Font: www.diba.cat
La setmana passada vam iniciar aquesta nova etapa del projecte que ja ens comença a endinsar, de manera més clara, a l'objecte del treball.
![]() |
| Font: www.computerworld.pl |
Si la primera fase es va caracteritzar per la coneixença i descoberta mútua entre els membres del grup, a partir de trobar aquells ajustaments necessaris per disposar d'uns acords sòlids i compartits que ens aportessin el com treballar; ara hem entrat en una nova dimensió que serà clau en el desenvolupament del projecte, la planificació del mateix.
Tots som conscients que aquesta part es decisiva , ja que es tracta de marcar el full de ruta adequat per anar avançant i consolidant el nostre projecte.
Actuarà com a marc referencial, l'esquelet que ha de perfilar i generar el múscul del treball.
Segurament per la importància d'aquesta fase, ens ha costat una mica agafar el ritme adequat, hem patit el què, en el mon dels escriptors, s'anomena La síndrome de la fulla en blanc.
Vam considerar que la millor manera de desbloquejar aquesta situació havia de ser una trobada sincrònica a través dels Hangouts, ja que les interaccions asincròniques no ens ajudaven, del tot, a definir-nos.
La sessió de xat va actuar com a desllorigador i l'endemà ja van començar a aflorar les primeres propostes que, de nou, ens reconduïa cap al bon camí després d'estar perduts per la selva.
Aquest pas també va suposar un enfortiment del grup ja que ens va fer veure que malgrat hi havia un obstacle que cadascú en la seva intimitat el percebia com a gegantí, un cop combinàvem les nostres potencialitats individuals pel bé del grup, l'obstacle passava a ser un gegant amb peus de sorra.
A nivell individual, m'ha encantat comprovar que tots aquells temors que podia tenir respecte a la coordinació d'un equip en un entorn virtual s'han esfumat de cop, que gràcies a trobar-nos una dificultat i superar-la col·lectivament he pogut espantar fantasmes i generar una confiança envers a les dinàmiques grupals virtuals.
"Cap de nosaltres és tant bo com tots nosaltres junts"
Ray Kroc


