Imatge sota llicència Creative Commons. Font: Pixabay
Finalment, ha arribat el moment d'acomiadar el projecte pel qual a La Fundació hem estat lluitant durant sis mesos. No ha estat un camí fàcil, durant la realització del nostre treball ens hem trobat amb imprevists tècnics i personals, però gràcies a la nostra dinàmica de grup ens n'hem acabat sortint sempre, beneficiant-nos així de les lliçons que aquestes experiències ens podien aportar i procurant no ensopegar mai dues vegades amb la mateixa pedra.
Si miro enrere, m'adono que gràcies a aquest projecte i sobretot, al meu equipàs, jo també he tingut l'oportunitat d'anar creixent i evolucionant a mesura que el nostre treball ho feia. El primer que em ve al cap (i de fet, la millor ensenyança que m'emporto) és la gran sensació de nerviosisme que vaig experimentar el dia que em va tocar elegir el meu grup, tenia por de que aquella elecció acabés sent, posteriorment, un problema durant els pròxims sis mesos. Intentava trobar persones semblants a mi, amb qui em pogués entendre o identificar i al veure que no me'n sortia, vaig acabar escollint el meravellós grup de La Fundació per l'interès que em despertava el tema proposat pel Josep Maria. Així doncs, em trobava davant un pensament erroni que gràcies a La Fundació acabaria superant.
Actualment puc afirmar que en aquells moments estava cercant l'impossible, que no existeixen dues persones iguals, que a La Fundació tots tenim els nostres punts forts i febles, les nostres aficions, la nostra vida personal diferent de la resta de membres de l'equip... I que són aquestes diferències les que ens han enriquit i han aconseguit que avui em senti tant orgullosa del projecte que presentem. En resum, he après que un equip no és ric per les similituds dels seus integrants, sinó per les seves diferències, i que La Fundació no es limita a ser un conjunt homogeni, sinó que té quatre peces diferents i importantíssimes que són les que l'han fet especial: El Josep Maria, la Carla, el Moisès i l'Aura.
A més, m'he emportat un munt d'aprenentatges relacionats pròpiament amb les TIC i he tingut l'oportunitat de conèixer plataformes web que eren totalment desconegudes per mi (com per exemple Gantter, gràcies Moisès per donar-me un cop de mà!) a part d'endinsar-me en el meravellós món del Govern Obert.
La Pràctica Final ha estat, sens dubte, la més complicada de realitzar des del meu parer. Personalment l'activitat que va ser mes difícil de realitzar per mi, va ser el fet d'haver de valorar el treball realitzat per un altre equip, ja que els meus projectes han estat avaluat contínuament, però mai havia hagut d'assumir jo el rol d'avaluadora. Sóc conscient de que la meva valoració és susceptible de moltes millores, de fet, realment no sabia com havia de començar-la, ni com l'havia de continuar... Recordo que em trobava davant un document de text en blanc, el qual havia d'omplir, i estava constantment envoltada de dubtes. Observava el projecte de l'equip Boig Data! amb la mateixa estimació amb la que hauria pogut observar el de La Fundació, era conscient de la importància que devia tenir aquell treball per la Pilar Quintilla, l'Elisenda Jané, la Ruth Cortés i en Camilo Rocca, i que probablement a ells les crítiques dels companys de l'aula (encara que fóssin constructives) els podien afectar una mica, com a nosaltres ens afectarien en un primer moment.
També penso que l’oportunitat de poder redactar la nostra defensa en equip va ser un punt a favor nostre, ja que un cop més vam poder demostrar del que és capaç La Fundació. Altres activitats interessants han estat la rebuda de valoracions externes i la futura correcció del nostre treball, gràcies a aquestes experiències hem pogut adonar-nos que les opinions i suggeriments proposades pels companys de la nostra aula, han contribuït a que el nostre apreciat projecte hagi pogut créixer una mica més.
