Doncs bé, ara sí que podem afirmar que el trajecte ha acabat. Un trajecte que es va iniciar ara deu fer uns 3 mesos ben bons i que tots els tripulants afrontaven amb il·lusió però amb temor, amb determinació però amb dubtes: que era això de fer un treball en grup en un entorn virtual amb una colla de desconeguts que ves a saber per a on et podien sortir?? A més a més, vaig tenir la inconsciència de plantejar un tema de treball: ja que havíem de fer un treball en grup, que millor de fer-lo sobre algun tema que em resultés la mar d’ interessant no??
Doncs bé, ara que tornem a estar a terra ferma, amb un bon botí entre les mans, penso que l’experiència ha estat molt bona, que això de portar una doble vida en format virtual també serveix per idear, projectar i construir una cosa tant complexa i enriquidora com és un treball.Suposo que això ens anirà molt bé per preparar-nos pel món que s’està formant davant nostre, un món on cada cop més la virtualitat serà més real que la realitat empírica en si mateixa.
He tingut la sort de comptar amb uns acompanyants que m’ho han posat molt i molt fàcil. Seria il·lús pensar que en qualsevol treball en equip, per molt que un vulgui, no pot control·lar com la resta de persones s ’implicaran en el projecte. I sé que aquesta experiència no serà la norma, serà difícil tornar a trobar unes personetes com el Moisès, l’ Aura i la Carla que demostren que amb bona voluntat, sacrifici, empatia i companyonia, qualsevol repte es pot superar malgrat que a priori no ho sembli.
Si ens endinsem en el projecte pròpiament dit, poder treballar sobre l’OG m’ha proporcionat una sèrie de coneixements i m’han suscitat una sèrie de reflexions força interessants. És un repte preciós que hem d’afrontar com a societat, però tenim en compte el context politicoeconòmic per on ens movem, sé que la plenitud d’un OG en unes condicions favorables als ciutadans, ara per ara, és una utopia. Això no vol dir que no hi cregui ni que tingui la percepció que és l’horitzó cap a on ens hem de dirigir, però ens hi hem d’acostar amb peus de ferro i molts conscients de les dificultats, interessos i motivacions que ens trobarem pel camí amb l’objectiu de desvirtuar-lo perquè la implantació no sigui del tot real i efectiva.
Ja per acabar, si em centro en els aspectes tècnics, tecnològics i procedimentals de l’assignatura, les meves competències en programes com Drive, Zotero, Gantter,Sites...han augmentat significativament, tot i que penso que alguns procediments de com vertebrar el projecte no ens han acabat d’ajudar en la confecció del mateix. Hi ha hagut moments que els recursos tecnològics més que ajudar-nos, ens han generat unes dificultats que pensem que no s’haguessin manifestat si els recursos emprats haguessin sigut uns altres. Però bé, al cap i a la fi un sap que una bona manera d’aprendre i de dominar recursos és quan es presenten dificultats, que si tot va ben rodat i flueix d’una manera harmònica un no s’ha de trencar el cap per desxifrar el funcionament de les coses i, en conseqüència, el nivell d’aprenentatge acaba essent més superficial.
Doncs diria que això és tot. M’acomiado de tots vosaltres tot desitjant que no m’hagi fet molt pesat i que, de tant en tant, us hagi arrencat algun somriure per fer més plàcid el trajecte.
“La sabiduría no nos es dada; debemos descubrirla por nosotros mismos tras un viaje que nadie puede evitarnos ni recorrer por nosotros."
Marcel Proust
