Sprint a meta

Ha arribat el moment de la veritat. Ahir els meus companys i jo vam presentar en societat el nostre projecte. Aquest treball és la culminació del nostre esforç i tenacitat, ens sentim orgullosos. El procés ha sigut com pujar l'Alpe D'Huez. Les primeres rampes les encares amb força, saps que és molt dur però estàs  preparat. A mida que vas pujant, l'energia  inicial va minvant i els dubtes neixen el teu cap. Potser que no arribi al cim! Al final, treus forces d'on no hi ha ,fas l'últim sprint i...voilà! Repte aconseguit! El que ningú ens diu és que després de coronar, s'ha de baixar, que és tan important com la pujada. Ara ens trobem en aquest punt. Hem assolit el cim, però encara no la meta.
Vull fer un canvi de xip i encarar la PAC final de manera positiva. Les crítiques m'afecten molt negativament, no les assimilo massa bé. Per això vull encarar la PAC com el meu company Josep Maria, pensant que aquestes faran el nostre treball millor, més complert. Per tant, serà un bon test per les pròximes assignatures, i en general, pel meu dia a dia.

"A res en la vida se li ha de témer. Només se li ha de comprendre"

 Marie Curie

Font :http://www.lesliewong.us

Projecció del projecte

Ahir va ser el dia que el nostre projecte, fins ara mimat, cuidat, estimat només per nosaltres, passava a ser de tots els companys de l'aula, de domini públic.
Després d'uns mesos tancats en la nostra cova perfilant, construint i creant la nostra obra, ara és quan surt a la llum i veurem si la nostra creació, la nineta dels nostres ulls, es percebuda de la mateixa manera per la part de persones que no han tingut la sort de compartir el procés de gestació.

Suposo que és com tenir un fill: que dins del teu entorn, de la teva llar, el veus com la personeta més maca, simpàtica i agradable del món...i quan la resta dels teus amics i companys el veuen, penses que ells també el veuen amb els teus ulls.

I aquesta etapa del projecte és important ja que ens proporcionarà una sèrie de punts de vista diferents perquè el treball sigui el més complert possible. Segurament, des de dins, costa més de veure els defectes, els vicis o demès contingències negatives, així que suposo que aquest nou focus de llum serà molt important per detectar aspectes que hem estat incapaços de copsar.

Esperem i desitgem que els companys siguin exigents tal i com ho hem estat amb nosaltres mateixos. Com més exigents siguin, més complerta serà la nostra obra.

Ens tornem a trobar per aquí, a veure que ens depara aquesta nova setmana que just acabem d'encetar.

Presentació del projecte

Durant la prova final ens trobem davant el desenllaç del nostre projecte: la seva presentació. Com si es tractés d’una obra de Furoshiki, l’art tradicional japonès, els membres de La Fundació haurem de decidir quines teles són les òptimes per a representar el nostre projecte i embolcallar-lo acuradament.

                    Imatge sota llicència Creative Commons. Font:Flickr

Per a fer-ho primer de tot és necessari repassar el contingut que es presentarà, així que al començar aquesta última fase del projecte, els membres de La Fundació vam fer una última avaluació i les rectificacions necessàries del contingut del nostre Sites.

Un cop avaluada la nostra wiki, vam decidir realitzar una conversa síncrona a través de Hangouts per tal de decidir com portaríem a terme la nostra presentació. Va ser durant aquesta conversa quan va sorgir la idea de gravar cadascun de nosaltres un vídeo breu per a presentar els membres de La Fundació.

Sincerament aquesta última setmana ha estat bastant complicada per mi i he pogut ajudar poc als meus companys, la veritat és que ells han estat en tot moment recolzant-me i un cop més m'han demostrat la importància dels treballs en equip.

L'inici del projecte finalitzat

                                                                              Font: https://mediamag.am


Doncs aquesta és la meva sensació: que després de moltes i moltes hores endinsant-nos en el fabulós però alhora fastuós univers de l' Open Data, tinc la sensació que el projecte s'ha fet gran i que, des de les altures, estic força orgullós de la feina que hem desenvolupat aquest equip.

Un equip que s'ha compenetrat la mar de bé, que hem remat tots alhora, que ens hem arremangat quan la situació ho ha requerit...però alhora un equip divertit, per moments lisèrgics, per moments surrealista...Vaja, que aquest tarannà de companyonia on cadascú parlava de les seves fílies i de les seves fòbies ha contribuït, de manera inconscient per a tots, en compactar l'esperit col·lectiu i fer una mica menys feixuc el dia a dia del projecte.

Lògicament el projecte no ha acabat, just ara acaba de començar ja que si no som capaços d'articular i vertebrar una lògica i un sentit fora de nosaltres mateixos, segurament tota la feina haurà servit de molt poc.
Sóc conscient que un projecte no es configura per als propis creadors del mateix, sinó per donar resposta, per posar una mica de llum, a tots aquells interrogants i inquietuds que provenen de l'exterior del grup de treball. I ara és quan tocarà enfrontar-nos-hi, ara és quan comprovarem si hem estat capaços de descobrir aquest microunivers a la resta de companys de l'assignatura.

Fins fa quatre dies tenia la sensació que el projecte moria en mans del Site, que aquest seria el seu lloc de repòs des d'on es manifestaria ad eternum. Però no, anava equivocat.
Just quan el projecte toca a la seva fi, just quan el projecte el podem donar per finalitzat, tot just ens indica que és en aquest moment quan neix, quan aflora, quan pren vida en mans de la resta de persones.

Esperem, doncs, que aquest nounat ens proporcioni moltes més respostes que preguntes.

Aquesta setmana ens ho hem passat teta!

Aquesta setmana ha sigut divertida. Hem aportat un component boig al nostre treball i hem rigut molt.

Tal com ha explicat en Moisés, vàrem decidir de posar cara i ulls a La Fundació fent un vídeo de presentació. I com que el membres del grup de seriosos ho som poc (bé, ja sabem que en Josep Maria és un "gentleman" de cap a peus, però en el fons és un "catxondu") varem decidir fer fora a la vergonya i el pànic escènic i fer un vídeo en la nostra línea.

Font: http://www.pexels.com

Després havíem d'incloure el vídeo al nostre Prezi (i com que ens ha quedat molt "cuqui" també al Site), i aquí va ser quan varen fer la seva aparició estel·lar en Josep Maria i en Moisés. Primer, i guiant-nos els passos com sempre (si no fos per ell encara ens ho estariem rumiant) en Josep Maria va posar-nos una magnífica proposta de contingut pel Prezi al Drive. No hi havia dubte que, si amb aixó no generaven atracció cap al nostre projecte, ja no ho faria res.


Havent decidit que una proposta tan engrescadora ja s'havia de plasmar al Prezi vàrem posar-nos en marxa en Moisés i jo a remenar l'aplicació. La veritat és que el vaig fer parar boig, li desfeia sense voler les rutes i li posava marcs a on no havien de ser! Però per sort, al sortir per complir amb les meves obligacions maternals i domèstiques, en Moisés va poder fer la seva màgia i... Tatxàn! Tenim una presentació que fa posar la pell de gallina (i amb el punt rocker que tant ens agrada)

Finalment, només faltava incloure-hi el factor boig. Tots em van fer arribar a través del Drive les seves presentacions en vídeo i ho vaig posar tot en comú. Després de parar bojos amb músiques, rutes i mil i una coses que no quadraven, vàrem poder-lo incloure al Prezi. N'estic molt satisfeta del resultat!

Em fa una mica de pena que ja s'estigui acabant aquest projecte... Realment ens ho estem passant molt bé!

El compañerismo es algo magnífico, ilumina los 

senderos la vida, alegra el ánimo y se cotiza alto.

Paul Harris (1868-1947)