Presentació del projecte

Durant la prova final ens trobem davant el desenllaç del nostre projecte: la seva presentació. Com si es tractés d’una obra de Furoshiki, l’art tradicional japonès, els membres de La Fundació haurem de decidir quines teles són les òptimes per a representar el nostre projecte i embolcallar-lo acuradament.

                    Imatge sota llicència Creative Commons. Font:Flickr

Per a fer-ho primer de tot és necessari repassar el contingut que es presentarà, així que al començar aquesta última fase del projecte, els membres de La Fundació vam fer una última avaluació i les rectificacions necessàries del contingut del nostre Sites.

Un cop avaluada la nostra wiki, vam decidir realitzar una conversa síncrona a través de Hangouts per tal de decidir com portaríem a terme la nostra presentació. Va ser durant aquesta conversa quan va sorgir la idea de gravar cadascun de nosaltres un vídeo breu per a presentar els membres de La Fundació.

Sincerament aquesta última setmana ha estat bastant complicada per mi i he pogut ajudar poc als meus companys, la veritat és que ells han estat en tot moment recolzant-me i un cop més m'han demostrat la importància dels treballs en equip.

L'inici del projecte finalitzat

                                                                              Font: https://mediamag.am


Doncs aquesta és la meva sensació: que després de moltes i moltes hores endinsant-nos en el fabulós però alhora fastuós univers de l' Open Data, tinc la sensació que el projecte s'ha fet gran i que, des de les altures, estic força orgullós de la feina que hem desenvolupat aquest equip.

Un equip que s'ha compenetrat la mar de bé, que hem remat tots alhora, que ens hem arremangat quan la situació ho ha requerit...però alhora un equip divertit, per moments lisèrgics, per moments surrealista...Vaja, que aquest tarannà de companyonia on cadascú parlava de les seves fílies i de les seves fòbies ha contribuït, de manera inconscient per a tots, en compactar l'esperit col·lectiu i fer una mica menys feixuc el dia a dia del projecte.

Lògicament el projecte no ha acabat, just ara acaba de començar ja que si no som capaços d'articular i vertebrar una lògica i un sentit fora de nosaltres mateixos, segurament tota la feina haurà servit de molt poc.
Sóc conscient que un projecte no es configura per als propis creadors del mateix, sinó per donar resposta, per posar una mica de llum, a tots aquells interrogants i inquietuds que provenen de l'exterior del grup de treball. I ara és quan tocarà enfrontar-nos-hi, ara és quan comprovarem si hem estat capaços de descobrir aquest microunivers a la resta de companys de l'assignatura.

Fins fa quatre dies tenia la sensació que el projecte moria en mans del Site, que aquest seria el seu lloc de repòs des d'on es manifestaria ad eternum. Però no, anava equivocat.
Just quan el projecte toca a la seva fi, just quan el projecte el podem donar per finalitzat, tot just ens indica que és en aquest moment quan neix, quan aflora, quan pren vida en mans de la resta de persones.

Esperem, doncs, que aquest nounat ens proporcioni moltes més respostes que preguntes.

Desenvolupament dels continguts

La setmana passada vaig comentar les dificultats que ens vam trobar durant l'elaboració del mapa conceptual mitjançant Bubbl i la solució que vam proposar per a evitar que el mateix problema tornés a succeir.

Al llarg d'aquesta setmana hem estat desenvolupant els continguts del nostre projecte. Per a realitzar-ho primer vam repartir-nos els diferents apartats segones les preferències de cada membre del grup i més endavant, vam planificar l'extensió que volíem dedicar a cada secció, prenent com a referència la proposta oferida pel nostre professor col·laborador (de 3.000 a 4.000 paraules en total).

Imatge sota llicència de Creative Commons. Font: Pixabay

A part del petit inconvenient que els meus companys han comentat entorn al Google Sites (només podia editar-hi una sola persona en un mateix moment), la veritat és que l'elaboració d'aquesta tasca no ha presentat cap dificultat rellevant, tots els membres del grup teníem clar quina feina havíem d'elaborar i tot i que alguns apartats han sigut realitzats per més d'una persona, no ens ha suposat cap problema. Això és degut a que en tot moment hem tingut una comunicació molt bona entre l'equip, quan se'ns presentava un dubte iniciàvem un debat mitjançant el nostre espai de l'aula o inclús, en algun cas hem utilitzat el propi Google Sites per a comunicar-nos, deixant un missatge juntament amb el contingut del projecte, marcat amb el nostre color pertinent.

Així doncs, personalment crec que tot i que en un principi la tercera PAC va presentar certes dificultats i va arribar a angoixar-me una mica, a mesura que l'hem anat avançant, la realització del projecte ha esdevingut molt més tranquil·la i satisfactòria.

Temps Perdut

Font: Pixabay.com

Ja ens hem endinsat en la part del projecte que més temia, la redacció de continguts. Estic patint més del desitjat, per varis motius. El principal handicap és la manca de temps. Les obligacions personals, un excés d’hores de feina i la família fan que redacti a ràfegues intermitents. De vegades neix una bona idea al meu cap, però en aquest mateix instant no puc escriure i aquesta passa a millor vida. D’altres, l’esgotament provoca que ni tan sols em plantegi escriure ni una paraula, el cervell ja fa estona que ha desconnectat . El bucle pervers pot durar varis dies, a la espera de que les bones idees i el temps de dedicació al projecte es sincronitzin i em permetin continuar. Estudiar en aquestes condicions, amb una mancança de temps important, està sent el meu tour de force particular, però de moment la determinació és forta. Els meus companys també estan fent filigranes per treure temps d’on no hi ha i observar com ho aconsegueixen em dóna forces per continuar.

Un altre obstacle a superar en la qüestió de la redacció és l’idioma. El català no és la meva llengua habitual, la fluïdesa no és la mateixa com la que tinc en castellà. Per aquest motiu, vaig triar fer totes les assignatures en català, per poder practicar i millorar en aquest aspecte encara que suposi un esforç extra.

En conseqüència, la manca de temps i la poca traça en la redacció s’estan tornant en un autèntic malson en aquesta tercera PAC.

Ja entrant en matèria, coincideixo amb en Josep que els Sites no és la millor eina per treballar en grup i és fins i tot contradictori amb el propòsit de l’assignatura. Si hem de redactar entre tots el contingut directament al propi Sites, com podem fer que sigui una tasca interactiva i dinàmica si hem d’escriure per torns perquè no poden editar dues persones la mateixa pàgina a la vegada? Potser s’ha triat aquest mètode per afegir més dificultat al procés? Per sort i gràcies a altres eines síncrones, hem pogut reduir aquest problema a la categoria d’anècdota.

Cogita finem

  

   Doncs si, segurament aquesta és la frase que ha definit aquesta última setmana.

     Una setmana que, en termes ciclistes, podria ser ben bé una etapa de contra rellotge. Malgrat que la distribució de tasques ha equilibrat adequadament la feina de cada membre, tots hem sigut conscients que un pas en fals en aquesta etapa pot ser clau de cara a la PAC final. 

     Tots teníem moltes ganes d'aportar molt en el projecte, però hem estat una mica engabiats en un topall de paraules màximes que, lògicament, dificultava la nostra feina però alhora l'enriquiria. Sempre he pensat que sintetitzar és un art que molts pocs dominen i aquesta part era una prova de foc per a tots. 

     Penso que vam fer una distribució de paraules força òptim per poder armar un bon treball sense defugir cap aspecte i potenciant aquells que estan relacionats amb la nostra disciplina. Hem compartit un mateix punt de vista de quins aspectes havíem de donar més èmfasi en el treball, així que no hi ha hagut cap conflicte en aquest marc, malgrat que a priori en podria haver ocasionat algun.

   Poca cosa més a comentar d'aquesta setmana, ja que ha estat caracteritzada per un treball força individual amb puntuals consultes amb el companys de com enfocar algun tema en concret. Tot i això, ara encarem la recta final on haurem d'acabar de realitzar la posada en comú i validar tant el contingut com les conclusions.

   Doncs res més, fins la setmana que ve ja plenament immersos en la PAC final.

Tecnologia antitecnològica

   

Doncs sí, l'última setmana la podria definir en base a aquesta oxímoron per culpa d'un programari que, en comptes de facilitar-nos la feina, ens la ha dificultat. Però abans d'entrar en aquest tema, anem per parts.

     La setmana passada es va iniciar aquesta tercera PAC, una PAC que es planteja com a decisiva per a la formulació final del projecte. Tots som conscients que hem de presentar un avantprojecte consolidat del què serà el nostre objecte d'estudi, així que era imprescindible posar-nos a fer feina des del primer minut per poder articular un bon desenvolupament dels diversos objectius que hem d'assolir.

     Tal i com ha comentat l'Aura, vam iniciar la setmana treballant entorn al mapa conceptual, pal de paller per a la redacció de continguts. Després de discutir sobre diversos programaris, vam optar per elegir el bubbl.
El primer entrebanc que ens vam trobar fou que no permetia treballar de manera sincrònica. Això va comportar que traslladéssim els debats entorn al mapa conceptual en un espai del Drive i a través del Whatsapp. Lògicament no és una manera molt pràctica i funcional de treballar, però vam saber trobar recursos alternatius per superar aquesta primera pedra.
Però la sorpresa va saltar al cap d'uns dies quan vam comprovar que bona part de la feina s' havia esfumat per art de màgia. Ja no va ser només la inversió de temps perduda per part del Moisès, sinó algun mal de cap derivat d'intentar resoldre l'entrellat.

     A principis d'aquesta setmana, un cop que el mapa conceptual ja s'havia treballat a fons, vam començar a redactar els continguts.
I va ser en aquest punt on ens vam tornar a trobar el següent entrebanc tecnològic: el Sites no permet editar dues persones a la vegada, ja que, com em va passar, en el moment de guardar el fruit del treball, el del company se'n va anar en orris.
Això va suposar tornar a trobar una alternativa per evitar aquesta eventualitat: fer una còpia de seguretat del text en una carpeta del Drive. A nivell personal, trobo una mica incoherent i paradoxal  haver d'usar aquesta recurs tecnològic amb certes limitacions manifestes en detriment d'altres opcions que podrien facilitar i optimitzar la feina.

Però en fi, ningú va dir que seria fàcil, i malgrat que hem patit algun sotrac en aquest moment clau del projecte, hem continuat avançant en bon peu i segons els tempos marcats.

Tercera PAC: comencem forts!

Aquesta nit ha finalitzat una setmana bastant caòtica per mi, durant la qual la meva rutina s'ha basat en treure temps de sota les pedres i estirar-me una mica dels cabells... jeje. Finalment però, l'he pogut superar amb èxit.

Per altra banda també fa ben poc que ha començat una nova etapa dins la meva vida acadèmica que em presenta un repte encara més important: ser coordinadora de La Fundació durant la tercera PAC del nostre projecte. Així doncs, després d'un cap de setmana bastant intens, em disposo a assumir aquest rol que, de ben segur, m'ajudarà a adquirir noves competències.

                                           Font: https://pixabay.com/en/road-sign-site-attention-note-663360/

La primera tasca que ens calia resoldre dins aquesta PAC era l'estructuració del projecte mitjançant un mapa conceptual. Per a portar-ho a terme vam utilitzar la plataforma Bubbl, ja que tots quatre membres de l'equip vam creure que ens permetia obtenir bons resultats i la seva utilització era senzilla. El que cap de nosaltres imaginava és que Bubbl també ens aportaria una lliçó.

Després de debatre com ens organitzaríem per desenvolupar el mapa conceptual (ja que Bubbl requereix que només una persona editi en un mateix moment), vam posar fil a l'agulla i vàrem començar a treballar. Però, aquest cap de setmana, quan un dels membres de l'equip va voler comprovar com el nostre mapa conceptual anava desenvolupant-se, va adonar-se que gran part de la seva feina havia desaparegut i al seu lloc, hi apareixien les aportacions de la resta. Ens trobàvem davant la primera "mini-crisi" de La Fundació, i dic "mini-crisi" perquè en qüestió de minuts vàrem adonar-nos que no es tractava de l'incompliment de la nostra norma primordial (no eliminar mai la feina dels demès), sinó que, el que passava era que el guardat automàtic de Bubbl ens havia jugat una mala passada.

Fruit d'aquest petit conflicte va sorgir una nova regla: cada nova aportació dins el mapa conceptual havia de ser capturada i emmagatzemada dins una carpeta conjunta. Així, si per mala sort tornés a succeir, la feina quedaria sempre guardada i a punt per ser traslladada de nou a Bubbl.

Un cop més La Fundació ha aconseguit resoldre un imprevist i ha adoptat les mesures necessàries per a evitar que el mateix error torni a succeir. Així doncs, amb una nova lliçó apresa (i amb la reestructuració del nostre mapa conceptual en marxa), és hora d'endinsar-se a la següent tasca: el desenvolupament del nostre projecte.