Trencaclosques d´idees

Font: http://www.tocamates.com/rubik-fractal/

Aquesta tercera PAC comença amb l'elaboració d'un mapa mental basat en l'índex que hem  desenvolupat i que farem servir per redactar el nostre treball. Mai he utilitzat aquesta tècnica, i he  de reconèixer que és una eina estupenda per fer brainstorming i després posar en ordre totes les idees sorgides. És com un trencaclosques
d´idees, les has d´encaixar correctament per
poder visualitzar finalment la panoràmica desitjada. És un procés molt dinàmic i divertit, espero que ens serveixi en la  redacció del treball.
Sobtadament, i sense voler,aquesta tasca  ens està ajudant a treballar  millor en equip. Hem tingut un petit problema de coordinació en la construcció del mapa, s´han perdut alguns conceptes que es van plasmar  i malauradament, no s´han pogut recuperar. Així que hem decidit  treballar sobre una còpia del mapa original i fer una captura de pantalla de tots els canvis que es fan perquè quedi constància. Amb aquesta mesura esperem evitar fer la feina dues vegades i  no caure en  malentesos.

Descoordinant-me..

                                                                             Font: https://www.mestreacasa.gva..es


M'agradaria fer una reflexió valorativa de tot allò que ha significat, tant per a mi com per al grup, la consecució d'aquesta segona PAC.
No vull aprofundir en la part més pragmàtica d'aquesta etapa, ja que tots aquests aspectes ja en quedat negre sobre blanc en els anteriors comentaris tant meus com dels companys, sinó que m'agradaria aprofundir-hi des d'un enfocament més personal en base al meu rol de coordinador d'aquesta PAC.

Primer de tot, penso que va ser molt encertat que totes coincidíssim que aquest rol havia de ser rotatori. Tot i que la implicació, l'esforç i la rutina del dia a dia es comparteix entre tots els membres del grup, el fet de ser coordinador provoca que estiguis un punt d'alerta envers tot l'ecosistema del grup, de vetllar no només per anar validant que s'estan executant tots els passos d'una manera correcta, sinó de visualitzar que allà a on ens encamina el resultat també concorda amb les expectatives generades.
Projectar el projecte una mica més enllà de la realitat del dia a dia permet solidificar el camí que anem deixant endarrere, tenir la certesa que si el tornem a recórrer comprovarem que totes les pedres estan ben col·locades sense que hi hagi sots en el recorregut.
Respecte a aquest punt, també ha estat molt agraït comprovar que malgrat que un exerceix com a coordinador, la resta de companys no es desentenen de la visió global del projecte, sinó que actuen com a (co)coordinadors que van ratificant les validacions que un dóna per aprovades. Compartir aquesta seguretat en tots els aspectes del procés genera, implicítament, que l'harmonia flueixi de manera natural i que només ens haguem de centrar en el projecte en si mateix sense res més que despisti o alteri el procés productiu.

Arribat aquest punt de desenvolupament del projecte, tinc la certesa que les següents PAC continuarant essent supervisades de manera magistral i que les companyes tindran la sort,  reapropiant-me de Shakespeare, d' aprendre una mica més d' ahir però una mica menys que demà,

És ben bé, doncs,  que quatre solistes que fa quatre dies no sabíem ni de la nostra existència, hem sigut capaços de traçar una simfonia coral que, de moment, sóna a les mil meravelles.

Tot a punt per la segona entrega

Falta ben poc per al dia d'entrega i a La Fundació ja ho tenim tot gairebé enllestit.

Personalment crec que aquesta PAC ha estat clau per demostrar-nos els avantatges que poden aportar els treballs cooperatius. Hem superat obstacles, hem seguit coneixent-nos, no hem deixat d'ajudar-nos, hem après i sobretot en tot moment hem lluitat pel nostre objectiu comú.

Llicència de Creative Commons. URL: https://pixabay.com/en/finger-gesture-good-good-job-great-163689/

La Fundació ha esdevingut un petit mecanisme on cada peça és imprescindible i, si bé es tracta d'un equip un xic anàrquic (tal i com comentava el meu company Moisés a la seva primera entrada) no ens hem trobat amb cap problema a l'hora de debatre, ni tan sols a l'hora de repartir les tasques imprevisibles que podien sorgir a mesura que aquesta PAC avançava, ja que en tot moment han sortit voluntaris per a realitzar-les i cadascun de nosaltres ha vetllat pel bé de la resta del grup.

Personalment estic encantada de pertànyer a aquest magnífic equip. M'alegro molt d'haver conegut al Josep Maria, el Moisés i la Carla i tenir l'oportunitat de compartir un projecte amb ells. Està clar que sense ells no hagués pogut aprendre ni la meitat del que he après i que m'han aportat un munt de coneixements, tant d'àmbit acadèmic com social.

Durant la pròxima PAC em tocarà assumir el rol de coordinadora de l'equip. Desitjo i procuraré en tot moment poder estar a l'altura i que els meus companys se sentin tant còmodes com jo m'he sentit fins ara amb ells, ja que han sigut capaços de transformar un grup de treball, en una petita família.

Entrem en la recta final

A falta de tres dies per la entrega de la PAC, tot són nervis i presses. Estem repassant que tot sigui correcte, que no ens deixem res encara que sabem que la feina ja està feta. Ens va costar horrors començar. No sé perquè, però crec que tots, en major o menor grau, ens vam bloquejar. Després de llegir l'enunciat de la PAC i les successives directrius per poder començar, vaig tenir aquella sensació de quan el professor et lliura l'examen, tens una hora i escaig, sents la pressió, comences a llegir les preguntes i tot et sona a klingon. Per sort això és un treball en equip i mai estem sols davant el perill. Vam optar per fer una trobada síncrona al hangouts per intentar engegar, i a partir d'aquell moment, tot va anar sobre rodes. Els nervis es van esvair i ens  vam posar d'acord al moment. Per sort, hem sabut aprofitar tots els recursos que disposem per comunicar-nos, ja que amb l'aula de debat, no hi ha prou. Al principi, quan estàvem redactant els acords inicials, érem una mica reticents a utilitzar eines de comunicació síncrones, però crec que al final, han sigut vitals per poder portar el treball endavant. A més, ens ha servit per poder conèixer-nos millor i per crear llaços d'afecte i amistat. Així doncs, he pogut conèixer els periquitos de l'Aura, el Boris i l'Àgata, gaudir dels vídeos de la Carla i de les ocurrències del Josep.

 Parlant de la  dinàmica de treball que hem assolit a aquesta segona PAC, crec, com ja vaig comentar a la primera entrada, que ha sigut una mica caòtica, però en el bon sentit de la paraula. No hem creat una estructura monolítica de treball. Al final, sense voler, cadascú ha anat desenvolupant el que millor sap fer, i alhora, afegir  petites aportacions als treballs dels altres, complementant-nos a la perfecció. Per tant , crec que hem assolit els nostres objectius de forma solvent. Ara tan sols queda posar-ho cuqui i llestos!

 Font: Youtube

"Són tres les coses que li diria a un equip per ajudar-lo a mantenir-se unit: Quan alguna cosa resulta malament: jo ho vaig fer. Quan alguna cosa resulta més o menys bé: nosaltres ho vam fer. Quan alguna cosa resulta realment bé: vostès ho van fer"."Paul" Bear "Bryant

Reptes que posen a prova les nostres habilitats

Com ha publicant anteriorment al blog el meu company Josep Maria, aquesta és una setmana decisiva dins de la PAC 2. Hem treballat molt, i cadascú ha aportat la seva millor habilitat:

Font: http://www.slcpl.lib.ut.us/news/index/22

En Moisés, destacant sempre amb la seva destresa en l’ús de programari, ha sigut l’element indispensable per fer factible la planificació al Gantter. Sense ell, no ho hauríem aconseguit.

L’Aura, aportant sempre la seva capacitat de treball multi-tasca, ha esdevingut el fonament i la base sòlida per al desenvolupament de tots els apartats, tasques i activitats que hem desenvolupat durant aquesta PAC.

En Josep Maria, destacant per les seves habilitats de coordinació i comprensió lectora, sempre al cas de tot el que s’ha de fer. Estem convençuts que, gràcies a ell, haurem fet totes les tasques necessàries per el desenvolupament de la PAC i que el document d’entrega no tindrà cap mancança.

Per part meva, crec que ha esdevingut útil la meva capacitat d’edició de documents i el Site (en l’argot intern del grup: “el factor cuqui”)

Tots hem aportat la nostra habilitat... i molt més. Constància, dedicació i companyonia, han sigut entre d’altres, les actituds clau en el transcurs d’aquesta prova d’avaluació continuada.

És per això, que aquests dies, hores i minuts escassos que ens queden per entregar el document d’avaluació, és quan surten a la llum tots els neguits (encara que estiguem convençuts que tenim la feina correctament feta). És ara quan posem en dubte les nostres habilitats: “Podrem adjuntar correctament la planificació elaborada al document?”, “Haurem estructurat correctament el Site del grup?”, “Haurem desenvolupat correctament cadascun dels apartats?”, etc.

El temps corre i el grup vola però, com sempre, junts ho aconseguirem.

"Resistiu i reserveu-vos per dies més feliços." Virgili

Setmana decisiva

                                                                    Font: Youtube



     Aquesta última setmana s'iniciava com la setmana clau per desenvolupar tota aquella planificació que havíem acordat, de dur a terme la part més executiva d'aquest segon tram de temporada.

     Com ja hem comentat en les diverses entrades al blog, tots vam considerar que una bona estructuració del projecte era l'esquelet indispensable perquè el recorregut fos l'indicat. Però un cop formalitzat aquest esquelet, començava aquell punt on totes aquelles idees, conceptes, acords...havien de quedar degudament reflectits, començar a articular tots aquells músculs perquè encaixessin en l'òrgan.

     Primer de tot, m'agradaria destacar que com a coordinador d'aquesta PAC no puc estar més orgullós dels meus companys. Hem funcionat com un engranatge perfecte, creant aquelles sinèrgies que ens han permès avançar i, de mica en mica, visualitzar que la feina que havíem ideat començava a fer-se real.
     Hem pogut evidenciar que més que distribució de tasques, hi ha hagut una codistribució de tasques; que en aquell aspecte en què un estava treballant, sempre tenia un company que li proporcionava un punt de vista complementari que només feia que enriquir el contingut. Quan un de nosaltres es trobava en un laberint, automàticament n'apareixia un altre per retrobar el camí per treure'n l'entrallat. En aquest sentit, la missatgeria instantània ha ajudat molt a dinamitzar el treball, ja que sempre que hi havia algun dubte o aportació puntual que era comentada pel xat en viu, passaven pocs minuts en què la resta de membres hi diguessin la seva. Ha estat una eina complementària que sempre ens ha ajudat per no quedar-nos encallats sense marge de maniobra.

     Pel que fa a la resta d'aspectes que abraça el contingut en si del projecte, fins ara ens hem entès a la perfecció. La implicació de tots ha estat màxima, sense que hi hagi hagut cap situació que desestabilitzés la mecànica del grup i el desenvolupament del projecte.
     S'ha consensuat un índex molt complert i polièdric que ens permetrà acostar-nos al tema de l' Open Government des d'un paradigma molt afí a la nostra disciplina gràcies a unes cerques inicials molt acurades amb el fons de la qüestió.

     En fi, espero i desitjo que aquesta dinàmica es consolidi en la següent etapa, ja que així tindré el ple convenciment que no només assolirem els objectius prefixats, sinó que les meves competències aniran ampliant horitzons per obra i gràcia de compartir aquest projecte amb aquestes tres persones tant enriquidores (i meravelloses)

De “grup de treball” a “equip”: un component emocional

Aquesta setmana ha sigut un remolí d’emocions. Hem passat de l’eufòria de veure que havíem obtingut la qualificació més alta a la PAC, a la decepció i el rebuig al comprovar que no tots havíem estat avaluats equitativament.

En el transcurs de setmanes des de la formació del grup de treball, l’estil i el contingut de les nostres comunicacions ha anat evolucionant: hem passat de la més absoluta formalitat, aquella que s’espera d’un assenyat universitari, a un registre més col·loquial fruit de l’augment de la confiança entre nosaltres.

Aquesta confiança ha conduit la nostra relació a un nivell més proper, dins i fora del Campus Virtual: explicar més detalls de la nostra vida personal, fer bromes, ensenyar cofois que tenim els fills més guapos del món i, fins i tot, fer-nos partícips de les relacions amoroses dels nostres periquitos. Treballem, molt, però alhora ens ho passem bé.

És aquí on la Fundació ha passat de ser un grup de treball dins una assignatura de la universitat, a esdevenir un EQUIP. Un grup de persones, que s’aprecien, que valoren treballar colze amb colze amb els altres i que saben que poden comptar amb el suport de la totalitat dels membres, tant per les coses bones com per el moments difícils.

Confiança, eufòria, èxit, decepció, companyonia, rebuig, diversió, riure, treball, suport... Masses conceptes i masses emocions per ser associades a un simple i fred grup de treball. Però massa pocs per poder arribar a expressar el que significa La Fundació.

“Lo más hermoso del trabajo en equipo es que siempre tienes a otros de tu lado” Margaret Carty.