crec que aquesta PAC ha estat clau per demostrar-nos els avantatges que poden aportar els treballs cooperatius. Hem superat obstacles, hem seguit coneixent-nos, no hem deixat d'ajudar-nos, hem après i sobretot en tot moment hem lluitat pel nostre objectiu comú.

Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/finger-gesture-good-good-job-great-163689/

La Fundació ha esdevingut un petit mecanisme on cada peça és imprescindible i, si bé es tracta d'un equip un xic anàrquic (tal i com comentava el meu company Moisés a la seva primera entrada) no ens hem trobat amb cap problema a l'hora de debatre, ni tan sols a l'hora de repartir les tasques imprevisibles que podien sorgir a mesura que aquesta PAC avançava, ja que en tot moment han sortit voluntaris per a realitzar-les i cadascun de nosaltres ha vetllat pel bé de la resta del grup.

Personalment estic encantada de pertànyer a aquest magnífic equip. M'alegro molt d'haver conegut al Josep Maria, el Moisés i la Carla i tenir l'oportunitat de compartir un projecte amb ells. Està clar que sense ells no hagués pogut aprendre ni la meitat del que he après i que m'han aportat un munt de coneixements, tant d'àmbit acadèmic com social.

Durant la pròxima PAC em tocarà assumir el rol de coordinadora de l'equip. Desitjo i procuraré en tot moment poder estar a l'altura i que els meus companys se sentin tant còmodes com jo m'he sentit fins ara amb ells, ja que han sigut capaços de transformar un grup de treball, en una petita família.

De “grup de treball” a “equip”: un component emocional

Aquesta setmana ha sigut un remolí d’emocions. Hem passat de l’eufòria de veure que havíem obtingut la qualificació més alta a la PAC, a la decepció i el rebuig al comprovar que no tots havíem estat avaluats equitativament.

En el transcurs de setmanes des de la formació del grup de treball, l’estil i el contingut de les nostres comunicacions ha anat evolucionant: hem passat de la més absoluta formalitat, aquella que s’espera d’un assenyat universitari, a un registre més col·loquial fruit de l’augment de la confiança entre nosaltres.

Aquesta confiança ha conduit la nostra relació a un nivell més proper, dins i fora del Campus Virtual: explicar més detalls de la nostra vida personal, fer bromes, ensenyar cofois que tenim els fills més guapos del món i, fins i tot, fer-nos partícips de les relacions amoroses dels nostres periquitos. Treballem, molt, però alhora ens ho passem bé.

És aquí on la Fundació ha passat de ser un grup de treball dins una assignatura de la universitat, a esdevenir un EQUIP. Un grup de persones, que s’aprecien, que valoren treballar colze amb colze amb els altres i que saben que poden comptar amb el suport de la totalitat dels membres, tant per les coses bones com per el moments difícils.

Confiança, eufòria, èxit, decepció, companyonia, rebuig, diversió, riure, treball, suport... Masses conceptes i masses emocions per ser associades a un simple i fred grup de treball. Però massa pocs per poder arribar a expressar el que significa La Fundació.

“Lo más hermoso del trabajo en equipo es que siempre tienes a otros de tu lado” Margaret Carty.

Desenvolupament de la planificació

Fa una setmana el meu company comentava les dificultats que vàrem tenir a l'hora de començar la planificació del nostre projecte i com el treball en equip va ser la clau per a sortir d'aquest pou.

Avui exposaré el procés que va tenir lloc durant i després de la conversa a través de Hangouts, és a dir quan, gràcies a la unió de tot el grup, vam aconseguir orientar-nos i conduir el nostre treball en aquesta etapa del projecte.

Al principi tots teníem un aspecte clar: havíem dedicat molts dies a l'organització i plantejament d'aquesta planificació i ara havíem de continuar-la d'acord amb el marge de temps que ens quedava disponible, així que vam posar fil a l'agulla.

Font: https://www.flickr.com/photos/17258892@N05/2588347668

Ens vam adonar que individualment no havíem estat capaços d'assolir el plantejament d'aquesta planificació i que el contingut de l'enunciat no ens acabava de quedar clar, ja que cadascú en feia la seva pròpia interpretació i no teníem clar per on havíem de començar a treballar. Per tant, el primer que calia fer era definir entre tots les tasques que requeria la planificació del projecte, per després, poder actualitzar el nostre calendari d'acord amb aquestes (i amb el període de temps del que disposàvem per a realitzar-les).

Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/away-junction-direction-1019911/

A part de definir les tasques requerides i consensuar algunes dates clau d'acord amb el nostre marge de temps, durant la conversa vam repassar conjuntament els exemples de presentació per a la planificació proposats pel nostre professor col·laborador i a partir d'aquests exemples vam decidir quin tipus de presentació ens semblava més adient i cap on havíem d'encaminar el nostre treball. Un membre de l'equip, Josep Maria Augé, va idear una estructura per a la presentació de la planificació del projecte (a partir de l'exemple que ens havia convençut) i la va compartir a través de Google Drive. A tots ens va semblar molt completa i entenedora, així que vam començar a distribuïr-nos les tasques d'acord amb les habilitats de cada membre del grup, que anàvem coneixent a mesura que treballàvem junts. Per posar un exemple, el Moisés Castillo mostrava facilitat a l'hora de treballar amb el Gantter i va ser l'encarregat de controlar aquesta part del projecte. A més, ens ajudava als demés membres de l'equip quan intentàvem introduir-hi dades i no ens en sortíem.

En definitiva, tots els membres de l'equip ens vam sentir molt còmodes treballant junts i tot i repartir-nos les tasques segons les habilitats de cadascú, vam donar-nos l'oportunitat d'aprendre els uns dels altres.










Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/help-refugees-refuge-charity-1019912/