Doncs si, segurament aquesta és la frase que ha definit aquesta última setmana.
Una setmana que, en termes ciclistes, podria ser ben bé una etapa de contra rellotge. Malgrat que la distribució de tasques ha equilibrat adequadament la feina de cada membre, tots hem sigut conscients que un pas en fals en aquesta etapa pot ser clau de cara a la PAC final.
Tots teníem moltes ganes d'aportar molt en el projecte, però hem estat una mica engabiats en un topall de paraules màximes que, lògicament, dificultava la nostra feina però alhora l'enriquiria. Sempre he pensat que sintetitzar és un art que molts pocs dominen i aquesta part era una prova de foc per a tots.
Penso que vam fer una distribució de paraules força òptim per poder armar un bon treball sense defugir cap aspecte i potenciant aquells que estan relacionats amb la nostra disciplina. Hem compartit un mateix punt de vista de quins aspectes havíem de donar més èmfasi en el treball, així que no hi ha hagut cap conflicte en aquest marc, malgrat que a priori en podria haver ocasionat algun.
Poca cosa més a comentar d'aquesta setmana, ja que ha estat caracteritzada per un treball força individual amb puntuals consultes amb el companys de com enfocar algun tema en concret. Tot i això, ara encarem la recta final on haurem d'acabar de realitzar la posada en comú i validar tant el contingut com les conclusions.
Doncs res més, fins la setmana que ve ja plenament immersos en la PAC final.

No et considerava fan de Miguel Indurain!;-)
ResponEliminamMM..mai ha estat sant de la meva devoció, però admeto que era un crack! Tot i això, era molt de Pantani!
ResponElimina