Creixent amb el projecte (Valoració Final)

Imatge sota llicència Creative Commons. Font: Pixabay

Finalment, ha arribat el moment d'acomiadar el projecte pel qual a La Fundació hem estat lluitant durant sis mesos. No ha estat un camí fàcil, durant la realització del nostre treball ens hem trobat amb imprevists tècnics i personals, però gràcies a la nostra dinàmica de grup ens n'hem acabat sortint sempre, beneficiant-nos així de les lliçons que aquestes experiències ens podien aportar i procurant no ensopegar mai dues vegades amb la mateixa pedra.

Si miro enrere, m'adono que gràcies a aquest projecte i sobretot, al meu equipàs, jo també he tingut l'oportunitat d'anar creixent i evolucionant a mesura que el nostre treball ho feia. El primer que em ve al cap (i de fet, la millor ensenyança que m'emporto) és la gran sensació de nerviosisme que vaig experimentar el dia que em va tocar elegir el meu grup, tenia por de que aquella elecció acabés sent, posteriorment, un problema durant els pròxims sis mesos. Intentava trobar persones semblants a mi, amb qui em pogués entendre o identificar i al veure que no me'n sortia, vaig acabar escollint el meravellós grup de La Fundació per l'interès que em despertava el tema proposat pel Josep Maria. Així doncs, em trobava davant un pensament erroni que gràcies a La Fundació acabaria superant.

Actualment puc afirmar que en aquells moments estava cercant l'impossible, que no existeixen dues persones iguals, que a La Fundació tots tenim els nostres punts forts i febles, les nostres aficions, la nostra vida personal diferent de la resta de membres de l'equip... I que són aquestes diferències les que ens han enriquit i han aconseguit que avui em senti tant orgullosa del projecte que presentem. En resum, he après que un equip no és ric per les similituds dels seus integrants, sinó per les seves diferències, i que La Fundació no es limita a ser un conjunt homogeni, sinó que té quatre peces diferents i importantíssimes que són les que l'han fet especial: El Josep Maria, la Carla, el Moisès i l'Aura.

A més, m'he emportat un munt d'aprenentatges relacionats pròpiament amb les TIC i he tingut l'oportunitat de conèixer plataformes web que eren totalment desconegudes per mi (com per exemple Gantter, gràcies Moisès per donar-me un cop de mà!) a part d'endinsar-me en el meravellós món del Govern Obert.

La Pràctica Final ha estat, sens dubte, la més complicada de realitzar des del meu parer. Personalment l'activitat que va ser mes difícil de realitzar per mi, va ser el fet d'haver de valorar el treball realitzat per un altre equip, ja que els meus projectes han estat avaluat contínuament, però mai havia hagut d'assumir jo el rol d'avaluadora. Sóc conscient de que la meva valoració és susceptible de moltes millores, de fet, realment no sabia com havia de començar-la, ni com l'havia de continuar... Recordo que em trobava davant un document de text en blanc, el qual havia d'omplir, i estava constantment envoltada de dubtes. Observava el projecte de l'equip Boig Data! amb la mateixa estimació amb la que hauria pogut observar el de La Fundació, era conscient de la importància que devia tenir aquell treball per la Pilar Quintilla, l'Elisenda Jané, la Ruth Cortés i en Camilo Rocca, i que probablement a ells les crítiques dels companys de l'aula (encara que fóssin constructives) els podien afectar una mica, com a nosaltres ens afectarien en un primer moment.

També penso que l’oportunitat de poder redactar la nostra defensa en equip va ser un punt a favor nostre, ja que un cop més vam poder demostrar del que és capaç La Fundació. Altres activitats interessants han estat la rebuda de valoracions externes i la futura correcció del nostre treball, gràcies a aquestes experiències hem pogut adonar-nos que les opinions i suggeriments proposades pels companys de la nostra aula, han contribuït a que el nostre apreciat projecte hagi pogut créixer una mica més.

Com a conclusions, en primer lloc vull remarcar l’important paper que han tingut els meus tres companys durant els últims sis mesos. Gràcies a ells he pogut adquirir molts coneixements relacionats amb les TIC i créixer personalment, elaborar un projecte que hauria estat impossible sense ells i actualment sentir una gran satisfacció pel treball que presentem (sou genials!). En segon lloc m’agradaria compartir la lliçó que per mi ha estat més important durant aquest projecte: en un equip els membres no només no han de ser iguals sinó que les seves diferències l’enriquiran molt més, per tant és inútil negar-se a conèixer persones amb qui a priori no comparteixes similituds, ja que et pots estar perdent un tresor. Finalment vull comentar que em sento molt satisfeta del treball que hem elaborat i que m’emporto el descobriment d’un munt de plataformes web que desconeixia.

Ítaca (valoració final)

Una vegada ja hem defensat el nostre estimat projecte, és hora de posar punt i final a aquesta sorprenent assignatura.

Com ja he dit en altres posts, he tingut molts dubtes sobre el nostre treball fins l’últim moment. Pensava que rebríem crítiques més dures, però al final no ha estat així, i les que hem rebut gairebé totes han sigut constructives. Encara que no ho sembli, la pràctica final ha resultat molt valuosa per nosaltres perquè ens ha servit per certificar que hem realitzat en termes generals un bon treball. L'escrutini per part de diferents lectors realment ens ha servit per millorar la wiki, cosa que personalment agraeixo. La resta de companys ha vist coses que nosaltres no hem sabut percebre. Al final la sensació que m’ha quedat és que tots hem col·laborat en millorar els nostres projectes, que hi ha un trosset de cadascú als demés treballs.

Si tingués que escollir entre les tasques que més he gaudit a aquesta pràctica final serien l’elaboració del Prezi i les preguntes que ens va fer a la valoració la Verònica. Per una banda, va ser molt divertit treballar tots alhora en la presentació. Volíem crear una atmosfera de misteri i que crec que ho hem aconseguit. Un punt a favor va ser la idea de la Carla d’incloure el vídeo de presentació al principi, donant un punt de calidesa a la presentació. A més, ens ho vam passar d’allò més bé ideant-lo. Va ser un gran moment.

D’altra banda, donant resposta a la Verònica vam poder desenvolupar una mica més el projecte. Hem tingut que deixar de costat molts temes interessants per falta d’espai, resumint al màxim un tema tan complex com és l’OG.

En quant a la valoració final de l’assignatura primer us de posar en context. Aquest és el meu debut a la UOC, i vaig decidir cursar dues assignatures per provar. Al veure que no hi havia examen en l’assignatura vaig pensar, bé, això està llepat, agafo aquesta per estar més tranquil. Realment no sabia ni a que m’apuntava! Doncs ara puc dir que em vaig equivocar de ple. Pràcticament des del primer dia ha sigut picar pedra. Ni un respir. He arribat a angoixar-me a diversos punts de les PACS pel volum de feina. El pitjor moment va coincidir amb el lliurament de la PAC3, perquè vaig tenir torn de nit de 12 hores tota la setmana i vaig anar al límit. Sort de l’Aura que em va donar un cop de mà! Com a part negativa doncs, el haver d’estar sempre alerta, tenir sempre al cap Competències TIC en Informació i Documentació les 24 hores del dia.

Com a part positiva tots el coneixements que he adquirit al llarg del semestre, que han estat molts, perquè gairebé he començat des de zero. Sense saber utilitzar ni tan sols el processador de text ( l’open office en el meu cas) i amb molts dubtes. He après a usar un munt d’eines com Gantter, Bubbl, Prezi o Sites que desconeixia. Les més interessants, al meu parer, són les que es poden usar simultàniament amb altres persones. Això fa més fàcil i dinàmic el treball col·laboratiu.

Un altre punt a destacar és que per arribar a la meta, és vital una bona planificació i compromís total. Per això trobo molt important el document d’acords inicials que varem redactar, ens ha servit de guia durant tot el procés. Vam ser molt ambiciosos donant-nos de tres a cinc dies de marge per poder repassar la feina abans de lliurar-la, i quasi sempre hem complit aquest propòsit. Això dóna fe del nivell de compromís del grup.

El tema que vam escollir m'ha semblat apassionant. Encara que l'OG sigui una concepció del món poc realista, és gratificant veure com es donen petits passos en aquesta direcció. S'arribarà mai a una societat on els ciutadans realment posseeixin  el poder o potser el futur serà com la novel·la 1984 de George Orwell? Un futur utòpic o distòpic?

El més important però, és pertànyer a la Fundació. Ha sigut una experiència fantàstica poder treballar amb en Josep, la Carla i l’Aura. He de reconèixer que sense aquesta companyonia, solidaritat i sintonia el semestre podria haver sigut un calvari. M'he esforçat al màxim per poder estar a l'alçada dels tres cracks que tinc per compis , gaudint de la seva companyia durant aquest trajecte. Sense cap mena de dubte, puc dir que he fet tres amics dels de debò. Som un verdader EQUIPOOOOO!!

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
 has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

Ítaca, Kostantin Kavafis. 

Font: Youtube 

This is the End...

Doncs bé, ara sí que podem afirmar que el trajecte ha acabat. Un trajecte que es va iniciar ara deu fer uns 3 mesos ben bons i que tots els tripulants afrontaven amb il·lusió però amb temor, amb determinació però amb dubtes: que era això de fer un treball en grup en un entorn virtual amb una colla de desconeguts que ves a saber per a on et podien sortir?? A més a més, vaig tenir la inconsciència de plantejar un tema de treball: ja que havíem de fer un treball en grup, que millor de fer-lo sobre algun tema que em resultés la mar d’ interessant no??

Doncs bé, ara que tornem a estar a terra ferma, amb un bon botí entre les mans, penso que l’experiència ha estat molt bona, que això de portar una doble vida en format virtual també serveix per idear, projectar i construir una cosa tant complexa i enriquidora com és un treball.Suposo que això ens anirà molt bé per preparar-nos pel món que s’està formant davant nostre, un món on cada cop més la virtualitat serà més real que la realitat empírica en si mateixa.

He tingut la sort de comptar amb uns acompanyants que m’ho han posat molt i molt fàcil. Seria il·lús pensar que en qualsevol treball en equip, per molt que un vulgui, no pot control·lar com la resta de persones s ’implicaran en el projecte. I sé que aquesta experiència no serà la norma, serà difícil tornar a trobar unes personetes com el Moisès, l’ Aura i la Carla que demostren que amb bona voluntat, sacrifici, empatia i companyonia, qualsevol repte es pot superar malgrat que a priori no ho sembli.

Si ens endinsem en el projecte pròpiament dit, poder treballar sobre l’OG m’ha proporcionat una sèrie de coneixements i m’han suscitat una sèrie de reflexions força interessants. És un repte preciós que hem d’afrontar com a societat, però tenim en compte el context politicoeconòmic per on ens movem, sé que la plenitud d’un OG en unes condicions favorables als ciutadans, ara per ara, és una utopia. Això no vol dir que no hi cregui ni que tingui la percepció que és l’horitzó cap a on ens hem de dirigir, però ens hi hem d’acostar amb peus de ferro i molts conscients de les dificultats, interessos i motivacions que ens trobarem pel camí amb l’objectiu de desvirtuar-lo perquè la implantació no sigui del tot real i efectiva.

Ja per acabar, si em centro en els aspectes tècnics, tecnològics i procedimentals de l’assignatura, les meves competències en programes com Drive, Zotero, Gantter,Sites...han augmentat significativament, tot i que penso que alguns procediments de com vertebrar el projecte no ens han acabat d’ajudar en la confecció del mateix. Hi ha hagut moments que els recursos tecnològics més que ajudar-nos, ens han generat unes dificultats que pensem que no s’haguessin manifestat si els recursos emprats haguessin sigut uns altres. Però bé, al cap i a la fi  un sap que una bona manera d’aprendre i de dominar recursos és quan es presenten dificultats, que si tot va ben rodat i flueix d’una manera harmònica un no s’ha de trencar el cap per desxifrar el funcionament de les coses i, en conseqüència, el nivell d’aprenentatge acaba essent més superficial.

Doncs diria que això és tot. M’acomiado de tots vosaltres tot desitjant que no m’hagi fet molt pesat i que, de tant en tant, us hagi arrencat algun somriure per fer més plàcid el trajecte.

“La sabiduría no nos es dada; debemos descubrirla por nosotros mismos tras un viaje que nadie puede evitarnos ni recorrer por nosotros."

Marcel Proust

Al final de l’Arc de Sant Martí hi ha el calderí (valoració final)

Ara que els moments d’estrès ja formen part dels records, puc assegurar que haver fet aquest projecte amb els meus companys ha sigut tant dolç com un Arc de Sant Martí. I ja ho diuen que si el segueixes, i en trobes el peu, hi trobes un calderí ple d’or. Doncs jo l’he seguit i m’hi he trobat un grapat de bones notes!

Realment, la sensació actual, a l’espera de saber la nota de la Pràctica Final i la global de l’assignatura, ja és així:

La meva valoració sobre la Pràctica Final és que ha sigut un dels punts més interessants de l’assignatura. A partir de la valoració dels altres projectes, la comparació que n’hem pogut fer respecte el nostre, i les crítiques i els elogis rebuts, hem pogut fer madurar el nostre projecte veient i entenent els errors.

Pensava que seria més traumàtic. Reconec que amb la primera lectura de les valoracions individuals et poses molt a defensiva perquè dol que et critiquin allò que tant t’ha costat de fer. Però després, quan fas la defensa comences a veure que el que et diu no és tant dolent i que resulta ser una crítica realment constructiva. Entenc que totes les fases tenen un perquè, i m’imagino que és això el que es busca amb el plantejament de l’activitat.

A més, ha coincidit que era la fase que em tocava coordinar i, tal com he dit en un post anterior, ho he gaudit molt sobretot per la resposta activa dels meus companys.

Referent a la valoració que faig en conjunt de l’assignatura, gairebé tot en són elogis. En excepció de l’inconvenient que suposa una dedicació pràcticament diària i el volum de feina de l’elaboració de tot el projecte, durant el transcurs d’aquest mòdul he après a utilitzar molts recursos que desconeixia (per exemple, Gantter o Prezi) i m’he acostumat a utilitzar eines que utilitzava molt puntualment, com per exemple Google Drive.

El fet de que consti de molt de treball pràctic fa que tot el volum de feina no resulti feixuc. Amb un plantejament diferent probablement el fet d’haver de fer un recerca sobre l’Open Government hauria sigut molt dens (per molt que t’interessi aquest tema).

Finalment, i amb perill de repetir-ho per enèsima vegada, vull felicitar a en Josep Maria, en Moisés i l’Aura per ser uns companys excel·lents. I sobretot, gràcies per ser de les millors persones amb les que he coincidit al llarg de la meva vida. Dono gràcies per la conjunció d’astres que va fer que aquell dia ens trobéssim tots al fòrum per formar equip.

"Equipo", sou el millors! ♥

Pors infundades

Després d'haver patit tant pel tema de les avaluacions dels treballs per part de la resta de companys, al final resulta que ha sigut menys traumàtic del que m'esperava. Ha sigut un procés que ens ha servit per conèixer els treballs dels companys, ja que com suposo que ha fet quasi tothom, ha tafanejat les avaluacions dels grups que no el  pertocava. No sé si aquest és un dels propòsits de l'assignatura, però ha sigut enriquidor. Les crítiques quasi sempre han sigut constructives i així ho hem entès. Ens servirà per millorar els nostres projectes, gràcies als suggeriments proposats pels nostres companys. El que més m'ha agradat de les valoracions dels companys no és si hem fet un bon treball, que sembla ser que sí gràcies al super-equipàs que hem format, són els que l'han trobat interessant. Això dóna sentit a la decisió que vam prendre al principi de l'assignatura, quan vam determinar  arriscar i tractar un tema un xic diferent a la resta. Ara estem en un punt de calma tensa, mentre esperem el veredicte final d'aquí  a unes setmanes.

Víctima i botxí

Doncs aquesta setmana ha estat ben curiosa: m'he trobat en aquella situació d'aparent contradicció en veure com havia de ser, a la vegada, víctima i botxí. Víctima de les propostes de millora del Sites per part dels companys i botxí per trobar aquells aspectes de millora envers el projecte dels BoigData!

És lògic que el plantejament de defensa i valoració del Sites no es pot encarar des d'una perspectiva destructiva, és a dir, pensar que hi ha algú que es vol carregar la teva feina alhora que tu t'has de carregar la seva; sinó que el posicionament adoptat era del tot constructiu: veure quins aspectes formals i de contingut podien ajudar a rubricar de la millor manera possible el projecte. Però els éssers humans, a vegades, ens costa desenvolupar-los en uns termes justos quan se'ns plantegen dicotomies clàssiques universals: amor/odi, blanc/negre...

Però penso que, personalment, he sigut capaç de veure amb bons ulls les diverses suggerències de millora del nostre projecte. Òbviament hi ha hagut alguns comentaris que no m'han agradat, que he tingut la sensació o que no s'han presentat bé o que no s'han entès, però com que teníem l'oportunitat de poder donar resposta a les valoracions, sabia que podíem puntualitzar, argumentar o justificar alguna decisió que no ha acabat d'entusiasmar.

Pel que fa a la valoració que he hagut de realitzar, m'ha passat el mateix: ha planejat aquella sensació de no disposar d'uns paràmetres adequats per articular la meva crítica, aquella sensació de no saber si estàs essent massa caut o massa agosarat. En tot cas, he confiat que els companyes entenien clarament l'objectiu de l' exercici, que no hi havia cap consideració personal en la valoració.

I res més. Ara toca esperar unes hores per posar-nos mà a l'obra i acabar de rematar el projecte, aquest cop el definitiu. Confio  i espero que no ens fallin els forces i acabem rematant aquesta feina tant rica, complexa i interessant que hem estat desenvolupant durant més de tres mesos.

Fi de la meva etapa com a coordinadora

Acostant-nos al final del semestre, també m'acosto al final de la meva etapa com a coordinadora de la pràctica final. He de dir que m'he hagut d'afanyar molt per estar a l'alçada dels meus companys i espero que l'esforç hagi servit per ajudar al nostre equip a arribar a bon port.

(Font: http://economy.blogs.ie.edu)

He fet servir l'estratègia de documentar a mode de registre tots els nostre moviments a l'espai de debat, potser a estones un xic massa. Però és que em feia tanta por fer un pas en fals... He emprenyat una micona per evitar l'inactivitat dels membres en alguns aspectes i els he preguntat mil i una vegades cada qüestió perquè fos segur que l'acord era factible.

Igualment, ser coordinadora no és gens difícil quan tens un EQUIPÀS disposat a posar el 100% de les seves capacitats sobre la taula (o al teclat de l'ordinador). És cert que la Fundació hi és les 24h els 365 dies de l'any (i espero que, fora de l'àmbit del projecte, continuï essent així)

Gràcies "equipo", heu fet que aquests dies hagin sigut una passada. Espero poder dir el mateix d'aquesta última (ultimíssima) setmana que ens queda per acabar l'assignatura.

Cuando la gratitud es tan absoluta las palabras sobran.

Álvaro Mutis (1923-2013) Novelista i poeta colombià