Font: Fotograma de la sèrie The Walking Dead
Suposo que heu sentit a parlar de la sèrie The Walking Dead. En un moment de la sèrie els protagonistes es dirigeixen cap a Terminus, un destí final de la seva particular odisea que alhora els proporcionaria un nou inici, un nou origen.
. Sense fer els paral·lelismes salvatges de l'estada dels protagonistes en aquesta zona, és la sensació que tinc ara: hem arribat al final i estem a l'espera de començar de nou. Amb els meus companys ens hem dirigit cap aquesta estació on, de nou, ens tornarem a trobar amb tots els companys d'assignatura per compartir el projecte que hem anat configurant durant aquests 3 mesos; uns 3 mesos que ens hem aïllat de tothom i només hem conviscut amb uns quants en aquest microunivers.
Fins ara les sensacions són bones: gaudim d'una molt bona valoració de la feina feta per part del nostre mentor, del professor que ens va assegurar que un cop ens tornéssim a trobar-nos al final del camí, hauríem emplenat el sarró d'una engruna més de coneixements.
Són dies de tensa espera. Amb aquell xic d' il·lusió barrejat amb temor per saber si ha agradat el projecte que hem realitzat. També són dies de descobrir projectes aliens, veure com els altres han enfocat la seva obra i, alhora, comprovar com alguns aspectes els han desenvolupat d'una manera que a un també li hagués agradat executar.
Això s'acaba, companys. Suposo que tots tenim aquella sensació de calma i d'alleujament després de la multitud de moments viscuts, de els hores invertides en el projecte, dels nervis en acostar-se l'hora límit de els entregues...però alhora sabem que no tornarem a viure una assignatura com aquesta, amb el bo i el dolent que comporta.
En fi, ens retrobem d'aquí uns dies amb la valoració dels companys sobre la taula...
Quina serà la seva decisió?
Es cruspiran els companys el nostre projecte??
ResponEliminaCruspir, cruspir ja has vist que no..però alguna dentallada si! ;)
ResponElimina