Víctima i botxí

Doncs aquesta setmana ha estat ben curiosa: m'he trobat en aquella situació d'aparent contradicció en veure com havia de ser, a la vegada, víctima i botxí. Víctima de les propostes de millora del Sites per part dels companys i botxí per trobar aquells aspectes de millora envers el projecte dels BoigData!

És lògic que el plantejament de defensa i valoració del Sites no es pot encarar des d'una perspectiva destructiva, és a dir, pensar que hi ha algú que es vol carregar la teva feina alhora que tu t'has de carregar la seva; sinó que el posicionament adoptat era del tot constructiu: veure quins aspectes formals i de contingut podien ajudar a rubricar de la millor manera possible el projecte. Però els éssers humans, a vegades, ens costa desenvolupar-los en uns termes justos quan se'ns plantegen dicotomies clàssiques universals: amor/odi, blanc/negre...

Però penso que, personalment, he sigut capaç de veure amb bons ulls les diverses suggerències de millora del nostre projecte. Òbviament hi ha hagut alguns comentaris que no m'han agradat, que he tingut la sensació o que no s'han presentat bé o que no s'han entès, però com que teníem l'oportunitat de poder donar resposta a les valoracions, sabia que podíem puntualitzar, argumentar o justificar alguna decisió que no ha acabat d'entusiasmar.

Pel que fa a la valoració que he hagut de realitzar, m'ha passat el mateix: ha planejat aquella sensació de no disposar d'uns paràmetres adequats per articular la meva crítica, aquella sensació de no saber si estàs essent massa caut o massa agosarat. En tot cas, he confiat que els companyes entenien clarament l'objectiu de l' exercici, que no hi havia cap consideració personal en la valoració.

I res més. Ara toca esperar unes hores per posar-nos mà a l'obra i acabar de rematar el projecte, aquest cop el definitiu. Confio  i espero que no ens fallin els forces i acabem rematant aquesta feina tant rica, complexa i interessant que hem estat desenvolupant durant més de tres mesos.

Fi de la meva etapa com a coordinadora

Acostant-nos al final del semestre, també m'acosto al final de la meva etapa com a coordinadora de la pràctica final. He de dir que m'he hagut d'afanyar molt per estar a l'alçada dels meus companys i espero que l'esforç hagi servit per ajudar al nostre equip a arribar a bon port.

(Font: http://economy.blogs.ie.edu)

He fet servir l'estratègia de documentar a mode de registre tots els nostre moviments a l'espai de debat, potser a estones un xic massa. Però és que em feia tanta por fer un pas en fals... He emprenyat una micona per evitar l'inactivitat dels membres en alguns aspectes i els he preguntat mil i una vegades cada qüestió perquè fos segur que l'acord era factible.

Igualment, ser coordinadora no és gens difícil quan tens un EQUIPÀS disposat a posar el 100% de les seves capacitats sobre la taula (o al teclat de l'ordinador). És cert que la Fundació hi és les 24h els 365 dies de l'any (i espero que, fora de l'àmbit del projecte, continuï essent així)

Gràcies "equipo", heu fet que aquests dies hagin sigut una passada. Espero poder dir el mateix d'aquesta última (ultimíssima) setmana que ens queda per acabar l'assignatura.

Cuando la gratitud es tan absoluta las palabras sobran.

Álvaro Mutis (1923-2013) Novelista i poeta colombià 

Valoracions del nostre projecte

Aquesta setmana, finalment, ens ha tocat presentar el nostre projecte davant els companys de l'aula. Llegint les entrades dels demès membres de La Fundació, m'he adonat que prèviament tots quatre experimentàvem els mateixos temors i ens preguntàvem si el nostre esforç donaria bons resultats i si agradaria a la resta d'equips. Calia que tant els elements que formaven part de la seva presentació com el treball en si, fossin el més perfectes possible.

Un cop presentat el nostre projecte, vam començar a rebre les opinions de la resta de companys. He de dir que els suggeriments que hem rebut m'han semblat molt útils, ja que he pogut comprovar que un mateix treball es pot elaborar de diverses maneres i no per aquest motiu, deixar de ser correcte.

Imatge sota llicència Creative Commons. Font: Pixabay

Tot i així vull confessar que molt poques propostes han aconseguit fer­-me creure que ens vam equivocar a l'hora de realitzar el nostre projecte (sí però, van ampliar el meu ventall d'opcions per elaborar-lo). En certa manera és normal, ja que els membres de La Fundació hem construït el treball raonadament d’acord amb les nostres preferències i decisions acordades en grup, no es tracta d’un treball fet a la babalà. Per tant, alguns dels suggeriments proposats pels companys han format part prèviament d'un debat en equip i com a grup, hem escollit una sortida que probablement una altra persona hauria descartat a l’hora de prendre decisions.

Així doncs, el següent pas que ens queda és redactar la nostra defensa d’acord amb les opinions rebudes i argumentar-­hi els motius pels quals vam decidir decantar­-nos per una solució o una altra, demostrant l’esforç que ha comportat el nostre projecte i la bona dinàmica de treball que hem aconseguit a La Fundació.

Un botxí amb cor agre

Quantes emocions aquesta setmana!

M'he sentit com un botxí tallant caps mentre trobava pegues i mancances al projecte dels Boig Data (perdó!), però també he hagut de tirar de sal de fruites per ajudar a pair totes les critiques rebudes per el nostre projecte.

Ara encarem una setmana on haurem de demostrar els fonaments del nostre projecte i que, sobretot, els hem format nosaltres. Ens ho seguim passant igual de bé com sempre, llàstima que ara ja es veu el final molt a prop... Em fa molta pena!!!

http://fantsamesdebarcelona.blogspot.com

Always look on the bright side of life

Per primera vegada en el que va de semestre, encaro l’assignatura amb optimisme. Ja es veu la llum al final del túnel i queda poc per unes merescudes vacances. Podré passar més temps amb el "PAC"  Lorenardo, és a dir, amb  la Lorena  i el Leonardo,  la meva dona i fill respectivament , i això m’engresca molt . El nen ja està apuntat a classes de piscina aquest Juliol! Durant el semestre, el meu cap ha sigut un camp de batalla. A un costat de la trinxera i capitanejat pel meu cervell, els estudis a la UOC. Per l’altra banda i comandat pel meu cor, els deures com a pare. La lluita és aferrissada, el combat serà llarg i espero estar preparat.
 Però, no estava parlant d’optimisme? Sí, després d’haver rebut una bona nota a la PAC3, conjuntament amb els meus companys d’equip. He estat molt preocupat perquè aquesta fase del projecte és decisiva. Després de veure alguns dels treballs dels companys d’assignatura, vaig pensar que potser no havíem estat a l’alçada. Durant aquests dies, només he vist defectes al nostre projecte, he estat cec davant les moltes virtuts que posseeix. Però la nota ha fet que obri els ulls i miri el projecte d’altra manera. Ara sóc conscient plenament de l’abast del nostre treball, de les seves mancances i encerts. Com si fos Zaratustra baixant de la muntanya, aquesta «il·luminació» m’ha ajudat a avaluar el projecte dels nostres estimats companys del grup Healers. Entendre el nostre projecte és vital per poder valorar els altres, de fet, ens estem avaluant a nosaltres mateixos. També m'ha preparat per rebre hòsties com pans de quilo.

 

Font:Youtube

TERMINUS

Font: Fotograma de la sèrie The Walking Dead

Suposo que heu sentit a parlar de la sèrie The Walking Dead. En un moment de la sèrie els protagonistes es dirigeixen cap a Terminus, un destí final de la seva particular odisea que alhora els proporcionaria un nou inici, un nou origen.

. Sense fer els paral·lelismes salvatges de l'estada dels protagonistes en aquesta zona, és la sensació que tinc ara: hem arribat al final i estem a l'espera de començar de nou. Amb els meus companys ens hem dirigit cap aquesta estació on, de nou, ens tornarem a trobar amb tots els companys d'assignatura per compartir el projecte que hem anat configurant durant aquests 3 mesos; uns 3 mesos que ens hem aïllat de tothom i només hem conviscut amb uns quants en aquest microunivers.

Fins ara les sensacions són bones: gaudim d'una molt bona valoració de la feina feta per part del nostre mentor, del professor que ens va assegurar que un cop ens tornéssim a trobar-nos al final del camí, hauríem emplenat el sarró d'una engruna més de coneixements.

Són dies de tensa espera. Amb aquell xic d' il·lusió barrejat amb temor per saber si ha agradat el projecte que hem realitzat. També són dies de descobrir projectes aliens,  veure com els altres han enfocat la seva obra i, alhora, comprovar com alguns aspectes els han desenvolupat d'una manera que a un també li hagués agradat executar.

Això s'acaba, companys. Suposo que tots tenim aquella sensació de calma i d'alleujament després de la multitud de moments viscuts, de els hores invertides en el projecte, dels nervis en acostar-se l'hora límit de els entregues...però alhora sabem que no tornarem a viure una assignatura com aquesta, amb el bo i el dolent que comporta.

En fi, ens retrobem d'aquí uns dies amb la valoració dels companys sobre la taula...

Quina serà la seva decisió?

     

Por escènica

Veig que tots els membres de La Fundació tenim la mateixa por escènica: el neguit de presentar el nostre projecte en públic. No sé si ens fa angúnia perquè no volem rebre crítiques (igual que en Moisés, a mi també em costen d’encaixar, sobretot quan s’hi ha dedicat tant de temps i esforç) o perquè no volem que les rebi el nostre projecte, al qual hem vist néixer i hem “criat” com un fill. Al llarg d’aquesta propera setmana ho descobrirem.

Font: http://www.uakix.com

També m’inquieta haver d’avaluar els projectes dels companys. Em fa sentir com un botxí. Realment espero que al analitzar el projecte que se m’ha assignat, hi trobi les mil i una meravelles... Perquè no tinc gens de ganes de trobar-m’hi errades i haver-les de transmetre.

En fi, crec que encarem una de les setmanes més difícils a nivell d’empatia. Som-hi?

Mira con los ojos de otro, escucha con los 

ojos de otro y siente con el corazón de otro

Alfred Adler (1870 - 1937)