Entrem en la recta final

A falta de tres dies per la entrega de la PAC, tot són nervis i presses. Estem repassant que tot sigui correcte, que no ens deixem res encara que sabem que la feina ja està feta. Ens va costar horrors començar. No sé perquè, però crec que tots, en major o menor grau, ens vam bloquejar. Després de llegir l'enunciat de la PAC i les successives directrius per poder començar, vaig tenir aquella sensació de quan el professor et lliura l'examen, tens una hora i escaig, sents la pressió, comences a llegir les preguntes i tot et sona a klingon. Per sort això és un treball en equip i mai estem sols davant el perill. Vam optar per fer una trobada síncrona al hangouts per intentar engegar, i a partir d'aquell moment, tot va anar sobre rodes. Els nervis es van esvair i ens  vam posar d'acord al moment. Per sort, hem sabut aprofitar tots els recursos que disposem per comunicar-nos, ja que amb l'aula de debat, no hi ha prou. Al principi, quan estàvem redactant els acords inicials, érem una mica reticents a utilitzar eines de comunicació síncrones, però crec que al final, han sigut vitals per poder portar el treball endavant. A més, ens ha servit per poder conèixer-nos millor i per crear llaços d'afecte i amistat. Així doncs, he pogut conèixer els periquitos de l'Aura, el Boris i l'Àgata, gaudir dels vídeos de la Carla i de les ocurrències del Josep.

 Parlant de la  dinàmica de treball que hem assolit a aquesta segona PAC, crec, com ja vaig comentar a la primera entrada, que ha sigut una mica caòtica, però en el bon sentit de la paraula. No hem creat una estructura monolítica de treball. Al final, sense voler, cadascú ha anat desenvolupant el que millor sap fer, i alhora, afegir  petites aportacions als treballs dels altres, complementant-nos a la perfecció. Per tant , crec que hem assolit els nostres objectius de forma solvent. Ara tan sols queda posar-ho cuqui i llestos!

 Font: Youtube

"Són tres les coses que li diria a un equip per ajudar-lo a mantenir-se unit: Quan alguna cosa resulta malament: jo ho vaig fer. Quan alguna cosa resulta més o menys bé: nosaltres ho vam fer. Quan alguna cosa resulta realment bé: vostès ho van fer"."Paul" Bear "Bryant

Setmana decisiva

                                                                    Font: Youtube



     Aquesta última setmana s'iniciava com la setmana clau per desenvolupar tota aquella planificació que havíem acordat, de dur a terme la part més executiva d'aquest segon tram de temporada.

     Com ja hem comentat en les diverses entrades al blog, tots vam considerar que una bona estructuració del projecte era l'esquelet indispensable perquè el recorregut fos l'indicat. Però un cop formalitzat aquest esquelet, començava aquell punt on totes aquelles idees, conceptes, acords...havien de quedar degudament reflectits, començar a articular tots aquells músculs perquè encaixessin en l'òrgan.

     Primer de tot, m'agradaria destacar que com a coordinador d'aquesta PAC no puc estar més orgullós dels meus companys. Hem funcionat com un engranatge perfecte, creant aquelles sinèrgies que ens han permès avançar i, de mica en mica, visualitzar que la feina que havíem ideat començava a fer-se real.
     Hem pogut evidenciar que més que distribució de tasques, hi ha hagut una codistribució de tasques; que en aquell aspecte en què un estava treballant, sempre tenia un company que li proporcionava un punt de vista complementari que només feia que enriquir el contingut. Quan un de nosaltres es trobava en un laberint, automàticament n'apareixia un altre per retrobar el camí per treure'n l'entrallat. En aquest sentit, la missatgeria instantània ha ajudat molt a dinamitzar el treball, ja que sempre que hi havia algun dubte o aportació puntual que era comentada pel xat en viu, passaven pocs minuts en què la resta de membres hi diguessin la seva. Ha estat una eina complementària que sempre ens ha ajudat per no quedar-nos encallats sense marge de maniobra.

     Pel que fa a la resta d'aspectes que abraça el contingut en si del projecte, fins ara ens hem entès a la perfecció. La implicació de tots ha estat màxima, sense que hi hagi hagut cap situació que desestabilitzés la mecànica del grup i el desenvolupament del projecte.
     S'ha consensuat un índex molt complert i polièdric que ens permetrà acostar-nos al tema de l' Open Government des d'un paradigma molt afí a la nostra disciplina gràcies a unes cerques inicials molt acurades amb el fons de la qüestió.

     En fi, espero i desitjo que aquesta dinàmica es consolidi en la següent etapa, ja que així tindré el ple convenciment que no només assolirem els objectius prefixats, sinó que les meves competències aniran ampliant horitzons per obra i gràcia de compartir aquest projecte amb aquestes tres persones tant enriquidores (i meravelloses)