Dietari d'un projecte virtual

dimarts, 5 d’abril del 2016

Planificant la planificació

                                                          Font: www.diba.cat                                                             


La setmana passada vam iniciar aquesta nova etapa del projecte que ja ens comença a endinsar, de manera més clara, a l'objecte del treball.

Font: www.computerworld.pl


 Si la primera fase es va caracteritzar per la coneixença i descoberta mútua entre els membres del grup, a partir de trobar aquells ajustaments necessaris per disposar d'uns acords sòlids i compartits que ens aportessin  el com treballar; ara hem entrat en una nova dimensió que serà clau en el desenvolupament del projecte, la planificació del mateix.





Tots som conscients que aquesta part es decisiva , ja que es tracta de marcar el full de ruta adequat per anar avançant i consolidant el nostre projecte.
Actuarà com a marc referencial, l'esquelet que ha de perfilar i generar el múscul del treball.

Segurament per la importància d'aquesta fase, ens ha costat una mica agafar el ritme adequat, hem patit el què, en el mon dels escriptors, s'anomena La síndrome de la fulla en blanc.

Vam considerar que la millor manera de desbloquejar aquesta situació havia de ser una trobada sincrònica a través dels Hangouts, ja que les interaccions asincròniques no ens ajudaven, del tot, a definir-nos.
La sessió de xat va actuar com a desllorigador i l'endemà ja van començar a aflorar les primeres propostes que, de nou, ens reconduïa cap al bon camí després d'estar perduts per la selva.

Aquest pas també va suposar un enfortiment del grup ja que ens va fer veure que malgrat hi havia un obstacle que cadascú en la seva intimitat el percebia com a gegantí, un cop combinàvem les nostres potencialitats individuals pel bé del grup, l'obstacle passava a ser un gegant amb peus de sorra.

A nivell individual, m'ha encantat comprovar que tots aquells temors que podia tenir respecte a la coordinació d'un equip en un entorn virtual s'han esfumat de cop, que gràcies a trobar-nos una dificultat i superar-la col·lectivament he pogut espantar fantasmes i generar una confiança envers a les dinàmiques grupals virtuals.

"Cap de nosaltres és tant bo com tots nosaltres junts"
Ray Kroc



dilluns, 4 d’abril del 2016

Presentació

Font: www.eliberico.com


Aquest blog té la pretensió de relatar les aventures i desventures de l' Aura, la Carla, el Moisés i el Josep Maria envers l'elaboració d'un projecte digital en equip entorn al concepte de l' Open Government, en l' ús de  dades obertes en l'àmbit governamental i les conseqüències que aquestes poden comportar a la ciutadania.

Per aquí podreu anar seguint totes les fases que, de mica en mica, anirem assolint fins a la confecció final del projecte. Serà un dietari virtual on cada membre anirà oferint el seu particular punt de vista sobre el dia a dia del nostre treball en grup, una petita escletxa oberta al món on mostrarem els nostres avenços, les nostres discussions, els nostres acords, els obstacles que haurem de superar...vaja, de com l'engranatge col·lectiu es va acoblant a partir de les potencialitats individuals de cadascú de nosaltres.


Esperem, doncs, que d'aquí un parell de mesos arribem  al final del trajecte tot transitant per un camí que no sabem si ens farà més savis, però si que estem segurs que haurà valgut la pena fer-lo.


  • "L'aspecte més trist de la vida actual és que la ciència guanya en coneixement més ràpidament que el què la societat guanya en saviesa"

Isaac Asimov