Valoracions del nostre projecte

Aquesta setmana, finalment, ens ha tocat presentar el nostre projecte davant els companys de l'aula. Llegint les entrades dels demès membres de La Fundació, m'he adonat que prèviament tots quatre experimentàvem els mateixos temors i ens preguntàvem si el nostre esforç donaria bons resultats i si agradaria a la resta d'equips. Calia que tant els elements que formaven part de la seva presentació com el treball en si, fossin el més perfectes possible.

Un cop presentat el nostre projecte, vam començar a rebre les opinions de la resta de companys. He de dir que els suggeriments que hem rebut m'han semblat molt útils, ja que he pogut comprovar que un mateix treball es pot elaborar de diverses maneres i no per aquest motiu, deixar de ser correcte.

Imatge sota llicència Creative Commons. Font: Pixabay

Tot i així vull confessar que molt poques propostes han aconseguit fer­-me creure que ens vam equivocar a l'hora de realitzar el nostre projecte (sí però, van ampliar el meu ventall d'opcions per elaborar-lo). En certa manera és normal, ja que els membres de La Fundació hem construït el treball raonadament d’acord amb les nostres preferències i decisions acordades en grup, no es tracta d’un treball fet a la babalà. Per tant, alguns dels suggeriments proposats pels companys han format part prèviament d'un debat en equip i com a grup, hem escollit una sortida que probablement una altra persona hauria descartat a l’hora de prendre decisions.

Així doncs, el següent pas que ens queda és redactar la nostra defensa d’acord amb les opinions rebudes i argumentar-­hi els motius pels quals vam decidir decantar­-nos per una solució o una altra, demostrant l’esforç que ha comportat el nostre projecte i la bona dinàmica de treball que hem aconseguit a La Fundació.

Un botxí amb cor agre

Quantes emocions aquesta setmana!

M'he sentit com un botxí tallant caps mentre trobava pegues i mancances al projecte dels Boig Data (perdó!), però també he hagut de tirar de sal de fruites per ajudar a pair totes les critiques rebudes per el nostre projecte.

Ara encarem una setmana on haurem de demostrar els fonaments del nostre projecte i que, sobretot, els hem format nosaltres. Ens ho seguim passant igual de bé com sempre, llàstima que ara ja es veu el final molt a prop... Em fa molta pena!!!

http://fantsamesdebarcelona.blogspot.com

Always look on the bright side of life

Per primera vegada en el que va de semestre, encaro l’assignatura amb optimisme. Ja es veu la llum al final del túnel i queda poc per unes merescudes vacances. Podré passar més temps amb el "PAC"  Lorenardo, és a dir, amb  la Lorena  i el Leonardo,  la meva dona i fill respectivament , i això m’engresca molt . El nen ja està apuntat a classes de piscina aquest Juliol! Durant el semestre, el meu cap ha sigut un camp de batalla. A un costat de la trinxera i capitanejat pel meu cervell, els estudis a la UOC. Per l’altra banda i comandat pel meu cor, els deures com a pare. La lluita és aferrissada, el combat serà llarg i espero estar preparat.
 Però, no estava parlant d’optimisme? Sí, després d’haver rebut una bona nota a la PAC3, conjuntament amb els meus companys d’equip. He estat molt preocupat perquè aquesta fase del projecte és decisiva. Després de veure alguns dels treballs dels companys d’assignatura, vaig pensar que potser no havíem estat a l’alçada. Durant aquests dies, només he vist defectes al nostre projecte, he estat cec davant les moltes virtuts que posseeix. Però la nota ha fet que obri els ulls i miri el projecte d’altra manera. Ara sóc conscient plenament de l’abast del nostre treball, de les seves mancances i encerts. Com si fos Zaratustra baixant de la muntanya, aquesta «il·luminació» m’ha ajudat a avaluar el projecte dels nostres estimats companys del grup Healers. Entendre el nostre projecte és vital per poder valorar els altres, de fet, ens estem avaluant a nosaltres mateixos. També m'ha preparat per rebre hòsties com pans de quilo.

 

Font:Youtube

TERMINUS

Font: Fotograma de la sèrie The Walking Dead

Suposo que heu sentit a parlar de la sèrie The Walking Dead. En un moment de la sèrie els protagonistes es dirigeixen cap a Terminus, un destí final de la seva particular odisea que alhora els proporcionaria un nou inici, un nou origen.

. Sense fer els paral·lelismes salvatges de l'estada dels protagonistes en aquesta zona, és la sensació que tinc ara: hem arribat al final i estem a l'espera de començar de nou. Amb els meus companys ens hem dirigit cap aquesta estació on, de nou, ens tornarem a trobar amb tots els companys d'assignatura per compartir el projecte que hem anat configurant durant aquests 3 mesos; uns 3 mesos que ens hem aïllat de tothom i només hem conviscut amb uns quants en aquest microunivers.

Fins ara les sensacions són bones: gaudim d'una molt bona valoració de la feina feta per part del nostre mentor, del professor que ens va assegurar que un cop ens tornéssim a trobar-nos al final del camí, hauríem emplenat el sarró d'una engruna més de coneixements.

Són dies de tensa espera. Amb aquell xic d' il·lusió barrejat amb temor per saber si ha agradat el projecte que hem realitzat. També són dies de descobrir projectes aliens,  veure com els altres han enfocat la seva obra i, alhora, comprovar com alguns aspectes els han desenvolupat d'una manera que a un també li hagués agradat executar.

Això s'acaba, companys. Suposo que tots tenim aquella sensació de calma i d'alleujament després de la multitud de moments viscuts, de els hores invertides en el projecte, dels nervis en acostar-se l'hora límit de els entregues...però alhora sabem que no tornarem a viure una assignatura com aquesta, amb el bo i el dolent que comporta.

En fi, ens retrobem d'aquí uns dies amb la valoració dels companys sobre la taula...

Quina serà la seva decisió?

     

Por escènica

Veig que tots els membres de La Fundació tenim la mateixa por escènica: el neguit de presentar el nostre projecte en públic. No sé si ens fa angúnia perquè no volem rebre crítiques (igual que en Moisés, a mi també em costen d’encaixar, sobretot quan s’hi ha dedicat tant de temps i esforç) o perquè no volem que les rebi el nostre projecte, al qual hem vist néixer i hem “criat” com un fill. Al llarg d’aquesta propera setmana ho descobrirem.

Font: http://www.uakix.com

També m’inquieta haver d’avaluar els projectes dels companys. Em fa sentir com un botxí. Realment espero que al analitzar el projecte que se m’ha assignat, hi trobi les mil i una meravelles... Perquè no tinc gens de ganes de trobar-m’hi errades i haver-les de transmetre.

En fi, crec que encarem una de les setmanes més difícils a nivell d’empatia. Som-hi?

Mira con los ojos de otro, escucha con los 

ojos de otro y siente con el corazón de otro

Alfred Adler (1870 - 1937)

Sprint a meta

Ha arribat el moment de la veritat. Ahir els meus companys i jo vam presentar en societat el nostre projecte. Aquest treball és la culminació del nostre esforç i tenacitat, ens sentim orgullosos. El procés ha sigut com pujar l'Alpe D'Huez. Les primeres rampes les encares amb força, saps que és molt dur però estàs  preparat. A mida que vas pujant, l'energia  inicial va minvant i els dubtes neixen el teu cap. Potser que no arribi al cim! Al final, treus forces d'on no hi ha ,fas l'últim sprint i...voilà! Repte aconseguit! El que ningú ens diu és que després de coronar, s'ha de baixar, que és tan important com la pujada. Ara ens trobem en aquest punt. Hem assolit el cim, però encara no la meta.
Vull fer un canvi de xip i encarar la PAC final de manera positiva. Les crítiques m'afecten molt negativament, no les assimilo massa bé. Per això vull encarar la PAC com el meu company Josep Maria, pensant que aquestes faran el nostre treball millor, més complert. Per tant, serà un bon test per les pròximes assignatures, i en general, pel meu dia a dia.

"A res en la vida se li ha de témer. Només se li ha de comprendre"

 Marie Curie

Font :http://www.lesliewong.us

Projecció del projecte

Ahir va ser el dia que el nostre projecte, fins ara mimat, cuidat, estimat només per nosaltres, passava a ser de tots els companys de l'aula, de domini públic.
Després d'uns mesos tancats en la nostra cova perfilant, construint i creant la nostra obra, ara és quan surt a la llum i veurem si la nostra creació, la nineta dels nostres ulls, es percebuda de la mateixa manera per la part de persones que no han tingut la sort de compartir el procés de gestació.

Suposo que és com tenir un fill: que dins del teu entorn, de la teva llar, el veus com la personeta més maca, simpàtica i agradable del món...i quan la resta dels teus amics i companys el veuen, penses que ells també el veuen amb els teus ulls.

I aquesta etapa del projecte és important ja que ens proporcionarà una sèrie de punts de vista diferents perquè el treball sigui el més complert possible. Segurament, des de dins, costa més de veure els defectes, els vicis o demès contingències negatives, així que suposo que aquest nou focus de llum serà molt important per detectar aspectes que hem estat incapaços de copsar.

Esperem i desitgem que els companys siguin exigents tal i com ho hem estat amb nosaltres mateixos. Com més exigents siguin, més complerta serà la nostra obra.

Ens tornem a trobar per aquí, a veure que ens depara aquesta nova setmana que just acabem d'encetar.