Temps Perdut

Font: Pixabay.com

Ja ens hem endinsat en la part del projecte que més temia, la redacció de continguts. Estic patint més del desitjat, per varis motius. El principal handicap és la manca de temps. Les obligacions personals, un excés d’hores de feina i la família fan que redacti a ràfegues intermitents. De vegades neix una bona idea al meu cap, però en aquest mateix instant no puc escriure i aquesta passa a millor vida. D’altres, l’esgotament provoca que ni tan sols em plantegi escriure ni una paraula, el cervell ja fa estona que ha desconnectat . El bucle pervers pot durar varis dies, a la espera de que les bones idees i el temps de dedicació al projecte es sincronitzin i em permetin continuar. Estudiar en aquestes condicions, amb una mancança de temps important, està sent el meu tour de force particular, però de moment la determinació és forta. Els meus companys també estan fent filigranes per treure temps d’on no hi ha i observar com ho aconsegueixen em dóna forces per continuar.

Un altre obstacle a superar en la qüestió de la redacció és l’idioma. El català no és la meva llengua habitual, la fluïdesa no és la mateixa com la que tinc en castellà. Per aquest motiu, vaig triar fer totes les assignatures en català, per poder practicar i millorar en aquest aspecte encara que suposi un esforç extra.

En conseqüència, la manca de temps i la poca traça en la redacció s’estan tornant en un autèntic malson en aquesta tercera PAC.

Ja entrant en matèria, coincideixo amb en Josep que els Sites no és la millor eina per treballar en grup i és fins i tot contradictori amb el propòsit de l’assignatura. Si hem de redactar entre tots el contingut directament al propi Sites, com podem fer que sigui una tasca interactiva i dinàmica si hem d’escriure per torns perquè no poden editar dues persones la mateixa pàgina a la vegada? Potser s’ha triat aquest mètode per afegir més dificultat al procés? Per sort i gràcies a altres eines síncrones, hem pogut reduir aquest problema a la categoria d’anècdota.

Tot a punt per la segona entrega

Falta ben poc per al dia d'entrega i a La Fundació ja ho tenim tot gairebé enllestit.

Personalment crec que aquesta PAC ha estat clau per demostrar-nos els avantatges que poden aportar els treballs cooperatius. Hem superat obstacles, hem seguit coneixent-nos, no hem deixat d'ajudar-nos, hem après i sobretot en tot moment hem lluitat pel nostre objectiu comú.

Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/finger-gesture-good-good-job-great-163689/

La Fundació ha esdevingut un petit mecanisme on cada peça és imprescindible i, si bé es tracta d'un equip un xic anàrquic (tal i com comentava el meu company Moisés a la seva primera entrada) no ens hem trobat amb cap problema a l'hora de debatre, ni tan sols a l'hora de repartir les tasques imprevisibles que podien sorgir a mesura que aquesta PAC avançava, ja que en tot moment han sortit voluntaris per a realitzar-les i cadascun de nosaltres ha vetllat pel bé de la resta del grup.

Personalment estic encantada de pertànyer a aquest magnífic equip. M'alegro molt d'haver conegut al Josep Maria, el Moisés i la Carla i tenir l'oportunitat de compartir un projecte amb ells. Està clar que sense ells no hagués pogut aprendre ni la meitat del que he après i que m'han aportat un munt de coneixements, tant d'àmbit acadèmic com social.

Durant la pròxima PAC em tocarà assumir el rol de coordinadora de l'equip. Desitjo i procuraré en tot moment poder estar a l'altura i que els meus companys se sentin tant còmodes com jo m'he sentit fins ara amb ells, ja que han sigut capaços de transformar un grup de treball, en una petita família.

Entrem en la recta final

A falta de tres dies per la entrega de la PAC, tot són nervis i presses. Estem repassant que tot sigui correcte, que no ens deixem res encara que sabem que la feina ja està feta. Ens va costar horrors començar. No sé perquè, però crec que tots, en major o menor grau, ens vam bloquejar. Després de llegir l'enunciat de la PAC i les successives directrius per poder començar, vaig tenir aquella sensació de quan el professor et lliura l'examen, tens una hora i escaig, sents la pressió, comences a llegir les preguntes i tot et sona a klingon. Per sort això és un treball en equip i mai estem sols davant el perill. Vam optar per fer una trobada síncrona al hangouts per intentar engegar, i a partir d'aquell moment, tot va anar sobre rodes. Els nervis es van esvair i ens  vam posar d'acord al moment. Per sort, hem sabut aprofitar tots els recursos que disposem per comunicar-nos, ja que amb l'aula de debat, no hi ha prou. Al principi, quan estàvem redactant els acords inicials, érem una mica reticents a utilitzar eines de comunicació síncrones, però crec que al final, han sigut vitals per poder portar el treball endavant. A més, ens ha servit per poder conèixer-nos millor i per crear llaços d'afecte i amistat. Així doncs, he pogut conèixer els periquitos de l'Aura, el Boris i l'Àgata, gaudir dels vídeos de la Carla i de les ocurrències del Josep.

 Parlant de la  dinàmica de treball que hem assolit a aquesta segona PAC, crec, com ja vaig comentar a la primera entrada, que ha sigut una mica caòtica, però en el bon sentit de la paraula. No hem creat una estructura monolítica de treball. Al final, sense voler, cadascú ha anat desenvolupant el que millor sap fer, i alhora, afegir  petites aportacions als treballs dels altres, complementant-nos a la perfecció. Per tant , crec que hem assolit els nostres objectius de forma solvent. Ara tan sols queda posar-ho cuqui i llestos!

 Font: Youtube

"Són tres les coses que li diria a un equip per ajudar-lo a mantenir-se unit: Quan alguna cosa resulta malament: jo ho vaig fer. Quan alguna cosa resulta més o menys bé: nosaltres ho vam fer. Quan alguna cosa resulta realment bé: vostès ho van fer"."Paul" Bear "Bryant

De “grup de treball” a “equip”: un component emocional

Aquesta setmana ha sigut un remolí d’emocions. Hem passat de l’eufòria de veure que havíem obtingut la qualificació més alta a la PAC, a la decepció i el rebuig al comprovar que no tots havíem estat avaluats equitativament.

En el transcurs de setmanes des de la formació del grup de treball, l’estil i el contingut de les nostres comunicacions ha anat evolucionant: hem passat de la més absoluta formalitat, aquella que s’espera d’un assenyat universitari, a un registre més col·loquial fruit de l’augment de la confiança entre nosaltres.

Aquesta confiança ha conduit la nostra relació a un nivell més proper, dins i fora del Campus Virtual: explicar més detalls de la nostra vida personal, fer bromes, ensenyar cofois que tenim els fills més guapos del món i, fins i tot, fer-nos partícips de les relacions amoroses dels nostres periquitos. Treballem, molt, però alhora ens ho passem bé.

És aquí on la Fundació ha passat de ser un grup de treball dins una assignatura de la universitat, a esdevenir un EQUIP. Un grup de persones, que s’aprecien, que valoren treballar colze amb colze amb els altres i que saben que poden comptar amb el suport de la totalitat dels membres, tant per les coses bones com per el moments difícils.

Confiança, eufòria, èxit, decepció, companyonia, rebuig, diversió, riure, treball, suport... Masses conceptes i masses emocions per ser associades a un simple i fred grup de treball. Però massa pocs per poder arribar a expressar el que significa La Fundació.

“Lo más hermoso del trabajo en equipo es que siempre tienes a otros de tu lado” Margaret Carty.

Primeres Impressions

Hello world!

He de reconèixer que a principis d'any no tenia gens clar si havia fet bé o malament iniciant aquesta travessia. Han passat catorze anys des de que vaig acabar el mòdul de projectes i instal·lacions tèrmiques i sincerament, estava en molt baixa forma intel·lectualment parlant. És lògic,  doncs, que estigués navegant en un mar de dubtes.  Com és que tornes ara a estudiar, amb el nen petit? Informació i què? Això perquè serveix? Total, que amb aquests ànims, ja m'havia fet la meva pel·lícula al cap, i aquesta era ni més ni menys que Titànic. Com era possible que abans d'agafar el vaixell, hagués trobat el meu propi iceberg? Emulant a Leonardo di Caprio, la meva sensació era d'enfonsament total.
Doncs bé, aquest neguit va desaparèixer des de el primer dia que vàrem començar. Al principi, tot semblava una mica confús, massa informació de cop, però poc a poc, la tempesta amainava. Pensava que estudiar a distància seria més dificultós  que presencialment, però m'equivocava, de moment tot són facilitats.


Que puc dir de l'assignatura «Competències TIC en Informació i Documentació»?

La unió fa la força. Castellers de Vilafranca.

És més difícil del que sembla. És un bon repte. Una mica estressant, però molt divertit. Costa una mica coordinar-se amb els companys, però de moment ens n'hem sortit.
 Tinc el privilegi de pertànyer a  «La Fundació», d'aprendre d'en Josep, de la Carla i de l'Aura, de tenir els millors companys. No ens ha costat gens consolidar un grup sòlid com una roca, sense fissures.
Crec que hem trobat una bona dinàmica de treball,encara que una mica anàrquica, degut a l'excés de ganes que hi posem. Les idees flueixen i costa una mica posar-les en ordre. Però això mai pot ser dolent, oi?
Resumint, la meva primera impressió és molt positiva, encara que al principi tenia una mica de por, ara em trobo molt còmode amb aquest mètode d'estudi. Espero no llançar-ho tot per la borda!

"AQUELLS QUE VEUS ALLÀ, SON MORTALS, va prosseguir la Mort. ESTAN EN AQUEST MÓN JUST UNS QUANTS ANYS I SE'LS  PASSEN COMPLICANT-SE LA VIDA. ÉS FASCINANT. SERVEIX-TE UN COGOMBRET"

 Terry Pratchett

Desenvolupament de la planificació

Fa una setmana el meu company comentava les dificultats que vàrem tenir a l'hora de començar la planificació del nostre projecte i com el treball en equip va ser la clau per a sortir d'aquest pou.

Avui exposaré el procés que va tenir lloc durant i després de la conversa a través de Hangouts, és a dir quan, gràcies a la unió de tot el grup, vam aconseguir orientar-nos i conduir el nostre treball en aquesta etapa del projecte.

Al principi tots teníem un aspecte clar: havíem dedicat molts dies a l'organització i plantejament d'aquesta planificació i ara havíem de continuar-la d'acord amb el marge de temps que ens quedava disponible, així que vam posar fil a l'agulla.

Font: https://www.flickr.com/photos/17258892@N05/2588347668

Ens vam adonar que individualment no havíem estat capaços d'assolir el plantejament d'aquesta planificació i que el contingut de l'enunciat no ens acabava de quedar clar, ja que cadascú en feia la seva pròpia interpretació i no teníem clar per on havíem de començar a treballar. Per tant, el primer que calia fer era definir entre tots les tasques que requeria la planificació del projecte, per després, poder actualitzar el nostre calendari d'acord amb aquestes (i amb el període de temps del que disposàvem per a realitzar-les).

Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/away-junction-direction-1019911/

A part de definir les tasques requerides i consensuar algunes dates clau d'acord amb el nostre marge de temps, durant la conversa vam repassar conjuntament els exemples de presentació per a la planificació proposats pel nostre professor col·laborador i a partir d'aquests exemples vam decidir quin tipus de presentació ens semblava més adient i cap on havíem d'encaminar el nostre treball. Un membre de l'equip, Josep Maria Augé, va idear una estructura per a la presentació de la planificació del projecte (a partir de l'exemple que ens havia convençut) i la va compartir a través de Google Drive. A tots ens va semblar molt completa i entenedora, així que vam començar a distribuïr-nos les tasques d'acord amb les habilitats de cada membre del grup, que anàvem coneixent a mesura que treballàvem junts. Per posar un exemple, el Moisés Castillo mostrava facilitat a l'hora de treballar amb el Gantter i va ser l'encarregat de controlar aquesta part del projecte. A més, ens ajudava als demés membres de l'equip quan intentàvem introduir-hi dades i no ens en sortíem.

En definitiva, tots els membres de l'equip ens vam sentir molt còmodes treballant junts i tot i repartir-nos les tasques segons les habilitats de cadascú, vam donar-nos l'oportunitat d'aprendre els uns dels altres.










Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/help-refugees-refuge-charity-1019912/