Aquesta setmana ens ha servit per aprendre molt més enllà de
les Competències TIC. Amb l’elaboració del contingut del projecte hem aprés
molt sobre el Govern Obert.
Personalment, un fet que m’ha cridat l’atenció és com el l’Open
Goverment i l’Open Data esdevenen, per molta gent, conceptes clau en el
desenvolupament de la societat mundial.
Font: http://www.pixabay.com
Existeix una voluntat de que les dades en obert siguin un
fet omnipresent a la xarxa, ja que el seu ús i difusió constitueix una eina de
transparència i de bona praxis per els poders públics, les grans empreses i la
societat en general.
És emocionant que hi hagi una gran xarxa de persones treballant
per assolir aquesta fita, que nosaltres tinguem opció de contribuir-hi i que governs
com el de Catalunya estiguin adaptant-se a aquest nou model de món de la
informació.
A més a més, es bo veure com alguns estudis demostren que
les noves generacions digitals anem obrint pas cap a la normalització d’aquest
fet i que, potser, serem els precursors d’una nova revolució de la era de la
informació.
Estic impacient per veure què passarà en un futur pròxim!
El futuro pertenece a quienes creen en la belleza de sus sueños.
Falta ben poc per al
dia d'entrega i a La Fundació ja ho tenim tot gairebé enllestit.
Personalment crec
que aquesta PAC ha estat clau per demostrar-nos els avantatges que
poden aportar els treballs cooperatius. Hem superat obstacles, hem
seguit coneixent-nos, no hem deixat d'ajudar-nos, hem après i
sobretot en tot moment hem lluitat pel nostre objectiu comú.
Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/finger-gesture-good-good-job-great-163689/
La Fundació ha
esdevingut un petit mecanisme on cada peça és imprescindible i, si
bé es tracta d'un equip un xic anàrquic (tal i com comentava el
meu company Moisés a la seva primera entrada) no ens hem trobat amb
cap problema a l'hora de debatre, ni tan sols a l'hora de repartir
les tasques imprevisibles que podien sorgir a mesura que aquesta PAC
avançava, ja que en tot moment han sortit voluntaris per a
realitzar-les i cadascun de nosaltres ha vetllat pel bé de la resta
del grup.
Personalment estic
encantada de pertànyer a aquest magnífic equip. M'alegro molt
d'haver conegut al Josep Maria, el Moisés i la Carla i tenir
l'oportunitat de compartir un projecte amb ells. Està clar que sense
ells no hagués pogut aprendre ni la meitat del que he après i que
m'han aportat un munt de coneixements, tant d'àmbit acadèmic com
social.
Durant la pròxima
PAC em tocarà assumir el rol de coordinadora de l'equip. Desitjo i
procuraré en tot moment poder estar a l'altura i que els meus
companys se sentin tant còmodes com jo m'he sentit fins ara amb
ells, ja que han sigut capaços de transformar un grup de treball, en
una petita família.
Aquesta última setmana s'iniciava com la setmana clau per desenvolupar tota aquella planificació que havíem acordat, de dur a terme la part més executiva d'aquest segon tram de temporada.
Com ja hem comentat en les diverses entrades al blog, tots vam considerar que una bona estructuració del projecte era l'esquelet indispensable perquè el recorregut fos l'indicat. Però un cop formalitzat aquest esquelet, començava aquell punt on totes aquelles idees, conceptes, acords...havien de quedar degudament reflectits, començar a articular tots aquells músculs perquè encaixessin en l'òrgan.
Primer de tot, m'agradaria destacar que com a coordinador d'aquesta PAC no puc estar més orgullós dels meus companys. Hem funcionat com un engranatge perfecte, creant aquelles sinèrgies que ens han permès avançar i, de mica en mica, visualitzar que la feina que havíem ideat començava a fer-se real.
Hem pogut evidenciar que més que distribució de tasques, hi ha hagut una codistribució de tasques; que en aquell aspecte en què un estava treballant, sempre tenia un company que li proporcionava un punt de vista complementari que només feia que enriquir el contingut. Quan un de nosaltres es trobava en un laberint, automàticament n'apareixia un altre per retrobar el camí per treure'n l'entrallat. En aquest sentit, la missatgeria instantània ha ajudat molt a dinamitzar el treball, ja que sempre que hi havia algun dubte o aportació puntual que era comentada pel xat en viu, passaven pocs minuts en què la resta de membres hi diguessin la seva. Ha estat una eina complementària que sempre ens ha ajudat per no quedar-nos encallats sense marge de maniobra.
Pel que fa a la resta d'aspectes que abraça el contingut en si del projecte, fins ara ens hem entès a la perfecció. La implicació de tots ha estat màxima, sense que hi hagi hagut cap situació que desestabilitzés la mecànica del grup i el desenvolupament del projecte.
S'ha consensuat un índex molt complert i polièdric que ens permetrà acostar-nos al tema de l' Open Government des d'un paradigma molt afí a la nostra disciplina gràcies a unes cerques inicials molt acurades amb el fons de la qüestió.
En fi, espero i desitjo que aquesta dinàmica es consolidi en la següent etapa, ja que així tindré el ple convenciment que no només assolirem els objectius prefixats, sinó que les meves competències aniran ampliant horitzons per obra i gràcia de compartir aquest projecte amb aquestes tres persones tant enriquidores (i meravelloses)
Aquest blog té la pretensió de relatar les aventures i desventures de l' Aura,la Carla, el Moisés i el Josep Maria envers l'elaboració d'un projecte digital en equip entorn al concepte de l' Open Government, en l' ús de dades obertes en l'àmbit governamental i les conseqüències que aquestes poden comportar a la ciutadania. Per aquí podreu anar seguint totes les fases que, de mica en mica, anirem assolint fins a la confecció final del projecte. Serà un dietari virtual on cada membre anirà oferint el seu particular punt de vista sobre el dia a dia del nostre treball en grup, una petita escletxa oberta al món on mostrarem els nostres avenços, les nostres discussions, els nostres acords, els obstacles que haurem de superar...vaja, de com l'engranatge col·lectiu es va acoblant a partir de les potencialitats individuals de cadascú de nosaltres. Esperem, doncs, que d'aquí un parell de mesos arribem al final del trajecte tot transitant per un camí que no sabem si ens farà més savis, però si que estem segurs que haurà valgut la pena fer-lo.
"L'aspecte més trist de la vida actual és que la ciència guanya en coneixement més ràpidament que el què la societat guanya en saviesa"
