Klaatu barada nikto

Aquesta setmana l'he començat amb pocs ànims. L'estrès dels dies anteriors, previs a l'entrega de la PAC 3 van propiciar un efecte negatiu sobre la meva moral. Inicies un diàleg intern amb tu mateix i sorgeixen qüestions com si aquest patiment val  la pena i que nassos estic fent. Però per sort, dos factors han fet que la situació canvii radicalment. El primer i més important, és la consecució d'una bona nota a la PAC2, tant grupal com individual. Ha sigut un xic desconcertant treballar i lliurar la PAC3 sense conèixer la nota de l'anterior, més que res perquè no sabíem si anàvem pel  bon camí. Suposo que no ha de ser fàcil  corregir un treball d'aquestes característiques, amb tants paràmetres per avaluar. Sigui com sigui, sembla ser  que anem per la senda de l'èxit. L'altre cop de moral va ser la trobada síncrona al hangouts que vam establir ahir a la nit els meus companys i jo. Principalment, vam estar parlant sobre com hem de presentar el projecte, quines opcions tenim i com l'executarem. De moment no puc dir res, perquè és secret ;-). El moment estel·lar de la nit va ser quan Carla va proposar fer un vídeo de presentació dels membres del grup. No sabíem si era en broma o anava de debò, però la idea va anar quallant i en pocs minuts ens vam engrescar. No puc avançar més, només dir que el guió ja està confeccionat i  els actors de La Fundació  apunt de debutar a la petita pantalla.

Font:Youtube

Situació actual: pur estrès

Pel que sé i llegeixo dels meus companys, no sóc l’única que se sent una mica desbordada amb l’acumulació de tasques i el fet de compaginar-les amb la nostra vida personal i laboral.

Font: http://www.flickr.com

Personalment, aquest semestre estic patint. Em trobo que cada dia suposa un suplici triar quina tasca he de prioritzar: el projecte en grup, les PAC de les altres assignatures, el temari de les oposicions que estic preparant (que no tenir previst presentar-m’hi a inicis del semestre) o la feina domèstica (crec que començaré a batejar les boles de borrissol que rodolen per el terra de casa meva).

Segueixo amb el neguit de publicacions anteriors. La por de no aportar prou al grup, de no ser prou útil, de fer menys que els altres. Realment aquest semestre no és agradable. Massa feina! (Ho potser és que no em sé organitzar prou.)

Feia anys, de fet des de que vaig entrar de ple al món laboral, que no esperava els estius amb candeletes. Igualment me’ls passava treballant... Però aquest any si que seran de “semi-vacances” sense haver de pensar uns mesos en les PAC.

Sort que ja estem a la recta final!